El Congrés dona llum verda a tramitar la 'taxa Google'

La Cambra accepta gravar les grans tecnològiques amb els vots en contra de Vox, el PP i Ciutadans

Un pas més perquè l'anomenada taxa Google vegi finalment la llum a Espanya. El Congrés de Diputats ha rebutjat aquest dijous les esmenes a la totalitat presentades per Vox, el PP i Ciutadans contra l'impost a les grans tecnològiques, de manera que el projecte de llei es podrà començar a tramitar. La taxa gravarà amb un 3% de la facturació anual "els serveis de publicitat, intermediació en línia i venda d'informació a partir de dades generades pels usuaris" a companyies amb més de 750 milions d'ingressos (i almenys 3 milions en territori espanyol).

L'impost serà indirecte, es liquidarà trimestralment i entrarà en vigor als tres mesos a partir de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). "Tenim una fiscalitat analògica en una economia digital", ha reivindicat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, durant la seva intervenció davant els parlamentaris. El resultat final s'ha saldat amb 198 vots en contra de les esmenes i 148 a favor.

La ministra ha defensat la necessitat de noves figures fiscals com la taxa Google per evitar que els negocis tradicionals acabin pagant molts més impostos que els digitals. Un dels obstacles, ha destacat, és que gravàmens actuals com el de societats xoquen amb el fet que moltes empreses tecnològiques ni tan sols tinguin presència física a Espanya malgrat que hi operen. "Parlem d'actius intangibles d'escassa o nul·la tributació", ha afegit.

El consell de ministres aprova la 'taxa Google': "S'ha d'adaptar la fiscalitat a la globalització"

De fet, Montero ha recordat al PP que el seu predecessor, Cristóbal Montoro, ja havia proposat un impost similar durant l'últim govern de Mariano Rajoy, i ha retret a la formació que ara s'hi mostrés en contra. En l'esmena de Vox, el partit d'ultradreta rebutjava la taxa perquè afectaria negativament les start-ups, un argument que la ministra ha descartat pel límit que s'aplica a la facturació. "No tindrà cap impacte en les pimes", ha remarcat. Ciutadans també havia plantejat almenys retardar l'aplicació de l'impost fins que passés l'emergència sanitària del covid-19.

Aquest no és l'únic impost que el govern espanyol tenia pendent de tramitar en aquesta primera part de la legislatura malgrat la pandèmia. L'executiu també va aprovar al febrer en consell de ministres la taxa Tobin, l'impost a les transaccions financeres, que haurà de passar pel mateix tràmit. Com ha recordat Montero, el govern de coalició té l'objectiu d'acostar la seva recaptació als nivells de l'eurozona, i vol aconseguir-ho amb un model de fiscalitat més "social" i "just".

A l'espera del consens internacional

Les esmenes de l'oposició criticaven que el govern espanyol s'avanci a la proposta de consens de l'OCDE, que havia promès presentar una versió global de la taxa aquest 2020. "¿Quantes vegades s'ha criticat el nostre país per no anar prou de pressa?", ha qüestionat la ministra. Així i tot, Montero ha refermat que la liquidació no es farà almenys fins al 20 de desembre per donar marge a l'acord de l'organisme internacional i més temps a les empreses perquè s'hi puguin adaptar.

Unes empreses que ja han estat  defensades a l'avançada. El president dels Estats Units, Donald Trump, va avisar dimecres que posarà en marxa una investigació contra els països que, com Espanya, tirin endavant la seva pròpia taxa Google. "El president Trump està preocupat perquè molts dels seus socis comercials estan adoptant estructures fiscals dissenyades per tractar de manera injusta les nostres companyies", va assenyalar en un comunicat el representant comercial dels EUA, Robert Lighthizer. L'amenaça podria ser un pas previ a l'aplicació de nous aranzels, una tàctica que no és nova per al govern nord-americà.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF