CaixaBank descarta Palma i trasllada la seu a València

Barcelona / PalmaCaixaBank traslladarà la seva seu a València. Descarta així la que al principi semblava la primera opció, Palma. Aquesta sorpresa d’última hora és significativa: CaixaBank s’assegurava amb la notícia un nou missatge mediàtic que confirma la seva sortida. Si hagués plantejat la qüestió des de l’òptica catalana, ho hauria evitat, però ho va fer des de l’òptica espanyola per posar fi als moviments de dipòsits.

L’argument del consell d’administració, que va decidir el trasllat a València per unanimitat, és instal·lar-se a la ciutat d’on era originari el Banc de València, adquirit fa uns anys per CaixaBank. De fet, la nova seu social de l’entitat se situarà on abans se situava la central del banc valencià. El canvi de ciutat va ser una sorpresa, però el que sí que estava clar des del principi és que la sortida de CaixaBank i del Banc Sabadell de Catalunya tindria conseqüències: la primera empresa catalana, Gas Natural, va liderar ahir una pluja d’anuncis d’empreses seguint el camí marcat pels bancs.

La gasista de l’univers La Caixa presidida per Isidre Fainé va anunciar amb un comunicat de deu ratlles la decisió de portar la seva seu social a Madrid. S’emparava en “la situació política i social que està vivint en les darreres setmanes Catalunya” i apuntava en concret a “la inseguretat jurídica que això genera”, un argument que arribava justament el dia que el govern central presentava un reial decret elaborat a petició de CaixaBank per facilitar les sortides de Catalunya.

Gas Natural, que va facturar l’any passat 23.184 milions, més del doble que la segona empresa catalana, i que té el 10% del seu negoci en territori català, mantindrà tots els llocs de feina i les seves seus operatives centrals a Catalunya. Això, però, no resta impacte psicològic a la companyia. Per diferents raons.

En primer lloc, perquè marxa a Madrid, capital política i econòmica d’Espanya i rival de Barcelona en la captació de negocis. En segon lloc, Gas Natural és l’empresa que el 2006 va originar una cruenta batalla política amb el seu intent fallit d’opa sobre Endesa. La condició de catalana de l’empresa que aleshores presidia Ricard Fornesa va propiciar una onada proteccionista dels sectors més conservadors de Madrid en contra de l’operació; Endesa va acabar aleshores en mans italianes. I per últim, la decisió té pes perquè Gas Natural no requeria, per operar amb normalitat, l’aixopluc del Banc Central Europeu, amb la qual cosa la companyia ha marxat adduint raons diferents de les del Sabadell i CaixaBank.

Des de l’òptica catalana, la decisió de Gas Natural oferia un únic consol. L’empresa indica que mantindrà la seva seu a Madrid només “durant el temps que duri” la situació política que l’ha motivat. Però el cert és que fonts consultades afirmaven que, contràriament al que han manifestat en el cas dels bancs, costa no veure una intencionalitat política en el gest de Gas Natural.

Moviment financer

El cert és que en els darrers dies el sector bancari català ha redescobert uns nervis que no vivia des del 2012, l’any més negre de la història financera recent. Si inicialment aquesta intranquil·litat es va viure exclusivament en el món empresarial i en banca privada, la de les grans fortunes, la taca s’ha anat estenent. Tant ahir com abans-d’ahir s’han vist cues a les oficines de bancs catalans i els moviments de dipòsits -que Sabadell i CaixaBank eviten quantificar però prou importants per haver-los convençut de prendre la decisió de canviar de domicili- han acabat esquitxant la resta del sector.

Dues entitats més amb seu a Barcelona, Mediolanum i Arquia, van anunciar ahir que mouen el seu domicili i se l’enduen fora de Barcelona. El banc que presideix Carles Tusquets va anunciar que marxa a València, mentre que l’antiga Caixa d’Arquitectes enfila el camí de la capital d’Espanya. La Caixa d’Enginyers, en canvi, deia que, si hagués de prendre la decisió, convocaria una junta de socis per estudiar-ho.

El decret i el degoteig

Justament ahir al migdia el Consell de Ministres va anunciar el reial decret en què la Moncloa i CaixaBank han treballat aquesta setmana per facilitar el canvi de seu social sense passar per la junta d’accionistes. Quan es va conèixer aquest canvi legal, ja hi havia hagut altres empreses que anunciaven el canvi de domicili fora de Catalunya: la tèxtil Dogi i l’empresa de reprografia Service Point tindran seu social a Madrid, com les benzineries Ballenoil.

La teleco Eurona porta la seu a Rivas-Vaciamadrid (Madrid), mentre que Proclinic Expert canvia l’Hospitalet de Llobregat per Saragossa. Se n’hi sumen d’altres, com Oryzon o Dogi, i van ser moltes les empreses -com Catalana Occidente o Freixenet- que insinuaven el pas, tot i que de moment esperen esedeveniments polítics. Qui no tenia dubtes era la Cambra de Comerç Francesa a Barcelona, el president de la qual no veu “cap motiu per canviar la seu fora de Catalunya”.

Ara bé, ni aquesta veu ni el fet que les empreses que mouen la seu mantinguin aquí el negoci i els empleats parava el cop. L’economia catalana feia temps que no es preocupava i, al marge de la fuita d’empreses, tot el dia van circular faules sobre despatxos d’advocats saturats, sobre un possible adeu de Seat, etc. No eren certs, però en la lògica del corralito no és la veritat, sinó que són les expectatives allò que compta.