Els EUA i la Xina reprenen els contactes comercials "al més alt nivell"

BarcelonaEls Estats Units i la Xina reprenen les negociacions econòmiques i comercials "al més alt nivell", segons ha comunicat aquest dimarts el ministeri de Comerç xinès. Paral·lelament, el govern estatunidenc ha publicat que ajornarà l'entrada en vigor d'una part dels aranzels a diversos productes xinesos, una mesura que estava prevista per a l'1 de setembre i que no es farà efectiva fins al 15 de desembre.

El govern de Xi Jinping ha revelat que Liu Heying, el vice primer ministre xinès i líder en les negociacions entre el gegant asiàtic i els EUA, ha conversat per telèfon amb el representant de Comerç estatunidenc, Robert Lighthizer, i el secretari del Tresor, Steven Munchin. El ministeri de Comerç xinès ha explicat que "les dues parts han acordat tornar a conversar d'aquí dues setmanes".

Aquest anunci ha coincidit amb la decisió de l'administració Trump d'ajornar fins al 15 de desembre l'entrada en vigor dels aranzels per a alguns productes. Aquesta mesura, anunciada pel president Donald Trump l'1 d'agost passat, preveia aplicar uns aranzels del 10% addicionals a productes tecnològics provinents de la Xina com ara telèfons mòbils, consoles de videojocs i ordinadors portàtils, entre d'altres. Segons els representants comercials dels EUA, alguns productes d'aquesta llista s'han retirat directament atenent a motius de salut, seguretat nacional i altres factors.

Acusacions creuades

Aquesta petita treva arriba una setmana després que l'administració Trump afirmés que el gegant asiàtic era un "manipulador de divises" després que el iuan caigués respecte el dòlar, una acció que facilitava les exportacions xineses enfront les nord-americanes. El Banc Popular de la Xina va contestar les acusacions amb una negativa rotunda i mostrant una "ferma oposició" a les declaracions de Trump. A més, l'entitat va afirmar que aquest conflicte comercial "soscavarà greument l'ordre financer internacional" i causarà "turbulències en els mercats financers".

El conflicte entre la Xina i els EUA va fer caure els intercanvis comercials un 9,5% durant el mes de juliol. L'administració de duanes xinesa va xifrar la davallada en gairebé 50.000 milions de dòlars, fet que suposa un retrocés del 19% en comparació amb el mateix període de l'any anterior. A més, durant el segon trimestre de l'any, el PIB de la Xina va registrar un creixement de 6,2%, el ritme més baix dels últims 27 anys.

Efectes col·laterals del conflicte

Tant l'Íbex-35 com altres borses europees s'han vist afectades, especialment la primera setmana d'agost, per la guerra comercial entre els EUA i la Xina. El 6 d'agost la Borsa espanyola va tancar amb un descens d'un 0,8% i se situava a 8.699 punts, la xifra més baixa de tot l'any. Aquesta tendència a la baixa també va ser generalitzada en altres parquets europeus, com el Regne Unit i l'Alemanya.

La setmana passada, a més, l'Oficina Nacional d'Estadística del Regne Unit va rebaixar la previsió de creixement a l'1,3% anual, dues dècimes més respecte a les previsions inicials, a causa de la possibilitat d'un Brexit dur i els efectes de la guerra comercial entre els dues superpotències. Pel que fa a Alemanya, la institució estadística del país va publicar les dades d'exportacions del mes de juny, fins a 106.100 milions d'euros, la xifra més baixa de tot el 2019.

Aquestes tendències a la baixa responen, segons els experts, a la tensió comercial entre els governs de Xi Jinping i Donald Trump, però també a la incertesa per la desacceleració de l'economia mundial.