Linde: el rescat anticipat va evitar la "catàstrofe"

MadridL’exgovernador del Banc d’Espanya Luis María Linde es va desmarcar ahir en el judici oral per la sortida a borsa de Bankia dels atacs promoguts per la cúpula del Banc d’Espanya a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) contra el primer informe dels pèrits judicials, els inspectors del Banc d’Espanya Antonio Busquets i Víctor Sánchez, del desembre del 2014, en què es qüestionaven els comptes de Bankia i l’existència de provisions per valor de 6,913 milions d’euros.

"Jo sempre vaig ser contrari que hi hagués una contrapericial. Res del que va fer el banc estava orientat a anar contra els pèrits. Els informes al FROB i al jutjat de Navalcarnero [un document dels serveis jurídics amb arguments contra l’informe esmentat] responien a peticions". Segons l’exgovernador, no es van fer a iniciativa del supervisor.

Linde va continuar declarant: “Els pèrits van actuar amb total independència. És un principi sagrat. Els pèrits són independents, amb la seva tècnica i experiència, però no poden limitar el que pensa el Banc d’Espanya. Els pèrits feien la seva feina i la comissió executiva la seva”, va assenyalar.

L’exgovernador, que va assumir el càrrec el 26 de juny del 2012 -quan ja havia explotat la crisi de Bankia i el govern de Mariano Rajoy havia fet la petició del rescat a la Unió Europea- va assenyalar que la “catàstrofe” d’aquella entitat era “imminent” i per això al setembre es va arribar a un acord amb la Comissió Europea perquè el FROB avancés 4.500 milions com a part dels 22.840 milions que s’havia previst injectar a l’entitat.

La xifra ja era coneguda, tenint en compte que el ministeri d’Economia va anunciar la petició, el 31 d’agost del 2012, juntament amb la xifra de pèrdues de Bankia del primer semestre de l’any -4.448 milions d’euros-, del pagament anticipat de 4.500 milions a compte del rescat europeu.

Ahir l’exgovernador va arribar a qualificar de molt greu la situació de Bankia abans del rescat. “Espanya patia una autèntica fallida financera, estàvem en una situació desconeguda a Espanya, la més greu des de la Guerra Civil”, va declarar.

La referència de Linde al fet que ell era contrari a fer una “contrapericial” als dos informes elevats pels pèrits al jutge Fernando Andreu el 4 de desembre del 2014 reflecteix un moment inicial de la conducta del Banc d’Espanya i del FROB. Però després Linde va cedir. Va ser el subgovernador Fernando Restoy -al seu torn president de la comissió gestora del FROB- qui va orquestrar la “contrapericial” a través d’una sèrie de preguntes que el Fons va formular al Banc d’Espanya, i que van ser contestades per replicar als pèrits, i d’un informe al jutjat de Navalcarnero.

Mà invisible del supervisor

Segons l’explicació de Restoy, recollida en l’acta del FROB del 24 de febrer del 2015, “amb això [la resposta del Banc d’Espanya al FROB] es dona un aval sobre el criteri tècnic, de tal manera que el FROB disposi d’aquesta resposta internament, però es permet alhora una visibilitat o ingerència menor del Banc d’Espanya”.

Aquesta “mà invisible” del supervisor és la fórmula que va portar Linde a cedir sobre la posició inicial contrària a involucrar la cúpula del Banc d’Espanya en una guerra amb els pèrits, que també són inspectors de la institució.