PLA D’INTERVENCIÓ EN ELS ÀMBITS TURÍSTICS
Economia 20/07/2018

El Consell constata l’ús turístic de tot Mallorca

Banyalbufar té la mateixa densitat turística que Magaluf i Orient supera Cala d’Or, l’Illot i Illetes

Carles Tudurí
4 min
Banyalbufar és el nucli rural de l’illa amb més densitat turística, amb nivells similars als de zones del litoral.

MallorcaEl Consell de Mallorca ha presentat aquesta setmana el seu Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT). Tot i no agradar als ecologistes i a alguns sectors econòmics, fixa un sostre de places i introdueix un nou indicador pel planejament territorial: la densitat turística. L’anàlisi d’aquest paràmetre (nombre de turistes per hectàrea de sòl urbanitzable) permet constatar que els usos turístics s’han estès a quasi tots els racons de Mallorca, molt més enllà de les tradicionals zones de litoral.

“Sabem que no hem inventat res ni hem estat molt innovadors, però és que Mallorca és com un Titànic i no es pot frenar el creixement d’un dia per altre”, explica Miquel Vadell, el director insular de Territori i Paisatge que hi ha darrere de l’elaboració del pla aprovat dimecres.

I és que l’estudi dels indicadors que ha utilitzat el Consell per elaborar el pla revela que alguns nuclis de la Mallorca rural ja superen en densitat turística algunes zones tradicionalment turístiques.

Així, Banyalbufar, per exemple, ja té una densitat de turistes de 76, quasi igual que Palmanova-Magaluf o que Cala Millor i superior al Port d’Alcúdia, Can Picafort i Peguera. Orient, amb un índex de 54, està per damunt Cala d’Or, Illetes, Port de Pollença i la Colònia de Sant Jordi.

Altres nuclis rurals amb molta densitat turística són l’Esgleieta, Ruberts, Deià, Sóller, Búger i Valldemossa, tot i que ja no estan al nivell de grans zones hoteleres.

El pla estableix que a les zones residencials l’índex màxim ha de ser de 6, a les de segones residències, de 12, i a Palma, de 8. A les grans zones turístiques es permet una densitat de 120, a les mitjanes, de 45, i a les petites, de 30.

Sostre de places

Per fer front a aquest procés de turistificació, el document aprovat fixa en 430.000 el sostre de places d’allotjament i limita la concessió de noves llicències fins a l’aprovació definitiva d’aquesta normativa a 30.000 places, 10.000 per a hotels i 20.000 per a habitatges turístics. La borsa actual de places és de 43.000, unes 15.000 per a hotels i 28.000 per a habitatges vacacionals, per la qual cosa una vegada que acabi la tramitació d’aquesta llei encara quedaran 13.000 llits per adjudicar.

Pel que fa al sostre de places, se n’estableix un màxim de 315.000 per als establiments hotelers i de 115.000 per als habitatges turístics.

Les noves autoritzacions per a habitatges vacacionals, que estaven suspeses per una moratòria, es podran demanar a partir de l’1 d’agost, però sempre dins el límit establert dimecres passat pel Consell i si compleixen les condicions de la zonificació, que presumiblement s’aprovarà també la setmana que ve, al costat del PIAT.

Camps de golf i marines seques

El pla introdueix importants novetats, a més de la limitació de places. Per exemple, prohibeix la construcció de nous camps de golf i regula les marines seques, zones d’hibernació d’embarcacions en sòl rústic.

Mercedes Garrido, consellera de Territori i Infraestructures, considera que Mallorca ja té 23 camps de golf, enfocats principalment a turistes, i que aquesta oferta es considera suficient. També, ha indicat que és necessari posar ordre en la qüestió de les marines seques, que no seran prohibides, però que caldrà que estiguin previstes als planejaments municipals. El que no es permetrà és que es converteixin en centres de venda de material nàutic, tal com passa actualment en algunes d’aquestes instal·lacions.

Garrido també ha dit que no es permetran nous hotels rurals en cap zona de l’illa, només els que estiguin lligats a explotacions agrícoles.

Quant a les estades en allotjaments vacacionals, es fa una modificació de la zonificació, que consisteix a prohibir el lloguer als habitatges ubicats en zones madures i que tenen un màxim permès de 60 dies durant els dos mesos de juliol i agost. El propietari només podrà llogar el seu apartament durant un d’aquests dos mesos.

Com a mesura cautelar, se suspenen els ordenaments municipals que puguin afectar els criteris del PIAT, que serà aprovat en sessió plenària el 27 de juliol. A partir d’aquí, la consellera creu que l’aprovació definitiva trigarà entre nou i dotze mesos, tan bon punt el document presentat s’hagi consensuat amb els altres partits polítics i amb els representants socials.

Mercedes Garrido ha explicat que els eixos del pla són la contenció, l’equilibri territorial i la posada en valor del paisatge . Per la seva banda, Bonet ha assenyalat que el model turístic es canvia d’aquesta manera “i no amb pancartes”, fent referència a les protestes contra la saturació turística produïdes recentment.

Crítiques del GOB

La presidenta del GOB, Margalida Ramis, mostra la seva preocupació per l’aprovació d’aquest pla, ja que considera que tracta tota l’illa de Mallorca com una zona turística. També ha assegurat que el sostre que estableix el document de 435.000 places pràcticament ja està superat.

“A més, és important destacar que amb dades de la mateixa Conselleria de Turisme, el 2016 hi havia unes 400.000 places en totes les Balears, i ara ens presenten com un èxit un sostre de 435.000 només per a Mallorca”, explica Ramis.

Segons el GOB, el Consell tampoc no ha procedit a fer una suspensió real de llicències, ja que es continuaran donant permisos, tot i la tramitació del PIAT.

“És a dir, es donaran noves llicències de lloguer vacacional sense que els ajuntaments hagin adaptat els planejaments a la zonificació i es determini on és més adequat situar les noves places”.

Ramis assegura que el PIAT aprovat acaba de consolidar usos turístics en zones residencials i no protegeix el sòl rústic, que considera que ha de ser productiu.

“Tampoc no ens agrada que un dels eixos del pla sigui l’equilibri territorial, ja que en el passat això ha donat peu a la creació d’infraestructures en zones rurals en nom de l’excusa d’una justícia social inexistent”, afegeix.

stats