CaixaBank, el gran banc d’Espanya

L’entitat catalana i Bankia oficialitzen una compra en què La Caixa tindrà el doble de pes que l’Estat

El president de Bankia, que serà president executiu de la nova entitat, José Ignacio Goirigolzarri (e), i el conseller delegat de CaixaBank, que serà conseller delegat de la nova entitat, Gonzalo Gortázar (d), durant la conferència per donar més detalls de la fusió bancària / CAIXABANK
ALBERT MARTÍN / XAVIER GRAU DEL CERRO

Fa només dues dècades podia sonar a utopia o ximpleria imaginar que La Caixa d’Estalvis i Pensions es pogués convertir en la primera entitat financera d’Espanya. L’afirmació ja és una realitat. “Avui és un gran dia per a nosaltres”, afirmava José Ignacio Goirigolzarri, investit com a president de CaixaBank en potència, en l’anunci de la macrooperació de fusió entre CaixaBank i Bankia.

El banquer basc va ser el primer a parlar en la roda de premsa celebrada a València, on va destacar que el nou CaixaBank (que ha estat el comprador, amb una valoració el triple que la de Bankia) serà “líder domèstic del mercat espanyol” amb un 24% o 25% de la quota de mercat en crèdit i dipòsits. “Servirem 20 milions de clients”, va afegir Goirigolzarri, que va treure pit també del nivell de solvència del banc i d’un consell directiu amb nou independents sobre 15.

Goirigolzarri va desvelar a mitges un dels grans dubtes que hi ha sobre l’operació i va especificar que hi haurà una “doble seu operativa, d’una banda Barcelona i de l’altra Madrid”. Caldrà esperar per veure el nivell de la retallada de llocs de treball als serveis centrals de CaixaBank (1.900 persones a Barcelona i 700 més a Madrid) i Bankia (2.200 empleats a Madrid) per esbrinar des d’on es gestionarà el banc. Goirigolzarri va avisar que “falta molt de temps” per decidir-ho, però tant ell com Gortázar van evitar reivindicar el paper dels serveis de Barcelona, actual cervell i motor del banc. Va ser potser l’únic aspecte negatiu que va deixar la compareixença.

Risc de descatalanització?

A preguntes de l’ARA, Gortázar va manifestar que no hi ha risc que CaixaBank es descatalanitzi com a resultat d’aquesta operació: “La Caixa és una gran institució i té arrels catalanes evidents, i fa molt que opera a tot el territori espanyol i això és bo per a Catalunya i també per a Espanya -va explicar-. No cal preocupar-se, al contrari: aquesta operació fa CaixaBank més forta; si ens haguéssim quedat tancats avui no seríem la mateixa entitat”.

Goirigolzarri va defensar també la idoneïtat de l’operació, malgrat que ja es fa evident que no es podran recuperar els 22.500 milions d’euros que l’Estat va injectar a Bankia en el seu dia. “Encara que no es recuperin, no haurà estat una mala operació”, va afirmar, i va recordar que va servir per “estabilitzar el sistema financer espanyol” en el pitjor moment de la crisi i que els 22.500 milions eren preferibles als “60.000 milions que hauria costat l’assegurança dels 100.000 primers euros de cada dipositant” si el banc hagués fet fallida.

Un altre punt delicat de l’operació és la retallada de plantilla que es farà per evitar duplicitats. Gortázar va dir que és molt d’hora per “afinar” com es farà, malgrat que els inversors calculen que pot afectar entre el 5% i el 20% dels 51.000 treballadors que tenen avui entre els dos bancs implicats en la fusió.

Respecte al repartiment del poder entre els dos primers executius del banc, Goirigolzarri va voler ser clar explicant que serà Gortázar qui portarà el comandament de l’entitat, mentre que ell es reserva la secretaria del consell i les àrees de comunicació i auditoria, en una decisió que van prendre “en un segon”, com va dir en una roda de premsa en què van exhibir complicitat.

