Esmena a la totalitat de l'AIReF als pressupostos espanyols
L'Autoritat Fiscal reclama una normativa fiscal a llarg termini i que les comunitats puguin complir
Santander"L'Estat i les comunitats autònomes han incomplert la regla de despesa en els últims anys i tenim un dèficit de credibilitat en els nostres comptes públics". Són paraules de José Luis Escrivá, president de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) per avaluar l'actual terreny de joc en què es mouen les finances públiques. La seva postura es pot resumir amb una expressió parlamentària: esmena a la totalitat.
Escrivá ha estat aquest dimarts a les jornades que organitzen l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica i el BBVA a Santander per reflexionar sobre les lliçons de la crisi i ha qüestionat de dalt a baix les actuals normatives que marquen el camí a les administracions. Segons el president de l'AIReF, el "marc fiscal espanyol té debilitats, no és impecable". Segons ha dit, aquestes llacunes "no tenen res a veure amb l'austeritat ni amb la correcció del dèficit, sinó amb la falta de compromisos a llarg termini amb l'estabilitat financera".
Escrivá ha insistit que "el biaix curtterminista que un percep en la política pressupostària és enorme" i ha reclamat que els plans en aquest camp siguin "estables". Entrant més al detall dels plans econòmics, va lamentar que la fiscalitat que té Espanya pel que fa als ingressos és "massa procíclica", cosa que perjudica l'estabilitat dels comptes.
El seu diagnòstic no s'ha aturat aquí. El president de l'AIReF va afirmar que "la Llei d'estabilitat pressupostària és una llei molt estricte i completa però a l'hora d'aplicar-se s'ha mostrat ineficient: haurà de ser reformada i repensada".
A més, ha insistit en un dels retrets que més habitualment fa al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro: les regles actuals pel que fa a objectius de dèficit són "excessives i inassolibles". Brussel·les no està exempta de culpa en aquesta situació. "A la Comissió Europea li entra el vertigen i no aplica el que té establert en la part coercitiva", ha fet. En la seva opinió, "Brussel·les no és previsible", cosa que no és un incentiu per a les diferents administracions de cara a complir amb els seus compromisos de dèficit.
Les conseqüències d'aquestes mancances, segons Escrivá, es poden comptabilitzar. L'AIReF calcula que si Espanya tingués la mateixa prima de risc que té Bèlgica, s'estalviaria fins a 10.000 milions d'euros a l'hora de finançar-se. "Si estant com està Itàlia encara té la prima de risc més baixa que Espanya és per aquesta manca de credibilitat", ha afirmat.
La solució passa per les comunitats
Escrivá ha plantejat una solució a la situació que passa per implicar les comunitats autònomes en la situació. "Cal fer-les corresponsables de la despesa pública, no per la via coercitiva -no es donen les condicions, el sistema de finançament és injust- sinó fent que se sentin part de l'objectiu", ha explicat. Per aconseguir-ho ha reclamat que les decisions del Consell General de Política Fiscal i Financera "es prenguin per consens i amb les comunitats". Actualment, en aquest organisme el ministeri d'Hisenda pot decidir (i de fet sovint decideix) en solitari.
Escrivá també ha volgut comentar el grau d'influència que tenen les recomanacions que fa l'AIReF, molt sovint ignorades per les administracions. "No sé si veig el got mig ple o mig buit", ha fet. "Quan fem una recomanació, l'administració no té per què seguir-la, però si no ho fa obligatòriament ha d'explicar per què", ha explicat. "Malauradament no hem aconseguit prou èxit en establir aquest diàleg públic", ha afegit, "perquè hi ha una resistència cultural a donar explicacions d'ajustos comptables".
