MEDI AMBIENT

Eivissa: quan massa turisme perjudica el turisme

Ecologistes de l’illa recorden que la protecció del medi ambient és necessària fins i tot per al sector turístic

Els grups ecologistes d’Eivissa han aprofitat la commemoració del Dia mundial del medi ambient aquesta setmana passada per explicar com la indústria turística pot arribar a deteriorar el medi, perjudicant-se a si mateixa. La principal conclusió de l’informe de l’Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa i Formentera corresponent al 2018 és que els efectes del turisme massiu sobre el medi molesten fins i tot els turistes. Segons el document de l’observatori impulsat per la Fundació per a la Conservació d’Eivissa i Formentera i que es va presentar dimecres, l’augment de visitants -que el 2018 varen arribar als 3,2 milions-, tant en temporada alta com en temporada baixa, ha deteriorat el medi i el territori fins al punt de minvar la satisfacció dels turistes. Els autors de l’informe són taxatius: l’increment exponencial del turisme a Eivissa en la darrera dècada ha afectat el sector i n’ha perjudicat la competitivitat.

Que el turisme pot actuar com una malaltia autoimmune queda clar en dades com les del turisme de creuers: els 50 vaixells que varen atracar al port d’Eivissa l’any 2017 varen tenir una ràtio de contaminació 7,4 vegades superior a la de tots els automòbils de la ciutat, segons un estudi de la federació Transport & Environment, que assegura que els creuers varen llançar 8.038 quilos de diòxid de sofre al llarg de l’any a l’illa, mentre que el conjunt del parc mòbil -compost per 89.569 vehicles- va emetre’n 1.092. Segons Ecologistes en Acció, aquesta mena d’emissions no tan sols incrementen els riscos per a la salut humana, sinó que, a més, contribueixen a l’acidificació dels sistemes terrestres i aquàtics. Contaminen les platges d’Eivissa que atreuen els turistes. Perquè les aigües cristal·lines de les Pitiüses són, de fet, un dels seus principals atractius, segons indica el Baròmetre de Turisme de les Balears 2016, que diu que el paisatge i les platges són les raons més importants dels visitants per triar Eivissa.

Qualificació insuficient

Juan Calvo, un dels autors de l’informe de l’Observatori, recorda que Eivissa depèn del turisme de sol i platja; “no obstant això -explica-, durant la darrera dècada aquest augment de la població turística ha provocat tant de deteriorament ambiental i territorial que, en darrera instància, fa que els mateixos turistes es mostrin insatisfets”. Un informe de 2017 de la Fundació Gadeso deixa clar que els visitants suspenen Eivissa en tot allò que té a veure amb la massificació, el paisatge, la neteja i la contaminació. En la mateixa línia, l’Observatori destaca que 9 de les 48 zones de bany que han analitzat han perdut la classificació d’’excel·lents’ durant la darrera dècada. Així, paratges com el caló d’en Serral i cala Vedella reben ara una qualificació d’‘insuficient’.

Tot plegat no és casual; durant l’any passat, l’Aliança per l’Aigua d’Eivissa i Formentera, en col·laboració amb la Fundació per la Preservació d’Eivissa i Formentera, va constatar la contaminació per aigües fecals tant a cala Vadella com a Figueretes, a l’entorn de Platja d’en Bossa i també al de cala Bou. A més, la badia de Sant Antoni i l’entorn de la ciutat d’Eivissa (Talamanca, Figueretes i Platja d’en Bossa) concentren, segons l’informe, les principals platges que han perdut qualitat i, d’altra banda, s’hi ha degradat la posidònia. Ara hi ha zones de mata morta a les tres principals badies de l’illa d’Eivissa a causa de l’efecte combinat del fondeig intensiu i dels abocaments d’aigües fecals.

Precisament per vetlar per la conservació de la mar dijous es va presentar la primera edició del Fòrum Marí d’Eivissa i Formentera, que es farà el setembre i pretén convertir-se en un esdeveniment anual de referència en matèria de conservació marina, a més d’un espai d’estudi on analitzar la situació real de la Mediterrània. El Fòrum Marí vol ser una plataforma en què es generin i impulsin idees i projectes de conservació del medi marí a les Pitiüses. Pretén proposar solucions i estableix la data del 2030 com a marc temporal de recuperació. En la primera edició, els organitzadors volen aconseguir elevar l’ambició de les àrees marines protegides d’Eivissa i Formentera, contribuir a conscienciar de la urgència de la reducció dels abocaments incontrolats a la mar i col·laborar a la implementació efectiva de la Llei de residus a Eivissa i Formentera amb l’horitzó d’aplicació el 2020-2021. El I Fòrum Marí farà un document de deu compromisos o recomanacions ambientals i treballarà perquè les administracions, la societat civil i els empresaris assumeixin aquests acords. Per defensar el medi cal el compromís i la responsabilitat del sector turístic.

