Empresaris i constructors carreguen contra la política d'habitatge del Govern d'Armengol

Critiquen la falta de construcció de pisos de protecció oficial i la inseguretat jurídica que afronta el sector

La presentació de l'informe 'Construcció: visió global, impacte local' aquest dimecres ha servit als constructors i empresaris de les Illes per criticar de manera molt dura la política d'habitatge del Govern de Francina Armengol, al qual han acusat de no promoure pisos de protecció oficial ni facilitar més sòl urbanitzable. També han destacat que un dels grans mals que pateix el sector és la falta de seguretat jurídica  en la qual  treballa. L'informe, tal com ja va avançar l'ARA Balears en una informació d'aquest cap de setmana, constata la bona marxa del sector.

La presidenta de  CAEB , Carme  Planas , ha estat la primera  a  carregar contra el Govern i ha destacat  que hi ha un excés de normatives que  perjudiquen el  sector de la construcció, per la qual cosa ha reclamat a l'Administració "més  diligència  a l'hora de tramitar les llicències d'obra", ja que això permetrà que els empresaris  puguin  invertir amb més seguretat i incrementarà la  competitivitat i l'ocupació de l'economia de les Illes.

El president de l'Associació de Construcció de les Balears,  Eduardo  López, ha considerat que és "absurd" parlar d'una nova bombolla de la construcció tenint en compte que enguany es construiran prop de 2.500 habitatges davant els 15.000 que es varen edificar  el 2007 .

López, igual que  Planas, s'ha mostrat molt contrari a la Llei d'habitatge del Govern, que preveu la cessió dels habitatges dels grans tenidors, com els bancs, que estiguin buits durant dos anys. Segons els constructors, amb aquesta llei és molt difícil que ningú s'arrisqui a posar en marxa promocions d'habitatges a preus assequibles per a la classe baixa o mitjana, ja que si no es venen ràpidament, la llei obligarà a cedir-los. "Només el client d'alt poder adquisitiu podrà comprar aquests habitatges abans que es facin", ha explicat.

Segons López, el Govern només ha fet cinc promocions d'habitatge públic durant aquesta legislatura, xifra que ha considerat del tot insuficient per a una comunitat amb un milió d'habitants. "Aquest no és el camí", ha afegit.

Construcció: visió global, impacte local

El director tècnic de la Fundació Impulsa Balears, Antoni Riera, ha estat l'encarregat de presentar l'informe, que destaca que el sector de la construcció reforça de manera gradual la seva contribució a l'economia balear, tant a la generació de valor (6,2% del PIB) com a l'ocupació (10,1%), després de l'intens ajust encaixat durant el període recessiu (-53,4% de l'ocupació), i observa en el teixit autonòmic una presència relativa superior a la de l'entorn competitiu de l'Arxipèlag (5,8% del PIB espanyol i 5,4% del PIB europeu).

L'economista ha destacat que el sector pateix una gran ocupació  infraqualificada , un 59,9%, així que la formació és una de les seves assignatures pendents. Aconsella també dotar la construcció de les Illes d'una millora tecnològica que la faci més resistent en temps de crisi, ja que ha reconegut que, tot i ser un sector que crea feina molt ràpidament, també la destrueix de manera molt accelerada en moments de recessió.

Riera ha destacat que "la formació del capital humà i la integració de les noves tecnologies mantenen un elevat potencial per millorar l'eficiència del sector" i que "les oportunitats per a la millora de la formació del capital humà es concentren, majoritàriament, entorn dels llocs de treball de categoria mitjana".

D'altra banda, ha explicat que aquesta integració  tecnològica  presenta encara un ampli marge de progrés, sobretot en l'àmbit de millores en l'eficiència i en l'aprofitament dels recursos disponibles, aspectes clau en l'estratègia i rendibilitat empresarial del sector " .

Per branques de l'activitat, l'informe assenyala que  el dinamisme més gran  del sector es concentra en les activitats d'edificació de naturalesa tant residencial com no residencial. Cal destacar que l'obra residencial es reactiva impulsada per l'augment de la demanda d'habitatges per part de la població  tant local com estrangera.

L'activitat d'obra no residencial es beneficia de la important inversió en projectes de naturalesa turística, mentre que la promoció immobiliària manté un to més contingut que la resta del sector a l'espera que finalitzi l'ajust entre la demanda i l'oferta del mercat residencial. Finalment, les obres d'enginyeria civil es desmarquen del dinamisme del sector en un context de més moderació de la iniciativa pública.

Per millorar aquesta situació, ha demanat a l'Administració més eficiència a l'hora de tramitar les llicències de construcció i  afavorir  la creació de sòl urbanitzable, ja que la demanda d'habitatges  és  molt alta en aquests moments.

Aquestes declaracions no han agradat  al director general d'Arquitectura i Habitatge del Govern,  Eduardo  Vila, que ha assegurat que l'Executiu ha fet un gran esforç en aquest àmbit, ja que en quatre anys ha pressupostat 56 milions d'euros, tot i que ha recordat que aquestes promocions "no es fan en dos dies". Vila ha explicat que no serà aquest Govern el que entregui les claus dels habitatges que s'han planificat perquè la seva tramitació i construcció  és  un procés que dura més de quatre anys.

També ha recordat que el Govern  està   iniciant  el procés per poder oferir com a lloguer social aquelles cases que els grans tenidors han  cedit, ja que  fa més de dos anys que estaven buides. Ha indicat que espera poder oferir prop de 300 pisos  abans que  acabi la legislatura.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF