Caos als estancs per un derivat del cànnabis
La venda de CBD, que no té efectes psicoactius, és perseguida per l’Estat i reconeguda per la UE
BarcelonaDos homes entren en un estanc del centre de Barcelona. “Tens CBD?”, pregunten a la dependenta. Els diu que no i se’n van. Però hi tornen al cap d’una estona mostrant la placa que els acredita com a agents de la Guàrdia Civil amb intenció -li diuen- de fer inspeccions a tots els estancs de la ciutat. L’escena és del desembre passat i la recorda l’estanquera a l’hora d’afrontar ara la mateixa pregunta: “Tens CBD?” Ni en té, perquè el Comissionat per al Mercat de Tabacs (organisme dependent del ministeri d’Hisenda) en va prohibir la venda el novembre passat, ni n’ha tingut: va decidir quedar al marge d’una febre disparada als estancs arran de la pandèmia.
El CBD és com es coneix un component del cànnabis amb tan baix nivell de THC que no té efectes psicoactius. En realitat es tracta d’una molècula que s’utilitza com a medicina, suplement alimentari i component cosmètic, i que també es troba en flors aparentment idèntiques a la marihuana convencional. I que, com aquesta última, es fuma. “No són productes autoritzats però tampoc són drogues a efectes legals, així que no constitueixen un delicte penal ni la seva persecució judicial té base”, explica Miguel Torres, docent de la UB i advocat especialitzat en el tema.
En aquesta mena d’oasis d’alegalitat han anat brotant botigues dedicades a vendre productes basats en el CBD. Als estancs, la tendència va arribar amb els comercials, però la demanda va créixer exponencialment durant l’estat d’alarma, quan els consumidors habituals es van trobar amb les associacions cannàbiques tancades. I amb tant d’interès dels potencials clients, molts d’aquests comerços van decidir llançar-s’hi. De fet, de deu estancs consultats al centre de Barcelona, set confirmen que en van arribar a vendre.
El risc és que, venent-ne, entraven en aquest perillós entorn alegal. “Per vendre gairebé qualsevol cosa que no sigui tabac has d’omplir una declaració de responsabilitat [que s’ha d’aprovar] -explica un altre empleat del sector-. En aquest cas, enviaves la sol·licitud i com que no et responien, s’entenia el silenci administratiu com un permís”.
Contradicció amb la UE
Al novembre, dies després que una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea oficialitzés que la UE no considerava el CBD com un narcòtic, el Comissionat per al Mercat de Tabacs va enviar una circular en què en prohibia la venda als estancs.
“El comerç amb productes de cànnabis, independentment del seu contingut en tetrahidrocannabinol (THC), està prohibit per llei”, especificava la carta, signada pel president de l’òrgan, Luis Gavira. Si s’incompleix aquesta prohibició, a part de multes (que segons van dir els agents de la Guàrdia Civil a l’estanc inspeccionat poden arribar a ser de fins a 300.000 euros), la presidenta de l’Associació d’Estanquers d’Espanya avisava en una carta que també es podria acusar l’estanc d’un delicte de contraban, i el risc era perdre la llicència.
Per què es deixa els estancs fora d’aquest mercat? A la circular oficial, la resposta és que les úniques excepcions per vendre cànnabis, independentment del seu grau de THC i segons dues normes dels anys 60, són les finalitats mèdiques i científiques o alguns aliments derivats del cànem, com olis i farines. Fonts del Gremi d’Estanquers de Barcelona diuen que l’única explicació oficial és que els estancs són una concessió de l’Estat: “És com si fóssim funcionaris i el sector del CBD no està definit, ni legislat, es mou en una mena de llimbs”. Un altre estanquer fila una mica més prim: “El que està en discussió és si d’això l’Estat en pot treure alguna cosa econòmicament, i en cas que no sigui així [el CBD] passarà a ser cosa de farmàcies”.
Una interpretació “reaccionària”
Al sector farmacèutic no ho tenen tan clar. Des d’Uriach, que té al mercat una crema que conté CBD, expliquen que senzillament la regulació és diferent respecte al registre que té el producte: la molècula està permesa en cosmètica però prohibida en complements alimentaris. La seva crema, de fet, està classificada com un cosmètic. “Una altra cosa molt diferent són les herbes o les flors -coincideix l’advocat Miguel Torres-, perquè és un producte per fumar, i tot el que es fuma pot tenir riscos per a la salut”.
En realitat, la seva diagnosi és més simple: la prohibició als estancs “respon a una posició extremadament conservadora del govern espanyol”. “Tenen aquesta tendència -afegeix- de considerar que tot el que és CBD, com que deriva del cànnabis, està prohibit i això és una interpretació més que conservadora, és reaccionària”. Sobretot, acaba, perquè és “una posició molt allunyada de la realitat del nostre entorn” i “que no s’entén després de les declaracions de la Unió Europea”.
És l’esmentada sentència del TJUE de l’any passat la que condueix a l’optimisme el Gremi d’Estanquers de Barcelona, que en l’últim número de la seva revista deixava oberta la porta a la possibilitat què això forci el govern a canviar de posició respecte a la venda de CBD. Quan es planteja la qüestió al ministeri d’Hisenda remet al Comissionat per al Mercat de Tabacs, que al seu torn remet a la circular del novembre.
