Espanya trigarà vint anys a rebaixar el deute per sota del 60%

BarcelonaUn dels dubtes plantejats per la crisi i que encara està pendent de resposta és quan es recuperarà la normalitat, o fins i tot si és que algun dia es recuperarà. Després de l’esclat de la bombolla, el dèficit va arribar al nivell més alt des que es van començar a fer registres, el 1850. I tot i que ha anat baixant, segueix en nivells històricament alts i no queda gens clar com s’aconseguirà estabilitzar-lo. Una de les conseqüències d’això ha sigut el creixement desbocat del deute, que també s’ha situat en màxims històrics, en aquest cas en el nivell més alt des del 1910, i rebaixar-lo fins a paràmetres acceptables serà una feina titànica. En concret, Espanya trigarà vint anys a aconseguir-ho, segons els càlculs de l’Autoritat Fiscal Independent (Airef). Avui dia, és el sisè país de l’eurozona més endeutat, només superat per Grècia, Itàlia, Portugal, Xipre i Bèlgica.

Aquest supervisor, nascut recentment a instàncies de Brussel·les per fiscalitzar els comptes públics de les administracions espanyoles, calcula que el deute espanyol començarà a baixar el 2018, però ho farà lentament. No serà fins al 2036 que se situarà per sota del 60%, que és el topall fixat per les normes europees i el que estableix la llei d’estabilitat espanyola.

Els esforços per pagar aquest deute estan molt mal repartits en funció de la comunitat autònoma, segons demostren els càlculs de l’Airef. En concret, cada català -inclosos els jubilats i els nens- hauria de treballar un any sencer (364 dies, en concret) per pagar tota la part que li correspon del deute públic, tant l’autonòmic com l’estatal. Això situa Catalunya a l’entorn de la mitjana espanyola, però bastant per sobre de comunitats com Madrid, el País Basc o Navarra, on cada ciutadà hauria de treballar entre 250 i 300 dies per pagar el deute (vegeu el gràfic).

Les comunitats del sud d’Espanya són, amb diferència, les que més temps haurien de destinar a saldar el deute. En concret, hi ha cinc comunitats que haurien de treballar pràcticament un any i mig per cobrir la part que els pertoca. Són, per ordre, Extremadura, Castella-la Manxa, el País Valencià, Andalusia i Múrcia.

Per calcular aquesta xifra, l’Airef ha creuat les dades de deute amb les de PIB. El fet de tenir una de les rendes per càpita més altes d’Espanya ha fet, per exemple, que Catalunya no hagi quedat englobada entre les comunitats que han de fer més esforç, tot i que en realitat és de les que tenen més deute.

50% del deute en mans del FLA

Segons l’informe de l’Airef, a més, l’Estat ja té gairebé la meitat del deute -en concret, un 48,3%- de les comunitats autònomes a través del FLA i d’altres mecanismes d’endeutament.

Frenada de les exportacions al juliol

Les exportacions catalanes van patir una frenada al mes de juliol, en què van caure un 5% en comparació amb el mateix mes de l’any passat, i van trencar així tres mesos consecutius de pujades. A més, en els set primers mesos de l’any les exportacions catalanes només van créixer un 0,9% respecte al mateix període del 2015.

En tots dos casos, però, el comportament del sector exterior català és millor que el de la mitjana espanyola. Al juliol, les exportacions espanyoles van caure un 9%, mentre que en els set primers mesos de l’any només van créixer un 0,5%.

La frenada de les exportacions es va traduir en un augment del 4,8% del dèficit comercial català (diferència entre exportacions i importacions). Fins al juliol, aquest dèficit va ser de 7.100 milions d’euros.