Brussel·les certifica l'alentiment econòmic i retalla amb força la previsió de creixement d'Espanya

La Comissió rebaixa quatre dècimes la previsió de creixement del PIB per a aquest any, fins a l'1,9%

L'economia europea avança, però cada vegada més lentament. Com fa trimestralment, aquest dimecres la Comissió Europea ha tornat a refredar les perspectives de creixement econòmic amb una especial retallada en el cas d'Espanya. Si a l'estiu Brussel·les preveia que el PIB espanyol avançaria un 2,3% aquest 2019, ara rectifica els càlculs i ho deixa en un 1,9%. La certificació de la frenada no sorprèn. La rebaixa no afecta només el 2019, sinó que s'allarga els anys vinents. La Comissió espera que el creixement espanyol el 2020 baixi a l'1,5%, i de cara al 2021 a l'1,4%. És a dir, l'economia s'anirà desaccelerant progressivament, però la frenada és una mica més brusca del que s'havia pronosticat. Fa mesos que la majoria d'organismes internacionals avisen de la desacceleració. S'acosten sotracs encara que a la seu de la burocràcia europea es resisteixen a parlar d'una nova crisi econòmica.

La retallada de les previsions de la Comissió és de la mateixa magnitud que la que va indicar el  Banc d'Espanya al setembre, quan ja va refredar les perspectives del creixement econòmic espanyol quatre dècimes, tot i que en aquest cas fins al 2%. De fet, el Banc d'Espanya va aclarir que una part de la rebaixa es devia a un canvi del mètode de càlcul del PIB que la Comissió Europea no ha pogut tenir en compte aquest trimestre. Les dades han arribat en plena campanya electoral i, per això, la Moncloa no ha trigat a sortir al pas afirmant que la taxa de creixement del PIB espanyol no baixarà del 2%. Els tècnics de la Comissió expliquen que aquesta dècima efectivament podria augmentar, perquè en el càlcul d'aquestes últimes previsions no es té en compte l'esmentada revisió de la metodologia de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Sobre la inestabilitat política, la falta de govern i la consegüent falta de pressupostos, Brussel·les s'alinea amb Nadia Calviño, que va ser ex secretària general de Pressupostos de la Comissió Europea i ara és ministra d'Economia en funcions i futura vicepresidenta del govern si Sánchez torna a repetir a la Moncloa diumenge. El comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, ha insistit en desvincular la situació política de l'econòmica, i ha reiterat que la falta de govern no ha afectat l'economia. Ara, ha admès que ha impedit que es portin a terme "reformes estructurals" necessàries. 

La frenada s’accentua

Més enllà dels motius pels quals es refreda tota l'economia mundial –tensions comercials, estancament de la productivitat i, a Europa en particular, el Brexit–, per a Espanya les causes segons Brussel·les tenen a veure amb una caiguda de la demanda interna que s'observa en un "inusual" mal comportament de les importacions. Això no impedeix que l'economia espanyola continuï avançant a un ritme superior a la mitjana de la Unió Europea i la zona euro, que creixeran de mitjana un 1,4% i un 1,1%, respectivament, el 2019.

En el podi de l'atur

Però un dels llasts de l'economia espanyola és l'atur. Malgrat el bon ritme de creixement econòmic, Espanya continuarà en el podi de l'atur europeu aquest any i els vinents, segons les previsions de la Comissió. Brussel·les pronostica que l'ocupació creixerà només un 2,2% el 2019, i que el ritme caurà bruscament fins a l'1,0% el 2021. Per tant, creu que caurà amb força el ritme de creació d'ocupació. Pel que fa a l'atur, la taxa es mantindrà alta segons les previsions: 13,9% el 2019, 13,3% el 2020 i 12,8% el 2021. Només són superades per Grècia (17,3%, 15,4% i 14%). Itàlia, amb el 10% durant aquests tres anys, se situa en tercera posició. Aquests percentatges entre els socis mediterranis superen de llarg les previsions de la zona euro (7,6%, 7,4% i 7,3%) i les del conjunt de la Unió (6,3%, 6,2% i 6,2%).

Més dèficit del que havia promès Sánchez

L'altra gran assignatura pendent d'Espanya, hi hagi qui hi hagi a la Moncloa, és el dèficit públic. Malgrat haver sortit del sistema de control més restrictiu de Brussel·les, les finances espanyoles continuen rebent avisos que cal continuar retallant. El 2018 Espanya va aconseguir registrar un dèficit públic del 2,5% i, segons Brussel·les, es continuarà reduint però "a un ritme més baix", principalment a causa de l'augment de la despesa pública per la pujada de les pensions i del sou dels funcionaris públics, que, tot i això, es veu compensada per un augment de les contribucions socials (gràcies a la millora de l'ocupació i l'augment del salari mínim) i de certes mesures que s'haurien de prendre per optimitzar la despesa en línia amb les demandes de l'Airef.

Tot plegat, acompanyat del creixement del PIB, hauria de permetre segons la Comissió Europea que Espanya tanqui el 2019 amb un dèficit públic (és a dir, un desviament dels comptes) d'un 2,3% del PIB. Una xifra superior al 2% que preveu el govern de Pedro Sánchez i que, cal recordar, encara funciona amb els pressupostos prorrogats de l'exministre popular Cristóbal Montoro. De fet, Brussel·les no creu que Espanya sigui capaç d'arribar al 2% de dèficit públic ni tan sols l'any vinent, en què pronostica un desviament del 2,2%, ni el 2021.

Això és perquè Espanya no aconsegueix reduir el seu dèficit estructural, sinó que es beneficia dels vents de cua d'una economia que creix en un context de baixos interessos. La Comissió avisa, de fet, que el dèficit estructural augmentarà lleugerament el 2020 i es mantindrà entre els més alts de la Unió Europea. Això, al seu torn, alentirà la reducció del deute públic, que Brussel·les preveu que a Espanya el 2019 sigui del 96,7% del PIB, baixi una dècima el 2020 (96,6%) i es quedi en el 86% el 2021. Així, l'Estat es mantindrà com el cinquè estat de la UE amb el deute més alt en relació amb el PIB, per darrere de Grècia, Itàlia, Portugal i França, i lluny de l'objectiu del 60% que fixen les lleis europees.

El creixement dels preus, a més, continuarà sent dèbil, amb una inflació a Espanya del 0,9% aquest any, i pujarà a l'1,1% el 2020; a la zona euro serà de l'1,2% aquest any i el següent. Tot plegat queda lluny dels objectius que persegueix la política d'estímuls del Banc Central Europeu, que busca arribar a una inflació al voltant del 2%, un escenari desitjat per un sector financer que espera recuperar rendibilitat. Per aconseguir-ho, les institucions europees no paren de reclamar als països amb espai fiscal, com Alemanya i els Països Baixos, que inverteixin per reactivar l'economia. Alemanya és justament un dels països on la desacceleració és més forta i evident. Moscovici n'ha fet una metàfora: "Fa fred, cal apujar la calefacció".

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF