Economia 13/12/2017

El Banc d’Espanya alerta dels riscos de frau en el ‘fintech’

L’entitat veu amenaces en privacitat i col·locació de productes opacs

Albert Martín
3 min
Una usuària utilitzant una aplicació mòbil que substitueix el banc en el control de les finances personals.

BarcelonaD’entre la muntanya de problemes que s’han acumulat en el sector financer durant els últims anys n’hi ha un que ha exasperat especialment els banquers: la competència del fintech, les empreses de tecnologia aplicada a les finances. Durant molt de temps, els principals directius del sector han protestat contra la diferent regulació que hi ha per a bancs i empreses tecnològiques -més exigent per als primers, assenyalats per la crisi financera-. I ahir el Banc d’Espanya els va donar un cop de mà assenyalant els perills que comporta el fintech.

En un discurs pronunciat a l’Iese, el subgovernador del Banc d’Espanya, Javier Alonso, va fer bandera de la defensa dels consumidors per avisar dels perills que té un sector nou i que està a l’alça. Alonso va recordar que és fonamental que el client “comprengui plenament les conseqüències potencials de les seves eleccions” i es va referir a les autoritzacions que donen els usuaris a les empreses per tenir accés a les dades personals. També es va referir al risc d’amenaces cibernètiques i fraus.

Però el subgovernador del Banc d’Espanya no es va referir només a aquests riscos -que, de fet, són presents sempre a la xarxa-, sinó que va assenyalar que hi pot haver males pràctiques per part de les fintech. Es va referir, en concret, a “l’oferta de productes complexos, opacs i difícils d’entendre que poden ser presentats en embolcalls amables i accessibles per al gran públic a través d’aplicacions”. Aquesta qüestió s’ha convertit en una obsessió per als reguladors, que han combatut en els últims anys els productes complexos i la falta d’informació i transparència a l’hora de vendre’ls.

En aquest sentit, Alonso va alertar sobre la “la divulgació d’informació rellevant a través de telèfons intel·ligents o tablets, en què la mida de la pantalla i la immediatesa de l’acceptació limiten la capacitat del client per saber què és el que realment està consentint”. El subgovernador també alerta de les “limitacions per obtenir un consell directe i personalitzat d’un assessor qualificat” com a perill a l’hora de contractar determinats productes financers per via electrònica.

Alerta sobre el ‘big data’

En el seu discurs, Javier Alonso també va apuntar un altre possible risc que es deriva de l’ús de les fintech vinculat al big data : “La discriminació vinculada a l’ús de macrodades, en el sentit que l’ús i el coneixement de les dades personals per part dels proveïdors de serveis podria derivar en pràctiques discriminatòries en contra de determinats grups de consumidors, normalment els més vulnerables”.

Alonso, que va recordar el paper del Banc d’Espanya per supervisar també l’evolució tecnològica dels productes financers, va reivindicar el paper que ha jugat la institució per mirar d’estendre l’educació financera entre els clients. En aquest sentit, l’executiu va recordar que “el negoci bancari està en un moment de profunda transformació” i va tornar a fixar com a principal prioritat del sector “recuperar la confiança del client”. Per això va insistir que la “banca responsable” ha de tenir productes de disseny adequat, distribuïts en el canal adient i adreçats al client més idoni.

Els bancs no podran negar comptes corrents

El Congrés de Diputats va fer ahir el primer pas perquè les persones amb menys recursos tinguin garantit l’accés a un compte bancari amb tots els serveis bàsics a un cost mínim.

El Congrés va convalidar un decret llei que prové d’una directiva europea i que, per iniciativa d’Units Podem, amb el suport del PP i de Ciutadans, forçarà les entitats proveïdores de serveis de pagament a oferir un compte bancari a cost mínim. Aquesta és una obligació que tenen tots els estats membres de la UE, però Espanya n’ha aigualit una mica l’efecte perquè permetrà que els bancs tinguin veu i vot en la decisió final de quins són aquests costos mínims.

Aquests comptes garanteixen la domiciliació de rebuts, l’ús de targeta de dèbit o de prepagament, les transferències, els dipòsits de fons i la retirada d’efectiu a les oficines de l’entitat o als caixers automàtics. Segons recollia Europa Press, fins que no s’hagi autoritzat l’ordre ministerial que fixa les comissions màximes, s’aplicaran les existents. Seran les entitats bancàries les que les fixin fins aleshores. Els bancs només podran negar l’accés a aquests comptes si el client no aporta la informació requerida.

stats