Pressió turística

La degradació del medi a les Pitiüses no és casual, sinó que, tal com assegura l’informe de l’Observatori, coincideix en el temps amb el creixement del turisme registrat els darrers deu anys, i sobretot els tres darrers, període en el qual l’arribada de visitants a Eivissa ha crescut 4,5 punts. Segons l’Observatori, aquest augment registrat entre el 2016 i el 2018 es deu a una desestacionalització turística que ha multiplicat el nombre de visitants en temporada baixa, alhora que ha continuat augmentant l’arribada de turistes en temporada alta. En temporada alta s’ha passat dels 2,75 milions de turistes del 2016 als 2,83 de l’any passat. De fet, la pressió turística que pateix la pitiüsa major és especialment intensa el mes d’agost, amb un increment del 20% el 2018 respecte de deu anys abans. Tot i que la població de l’illa, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística de 2018, és de 144.659 persones, l’agost de l’any passat hi havia, de mitjana, 333.411 persones a l’illa.

Atès que les dades relacionen directament l’augment del turisme amb la degradació del territori, la implicació del sector serveis que viu del turisme també és imprescindible per afrontar la situació. Per això, també al Fòrum els fons recaptats es destinaran, entre d’altres, a finançar la feina del moviment Plastic Free Eivissa i Formentera, que aquesta setmana ha posat en marxa una campanya de certificació per a les empreses que estan eliminant els plàstics d’un sol ús. Eivissa i Formentera sense Plàstic és un moviment consolidat el 2018 i promogut per IPF. Reuneix més de 20 organitzacions locals i sense afany de lucre amb l’objectiu de conservar i preservar el medi de les Illes Pitiüses, centrant-se en la contaminació per plàstic. A escala internacional, formen part del moviment global Break Free From Plastic i World Clean Up Day.

Fins ara 33 empreses icòniques d’Eivissa s’han unit a la campanya de Certificació sense Plàstic per a Empreses que promou Eivissa i Formentera sense Plàstic amb el lema ‘Ja tens la teva estrella?’, a fi d’arribar a aconseguir unes Pitiüses Lliures de Plàstics per a l’any 2023. Per obtenir aquest certificat, les empreses han de complir dos compromisos: eliminar tres productes de plàstic d’un sol ús el primer any i crear un marc cronològic per a la reducció i l’eliminació dels plàstics d’un sol ús de la seva empresa en un termini de cinc anys (2023). “La certificació és un procés; tots, particulars i empreses, podem fer passes en la bona direcció. Animam totes les empreses de l’illa interessades a contactar-nos i sumar-se al moviment, a fi d’aconseguir la visió de tenir una illa lliure de plàstic d’un sol ús”, comenta Sandra Benbeniste, directora de la Fundació per a la Conservació d’Eivissa i Formentera.

Població estival

Aquesta col·laboració intersectorial -sector públic, societat civil i empresaris de les Illes- pot ser el millor vehicle per sensibilitzar tots els actors, segons apunten també els promotors del Fòrum Marí, entre els quals hi és la Fundació per la preservació d’Eivissa i Formentera, autèntic promotor de totes aquestes accions. Però tot plegat s’ha de dur a terme sense perdre la perspectiva i recordant quines són les causes i les conseqüències del models que fins ara han permès que la situació sigui com és. En aquest sentit, els responsables de l’informe de l’Observatori recorden que el creixement del lloguer vacacional il·legal ha estat una de les principals causes que han disparat l’arribada de visitants. Això, al seu torn, ha provocat problemes de mobilitat i una major pressió urbanística, a banda d’una deficient depuració de les aigües residuals a causa de l’augment de la població estival.

Per garantir la conservació del paisatge rural i dels espais naturals, l’Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa i Formentera assegura que és necessari continuar amb l’esforç de protecció del territori a l’illa d’Eivissa. Per aquest motiu, apunta que cal més control dels abocaments d’aigües fecals per a la millora del medi marí i la qualitat de les aigües de bany, entre altres mesures.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF