EMPRENEM
Economia 07/07/2018

Economia circular, l’emprenedoria que es reinventa

Una mallorquina, Maria Gómez, és seleccionada entre 300 “líders d’opinió” de tot l’Estat per promoure un debat al voltant d’un nou model productiu, més just i sostenible

Enric Culat
6 min
Economia circular, l’emprenedoria que es reinventa. / E. C.

PalmaVenim d’un model d’economia lineal que parteix de les matèries primeres i es materialitza a través dels clàssics sistemes de producció a les fàbriques, compra de béns de consum i posterior generació de residus. L’economia circular pretén convertir aquest model lineal en un cercle en el qual els residus tornin a esdevenir les matèries primeres, a fi de convertir-les en una peça reutilitzable dins un altre procés de fabricació més equitatiu i ecològic. Però l’economia circular abasta moltes més coses que no la producció i el consum de béns i serveis; inclou un canvi de model i de mentalitat per passar dels combustibles fòssils a l’ús d’energia renovable, la diversitat, la discussió de la funció dels diners i les finances com una part més del debat, entenent que totes aquestes eines formen part d’una estratègia per millorar la vida de les persones i el rendiment econòmic.

De tot això se’n va xerrar divendres a la I Cimera d’Innovació Tecnològica i Economia Circular, duita a terme a Madrid, on 300 líders d’opinió, procedents de tot Espanya, varen rebre formació de la mà d’experts en desenvolupament sostenible i de diversos premis Nobel que varen ser presents a la jornada. Entre aquests 300 líders socials, seleccionats prèviament per l’associació Advanced Leadership Foundation, també hi havia una mallorquina, Maria Gómez, disposada “a aprendre moltes coses per poder transmetre-les després a les Balears en tot tipus d’àmbits”, explica aquesta emprenedora nascuda a Madrid però establerta a Mallorca des de fa molts anys i que al llarg de la seva vida ha desenvolupat tasques vinculades al màrqueting, la comunicació, el disseny, la docència i, és clar, l’emprenedoria.

Advanced Leadership Foundation (ALF) és una organització sense ànim de lucre, amb seu a Washington DC i delegacions a Madrid i Buenos Aires, compromesa amb la identificació i formació de líders mundials disposats a “influir” en el camp de la innovació i l’emprenedoria. ALF desenvolupa programes de desenvolupament laboral (pràctiques professionals) i de formació executiva, tant als Estats Units com a diferents llocs del món, orientats a dotar de les eines necessàries joves professionals i emprenedors, com també de les habilitats i connexions corporatives per adquirir un avantatge competitiu en el món de l’empresa.

Amb l’objectiu de presentar-se formalment a Europa, Advanced Leadership Foundation va organitzar la I Cimera d’Innovació Tecnològica i Economia Circular, que divendres reuní més de 1.500 persones que varen debatre la necessitat d’anar cap a nou model econòmic més just, racional i sostenible. La trobada també pretenia crear una “xarxa estatal d’activistes en economia circular” i va ser presidida per l’expresident dels Estats Units Barack Obama; els premis Nobel d’economia Christopher A. Pissarides i Finn Kydland; el de física, Barry Barish; a més del president d’ALF, Juan Verde; el president d’Incyde i la Cambra de Comerç d’Espanya, José Luis Bonet; la batlessa de Madrid, Manuela Carmena, i altres autoritats.

El criteri de selecció dels 300 candidats a líders d’opinió s’ha basat en la capacitat de cada un d’ells per compartir el coneixement sobre economia circular en les seves àrees d’influència; el seu potencial de lideratge, impacte social i comunitari; el seu compromís amb la temàtica i la capacitat per dur a terme almenys deu xerrades a l’any des de la finalització de la cimera. D’aquesta manera, en el futur a les Illes Balears es realitzaran deu xerrades que formaran part de les 3.000 que tindran lloc a tot Espanya, amb un impacte directe estimat en més de 300.000 persones a tot l’Estat, segons càlculs d’ALF. Entre les persones elegides com a líders es troben representants de l’economia i dels negocis, líders d’agrupacions culturals i socials compromesos amb el desenvolupament sostenible, l’emprenedoria i l’economia circular, amb la cooperació internacional, la innovació, el medi ambient i també les noves tecnologies.