Tranquil·litat amb el FROB
Gortázar va abordar també la delicada qüestió de la presència de l’Estat, per mediació del FROB, al consell d’administració i hi va treure importància: “En tots aquests anys Bankia no ha patit cap interferència”, va dir, a més de recordar que l’Estat tenia el 60% de Bankia i que tindrà només el 16% de CaixaBank. Goirigolzarri va afegir, en aquest sentit, que l’obligació del FROB de vendre les seves accions a l’entitat es farà sense pressa, i va deixar entreveure que la data del 31 de desembre del 2021 possiblement es tornarà a ajornar.

A primera hora del matí les dues entitats havien fet públics els números de l’operació. Així, la Fundació Bancària La Caixa tindrà al voltant del 30% del nou banc sorgit de la fusió entre CaixaBank i Bankia, mentre que l’Estat, a través del FROB, en tindrà aproximadament el 16,1%, segons es desprèn del projecte de fusió, aprovat ahir pels consells d’administració i enviat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

Segons el projecte, l’equació de canvi de la fusió serà de 0,6845 accions de CaixaBank per cada acció de Bankia. Això significa que els actuals accionistes de CaixaBank tindran aproximadament el 74,2% del capital de la nova entitat, i els de Bankia, el 25,8%. L’equació de bescanvi inclou així un sobrepreu del 20% en la valoració de Bankia el dia 3 de setembre, quan es va anunciar la fusió, i del 28% sobre la cotització de Bankia dels últims tres mesos.

Amb aquest canvi, la Fundació Bancària La Caixa, que actualment té a través de Criteria un 40% de CaixaBank, passarà a tenir un 30% del nou banc, prèvia inversió després d’invertir 50 milions d’euros més en el banc català, mentre que l’Estat, que a través del FROB té un 60% de Bankia, passarà a tenir l’esmentat 16% del nou banc.

Les entitats van explicar que amb la fusió s’aconseguiran unes sinergies o estalvis de 770 milions d’euros i s’elevarà el benefici per acció un 28% respecte a les estimacions que feia el mercat per a l’any 2022.

El calendari previst per les dues entitats estima que a l’octubre els consells d’administració aprovaran el projecte de fusió i convocaran les respectives juntes d’accionistes per al novembre. Un cop aprovada la fusió per les dues juntes, s’espera rebre l’autorització de les autoritats regulatòries i tancar definitivament la fusió el primer trimestre del 2021.

Un terç de conselleres
La nova entitat tindrà com a president executiu José Ignacio Goirigolzarri, actual president de Bankia, i com a conseller delegat Gonzalo Gortázar, que ocupa el mateix càrrec a CaixaBank. Així, el president, procedent de l’entitat absorbida, serà executiu.

El consell d’administració del nou banc tindrà 15 membres: dos consellers (Goirigolzarri i Gortázar) seran executius; dos membres els proposarà CriteriaCaixa; un l’Estat, a través de BFA (la matriu de l’actual Bankia); sis seran independents a proposta de CriteriaCaixa i tres independents a proposta de Bankia, i hi haurà un conseller extern. Així, gairebé dos terços dels membres seran independents. El 33% del consell seran dones.

La fusió de CaixaBank agreuja la pèrdua de grans directius catalans

En el moment de la fusió, l’entitat sumarà 51.536 empleats, dels quals CaixaBank n’aporta 35.589, i Bankia, 15.947. Els costos de la retallada de personal es calculen en uns 2.200 milions a falta d’abordar-ho amb els sindicats. La xifra prevista equivaldria aproximadament a la sortida d’uns 5.000 treballadors.

Tot plegat ha de permetre obtenir l’entitat més gran d’Espanya per volum d’actius -664.000 milions-, amb quotes de mercat que oscil·len al voltant del 25%. Falta veure si aquest banc mantindrà la seva empremta catalana.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF