REGULACIÓ BANCÀRIA
Economia 21/06/2013

Espanya no passarà la factura dels bancs a Europa

El fons per rescatar entitats es limita a 60.000 milions

Laia Forès
3 min

LuxemburgLa Unió Europea segueix donant voltes a una qüestió: quan entri en vigor el fons europeu per rescatar els bancs directament des d'Europa, ¿les ajudes als bancs ja rescatats seran retroactives? La pregunta, o més aviat la resposta, és especialment important per a Espanya, Grècia i Irlanda, els socis que han rebut diners per evitar la fallida dels seus bancs. Ahir a la nit, els ministres d'Economia de la zona euro, reunits a Luxemburg, van acordar permetre la retroactivitat de les ajudes però no sistemàticament, sinó que s'estudiarà "cas per cas".

Alemanya, però, va advertir que es mirarà amb lupa cada cas per evitar que la mesura s'apliqui a tots els països. "No crec que tinguem gaire marge, quan tinguem algun dia la recapitalització directa, per poder-la aplicar de manera retroactiva", va assegurar el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schauble, a l'inici de la reunió. "S'estudiarà cada cas i es decidirà de mutu acord", va explicar el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem.

Que el rescat directe sigui retroactiu implicarà que l'Estat ja no és responsable de tornar els diners del préstec, sinó que ho serien directament les entitats bancàries. Espanya, però, ja ha descartat que ho demanar-ho. L'Estat, segons el ministre d'Economia, Luis de Guindos, no passarà la factura del rescat a Europa. "Estem perfectament còmodes amb el préstec" europeu, va assegurar De Guindos. La posició de l'executiu espanyol ha canviat de manera radical en els últims mesos. Quan Espanya va demanar el rescat bancari va convertir en el principal cavall de batalla el fet que les ajudes es convertissin en directes en el moment en què entrés en vigor el fons de rescat bancari. Ara, però, no sembla disposat a demanar-ho.

Els socis cofinançaran l'ajuda

Segons l'acord polític d'ahir, en els futurs rescats directes una de les condicions serà que el govern del país afectat pagui una part del rescat bancari, aproximadament el 20% del total de les ajudes. Si els bancs espanyols haguessin demanat un rescat directe per valor de 40.000 milions -el que ha costat- el govern hauria d'haver posat sobre la taula 13.000 milions, segons els càlculs del ministeri d'Economia espanyol, una xifra difícil d'assumir en un context de crisi i retallades.

Els ministres també van acordar ahir a la nit la dotació del fons de rescat bancari, que només tindrà 60.000 milions d'euros, una quantitat molt minsa, sobretot si es té en compte que els bancs espanyols en van demanar 40.000. Fonts diplomàtiques, però, van considerar que la xifra era suficient. "El més important és que es percebi que amb aquesta quantitat n'hi ha prou", explicaven les fonts. Els socis de l'euro, a més a més, podrien augmentar la quantitat en un futur si ho consideren necessari. En qualsevol cas, la recapitalització directa dels bancs amb problemes només es podrà fer quan estigui en ple funcionament el supervisor bancari únic, en principi a finals del 2014.

La reunió de Luxemburg continuarà avui amb els 27 socis amb el debat sobre la unió bancària. Els socis de l'euro han de decidir quins actors assumiran pèrdues en el cas que un banc faci fallida o necessiti ajudes públiques. El model del rescat bancari de Xipre, en què no només els accionistes sinó també els estalviadors van haver d'assumir pèrdues, es podria copiar. La Unió Europea només salvarà els petits estalviadors, però la resta hauran de pagar una part del rescat. Segons l'esborrany de l'acord, la UE només garantirà els dipòsits de menys de 100.000 euros.

Els governs europeus també estudiaran que en el cas de fallida d'un banc els dipòsits de les petites i mitjanes empreses estiguin més protegits que no els de les grans empreses. De fet, la UE està a punt d'impulsar un pla per millorar el finançament de les pimes.

stats