En representació de les Illes Balears, una d’aquestes 300 persones és Maria Gómez. Explica que a ella la informació d’aquesta cimera li va arribar a través d’internet. Diu que llavors li va interessar molt i va decidir inscriure-s’hi, sense sospitar, en aquell moment, que finalment seria una de les seleccionades. “A l’hora d’inscriure-m’hi em varen demanar moltes coses sobre el meu currículum i la meva trajectòria professional. Jo crec que l’economia circular és un concepte molt interessant i estic disposada a continuar aprenent tot allò que faci falta per després fer les xerrades a què m’he compromès”, diu Gómez, també amb l’acord d’intentar desenvolupar l’economia circular “el màxim possible” i dur-la a la pràctica, dins els respectius entorns de cada una de les 300 persones elegides.

“Què han vist en mi per seleccionar-me per formar la resta? Supòs que la meva trajectòria diversa i transversal vinculada al món de l’emprenedoria o la meva capacitat divulgadora enfocada cap a la gent que es vol reinventar a si mateixa”, exclama Gómez amb un somriure. Quant a la seva visió personal de l’economia circular, argumenta que no es tracta només de produir “d’una altra manera”, sinó de posar l’accent en com la societat “utilitza” els productes, canviant la filosofia de la “possessió” per la de “l’ús” dels productes i béns de consum, per exemple pel que fa als electrodomèstics, “pels quals pagam un lloguer de per vida perquè ens els portin a casa i se’ls enduguin al final de la seva vida útil, esperant que arribi el següent”.

Aquesta emprenedora recorda que a les Illes Balears quasi no tenim indústria, sinó molts serveis. Per això creu que ens hem de demanar quin tipus de serveis podem fer servir que permetin reduir “l’impacte” dels visitants que arriben cada estiu a les nostres illes, amb els consegüents residus generats, aliments malgastats i altres efectes. “Jo crec que l’emprenedoria té un gran camí per recórrer justament aprofitant l’economia de serveis que tenim a l’Arxipèlag. Ho veig com una oportunitat per fer les coses d’una altra manera –matisa Gómez–, reinventar-nos i aprofitar les potencialitats d’un sector turístic que també camina cap a una sostenibilitat i un canvi de paradigma. Els turistes mateixos ja s’involucren en el territori que visiten, amb un nivell de conscienciació mediambiental cada cop més alt”, argumenta Gómez.

L’economia circular va igualment associada a una filosofia i un estil de vida, perquè tracta de cercar uns valors que ens permetin, a tots, viure d’una manera més conscient respecte del que feim. “És com una manera de viure el món més holística; hem de fer un replantejament sobre moltes coses perquè no ens adonam de tots els valors que hem anat perdent i que hauríem de recuperar”, hi insisteix aquesta emprenedora. Els sectors laborals no són estancs entre si, tot està interrelacionat. Dit d’una altra manera, no podem parlar del sector turístic sense tenir en compte l’alimentació amb els productes de proximitat, l’agricultura amb la defensa i recuperació d’una industria quasi abandonada o el medi ambient amb el foment de les energies netes i el reciclatge, entre d’altres mesures. “L’economia circular és el futur –explica Gómez amb convicció– i el món serà millor si finalment acceptam que no ens cal consumir tantes coses, ni tenir tant, sinó que hi ha valors més importants, com compartir les nostres vides amb els altres i el que ja tenim. Jo, de moment, començaré xerrant d’economia circular amb la gent que tenc al meu voltant per convèncer-la i la incorporin a les pròpies empreses o serveis”.

Maria Gómez és llicenciada en Dret i Econòmiques. Entre moltes altres tasques professionals, creà Photoralia.com, dedicada a la venda online de fotografia impresa en llenç. També ha organitzat molts esdeveniments relacionats amb l’emprenedoria i és especialista en ‘marca personal’ i estratègies d’orientació per a altri. “Pens que som nosaltres mateixos els que hem de prendre consciència de qui som –argumenta– per decidir cap on volem anar. M’importa mirar de saber quin és el motor que ens impulsa a fer les coses, en qualsevol faceta, perquè d’aquí sortirà una actitud emprenedora envers tot”.

Gómez treballa amb clients individuals, però també amb grups, desenvolupant un programa de formació propi i un “full de ruta” adaptat per a cada persona. Respecte de les xarxes socials, opina que són “una oportunitat, com també ho són les eines de màrqueting i de treball personal, tot entès com una base per satisfer les necessitats insatisfetes”, conclou.

stats