Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Carlos Sánchez Mato: “La llei Montoro topa amb la Constitució”

regidor d’hisenda de l’ajuntament de madrid

És el responsable dels comptes de l’Ajuntament més gran d’Espanya i un dels més endeutats. En els dos anys que fa que està al càrrec, aquest membre d’Esquerra Unida s’ha entestat a demostrar que rebaixar el dèficit mentre s’incrementa la despesa social és possible. Ahir, va participar a Palma en unes jornades sobre fiscalitat justa.

Heu vingut a impartir una xerrada que es diu ‘Fiscalitat justa a les administracions?’. L’interrogant denota desil·lusió ara que formau part d’una administració?

No, en cap cas. Simplement, és el reconeixement de la dificultat d’abordar determinades polítiques en un marc legal moltes vegades hostil, fonamentalment, a escala estatal. En aquest sentit, l’interrogant és veure com i de quina manera som capacos de desbordar aquesta realitat hostil, fins i tot, en ocasions, amb la mateixa Constitució.

Creis que la llei Montoro és anticonstitucional?

Clarament. Topa amb l’obligació que tenen les corporacions locals de prestar serveis públics, que és justament el motiu de la seva existència. I això no és casual, ho han fet a consciència. Entre d’altres coses, perquè demonitzen tot allò que sigui públic. Aquest principi és el que va inspirar la modificació exprés de la Constitució que va propiciar la llei Montoro i tantes altres.

Pensau que la ciutadania s’ha arribat a fer una idea del que va suposar aquella reforma?

Jo crec que la gent sí que té ja consciència -almanco, molta més- de en què va cristal·litzar tot allò. Però, fixa-t’hi, fins i tot amb aquella aberració els ajuntaments podríem tenir més marge. Perquè l’article 135 encara recull que situacions excepcionals poden donar peu a actuacions excepcionals per part de l’administració pública. Per tant, no crec que calgui tornar la Constitució a la situació prèvia al pacte Zapatero-Rajoy. La Comissió Europea accepta que els estats excloguin del còmput de dèficit les ajudes als bancs o les prestacions per atur perquè entén que no es pot penalitzar un Estat per donar prestacions d’atur en una situació de crisi. Llavors, per què no incloure-hi, amb el marc actual, que la despesa social estigui exempta de la ‘regla de despesa’? Hi insistesc, això ho permet el marc actual però, és clar, això demostraria que les alternatives dels governs ‘del canvi’ són encertades i possibles. I això deixaria molt nua la posició ideològica del PP i de certa part del PSOE.

Vàreu entrar a l’Ajuntament després de 24 anys de governs del PP. Com us el vàreu trobar?

Doncs una situació d’hiperendeutament brutal. El dia que vaig arribar jo a la Regidoria d’Hisenda, hi havia 5.638 milions d’euros de deute, que rebaixàrem fins als 2.700 en acabar la legislatura. Hem trobat pràctiques de contractació absolutament alienes a la lògica i, per descomptat, a l’interès general.

Part d’aquest dèficit és degut, també, al fet que s’han construït grans infraestructures que també gaudeix la ciutadania...

Sí, això és evident. Però si prenem l’exemple de la M-30, que és el que ells sempre posen, i veus que la varen pressupostar en 1.800 milions i n’acabà costant 7.000, doncs... crec que hi ha molt a xerrar. Perquè no ho deim els ‘rojos’, la cambra de comptes ha dit que les irregularitats són manifestes. El fet que la M-30 fos positiva o negativa, que també n’hauríem de parlar, no pot justificar que hi hagués desviament de fons en aquells contractes o increments pressupostaris descomunals.

Vosaltres, en canvi, presentau un superàvit de 1.100 milions, però us tomben el pla economicofinancer. Quin ha estat el problema?

Mai vaig confiar que ens l’aprovarien, tot i que sempre defensaré que era el millor possible. No poden permetre’s el luxe de dir que les nostres polítiques són adequades.

Però quines característiques tenia? Què és el que els feia por?

El que els fa por és que demostrem que podem reduir deute malgrat incrementar el que nosaltres anomenam inversió social, que passava de 500 milions anuals a més de 800. Nosaltres també creim en l’estabilitat pressupostària i allò que feim és reduir dràsticament partides improductives com la despesa financera.

La vostra aposta és exportable a altres ciutats més petites, com Palma?

Ja s’està experimentant en altres llocs; a les Balears s’està fent, i sí, és aplicable a tots els àmbits, fins i tot al govern central. Madrid és l’exemple que rebat allò que diuen sempre que no servim per governar. Però el que feim no és heroic, les heroïcitats les cometen regidors de municipis petits sense tanta visibilitat ni capacitat recaptatòria però amb els mateixos entrebancs que posa la llei Montoro. Per tant, nosaltres tenim una responsabilitat molt gran de plantar cara per nosaltres i per tots aquells que no ho poden fer. Hi ha hagut regidors del PP en municpis petits que m’han dit: “Tant de bo guanyeu”. Aquestes administracions més properes són les que tenen un problema enorme quan han d’expressar a la seva gent que tenen els comptes sanejats i no poden dedicar els fons a millorar la vida de les persones. És molt dur haver de dir això als teus ciutadans.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF