Brussel·les avisa que Espanya posa en risc el futur dels més joves prioritzant les pensions

La Comissió també reclama "avaluar" els riscos de derogar o canviar la reforma laboral del PP

Un de cada tres nens d'Espanya està en risc de pobresa, una de les taxes més altes de la Unió Europea, i aquest també és el país europeu amb més aturats menors de 25 anys (32,7%). Però, segons la Comissió Europea, les polítiques econòmiques espanyoles no hi estan posant el focus, sinó que estan hipotecant el futur d'aquestes generacions posant per davant augmentar les pensions, que suposen més del 40% de tot el pressupost d'un estat amb unes finances públiques encara poc saludables. El debat està servit. ¿És compatible anar pagant cada vegada més i millors pensions, augmentar la despesa per a la protecció dels infants i garantir que els joves es podran jubilar quan siguin grans? 

Brussel·les sempre ha vist amb bons ulls la direcció en què anava la reforma de les pensions impulsada pel govern de Mariano Rajoy, que preveia retardar l'edat de jubilació i contenir-ne les pujades anuals amb l'anomenat factor de sostenibilitat. Per això, ja va cridar l'atenció a Espanya quan va tornar a vincular-les amb l'evolució dels preus el 2018. Aleshores ja va avisar que això dispararia el dèficit públic, una mesura que els governs socialistes han mantingut. Ara, però, una Comissió Europea amb més accent social i ecològic creu que, més enllà de retallar el dèficit i el deute públic, apujar les pensions sense aconseguir nous ingressos pot acabar perjudicant els joves: "Eliminar els elements de la reforma del 2013 implica el risc de beneficiar els pensionistes d'avui a costa de les generacions futures, tret que s'implementin mesures compensatòries".

Les pensions tornen a l’IPC

"En comparació, Espanya gasta molt poc en ajuts a menors i en suport a les famílies en general; hi ha altres prioritats quan es tracta de millorar les condicions de vida", apunten fonts comunitàries després de preguntar-los per la intenció del govern espanyol de continuar vinculant les pensions amb l'índex de preus. Espanya inverteix només un 1,2% del seu PIB en protecció social a la família i a la infància, mentre que la inversió mitjana a la UE és del 2,3%. "Espanya és un dels països que menys prestacions familiars ofereixen malgrat la baixa natalitat [...]. Fins i tot quan es tenen en compte altres prestacions, l'impacte global de les transferències socials per reduir la pobresa infantil a Espanya és el més baix de la UE, del 18% comparat amb la mitjana europea del 42%", diu la Comissió, que posa aquestes dades al costat de la voluntat del govern de continuar augmentant la despesa de pensions.

Garantir l'equitat entre generacions

Una de les institucions que havien sigut més clares sobre els problemes de sostenibilitat de les pensions és l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). Justament el seu expresident és ara el ministre responsable de les pensions, José Luis Escrivá, que va prometre, així que va arribar al càrrec, que acabaria amb el dèficit del sistema de manera ràpida. L'Airef capitanejada per Escrivá havia xifrat el dèficit estructural de la Seguretat Social al voltant de l'1,5% del PIB, bona part del total del dèficit estructural espanyol, que se situa en un 2%. Així es mantindria, doncs,"en absència de mesures". La Comissió creu que calen "mesures compensatòries" perquè calcula que vincular-les al PIB i revertir les reformes costaran gairebé 5 punts del PIB d'aquí al 2050 i no tenir-ho en compte podria posar en risc el sistema i, per tant, "l'equitat entre generacions".

El sistema de pensions espanyol ha sigut un coixí indispensable per a moltes famílies durant la crisi econòmica, quan els més grans han mantingut famílies senceres que s'han quedat sense feina. Tot això va implicar un desgast ( cobrar una pensió digna està previst a la Constitució) que va portar milers de pensionistes als carrers, reivindicant no perdre poder adquisitiu. Al mateix temps, cada mes es bat el rècord anterior de la factura de les pensions, que el govern va pagant tirant en part de crèdits. La població cada vegada és més vella, els sous dels joves són més baixos i precaris i és un dels països de la UE amb més contractació precària i temporal, amb una forta bretxa salarial de gènere i amb un alt abandonament escolar. 

El govern espanyol ja va anunciar que la política de lluita contra la pobresa infantil estaria sota el paraigua de la presidència i defensa que una manera d'augmentar les cotitzacions i millorar el finançament de la Seguretat Social és augmentant del salari mínim interprofessional (SMI), una mesura que Brussel·les continua rebent amb cert escepticisme tot i que encara no ha sigut capaç de quantificar-ne el presumpte impacte negatiu per a una creació d'ocupació que creu que continuarà creixent. 

Altres avisos i assignatures pendents

1. La contrareforma laboral

Brussel·les té por que es reverteixi del tot la reforma laboral Rajoy, que creu que ha jugat un paper important en la "promoció de la recuperació econòmica que va començar el 2014", per això demana "avaluar l'impacte" de qualsevol mesura. Alhora, però, admet que Espanya encara té una elevada taxa de temporalitat i que els esforços per reduir-la han tingut poc èxit. Proposa, doncs, estudiar incentius a la contractació estable i també critica per ineficients els subsidis dels serveis d'ocupació. 


2. Més impostos verds i IVA als restaurants

Per sufragar l'augment de la despesa pública previst pel nou govern i millorar l'eficiència fiscal, la Comissió Europea creu que Espanya encara té espai per apujar impostos que no afecten al creixement econòmic, com ara impostos mediambientals, que encara recapten per sota dels nivells europeus. També apunten a augmentar la recaptació de l'IVA, per exemple eliminant l'IVA reduït de sectors com els bars, hotels i restaurants. I fins i tot Brussel·les assegura que hi ha marge per augmentar impostos a la propietat (com l'IBI). 


3. Ajuts a vuit províncies per a la transició verda

Amb el toc d'atenció, però, Brussel·les també ha deixat caure la proposta d'incloure vuit províncies espanyoles (Astúries, la Corunya, Lleó, Palència, Terol, Almeria, Còrdova i Cadis) dins el Fons de Transició Justa perquè rebin finançament europeu i puguin anar abandonant la seva dependència dels combustibles fòssils. 

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF