FINANCES

Banc Sabadell i Bankia, una fusió pendent de Podem

El partit de Pablo Iglesias, obstacle a una operació que l’executiu de Sánchez veu amb bons ulls

L’abraçada que es van fer dimarts Pedro Sánchez i Pablo Iglesias a la Moncloa va suscitar tota mena de reaccions, moltes irades, en el món econòmic. Però en dos despatxos de presidents d’empreses de l’Íbex-35, un a Barcelona i l’altre a Madrid, els seus ocupants van seguir l’escena amb una especial preocupació. Es tracta dels banquers Josep Oliu (Banc Sabadell) i José Ignacio Goirigolzarri (Bankia).

Tots dos bancs viuen mesos complicats. El context eternitzat de tipus baixos els està afectant molt, perquè, tot i disputar-se la condició de quart banc d’Espanya, els falta envergadura per afrontar la situació amb garanties. La borsa s’ha convertit en una gota malaia en dos bancs en què els alts directius han de donar explicacions davant els inversors per la mala evolució del preu de l’acció. I la solució -hi ha consens entre analistes, directius i experts- passa per una macrofusió entre les dues entitats. “La banca està tota malalta, però n’hi ha que tenen un constipat i n’hi ha que tenen un càncer. Aquests últims, sols, no se’n sortiran”, explica un alt directiu.

Conscients d’això, en els últims temps han sovintejat els contactes entre les dues entitats. Tal com va avançar l’ARA, això ha servit per posar les bases d’un acord que no està lligat però que ha anat superant obstacles: el principal, el dels càrrecs dels presidents, sembla superat. L’entitat resultant tindria a priori Oliu de president i un primer executiu provinent de Bankia -que podria ser Goirigolzarri en un primer moment per deixar després pas a José Sevilla, actual conseller delegat de la unió de caixes.

El problema del dèficit

Una altra de les qüestions clau que s’han abordat és què es fa amb la presència del govern, a través del FROB, en l’accionariat de Bankia. L’entorn personal d’Oliu li va desaconsellar que tirés endavant la fusió abans que Bankia es privatitzés, pels riscos que comportaria en termes de governabilitat tenir l’Estat en el capital de l’empresa. La idea inicial era esperar la sortida del FROB de Bankia per tirar endavant l’operació. Però això s’ha revelat impossible.

La raó principal és que el baix preu de l’acció de Bankia faria que, si l’Estat es vengués ara els seus paquets, la pèrdua reconeguda sobre els 22.500 milions d’euros inicials que van caldre per salvar la unió de caixes fos enorme i repercutís en el dèficit del govern de torn (al preu actual, l’incrementaria en un punt). Oliu ha entès que no té tant de temps i ja ha decidit tirar endavant fins i tot amb el FROB com a principal accionista de Bankia. A més, la fórmula triada (l’intercanvi d’accions) permet que la pèrdua no aflori i ajorna l’assumpció del dèficit.

Lògicament, un moviment d’aquesta importància -seria una de les fusions empresarials més importants dels últims temps i deixaria Espanya sense bancs mitjans- ha comportat contactes preliminars amb el govern. Fonts financeres han explicat a l’ARA que Oliu i l’executiu de Pedro Sánchez (ara en funcions) han mantingut contactes, especialment a través de la ministra d’Economia, Nadia Calviño. “Ella és una tècnica i veu bé l’operació. Entén que cal fer el que genera més sinergies”, diuen aquestes fonts. Aquest sentiment s’estén al conjunt de l’executiu Sánchez, que comprèn la necessitat d’una fusió, cosa que permetria, a més, simbolitzar la possibilitat d’arribar a grans acords entre Barcelona i Madrid en un moment d’alta tensió política.

Ni el ministeri d’Economia ni el Banc Sabadell confirmen aquestes trobades. “La ministra no entra en especulacions”, deia un portaveu d’Economia. L’entitat, per la seva banda, es remet a les declaracions recents d’Oliu i el seu primer executiu, Jaume Guardiola, en què afirmen que l’empresa està centrada en el creixement orgànic i que no hi ha operacions sobre la taula.

Les reunions, però, han existit, i han constatat que hi havia llum verda de l’executiu Sánchez i que només calia esperar a la configuració del nou govern per tirar endavant la macrooperació. Amb un sol però.

“Això es pot fer si Podem no entra al govern”, explicaven fonts financeres en els últims dies. Així, dels tres grans escenaris que preveien (govern del PSOE en solitari, coalició PSOE-PP o la fórmula d’esquerres PSOE-Podem) només n’hi havia un que consideren hostil a la fusió entre Sabadell i Bankia. I és precisament el que s’ha produït.

Cop a l’Íbex-35

És potser des d’aquesta òptica que s’entenen les caigudes de Sabadell i Bankia aquesta setmana a l’Íbex-35. El banc català, que havia entrat en una fase de recuperació, ha perdut un 5,3% des de dimarts, i Bankia un 6% que l’ajuda a complicar encara més un any en què ja ha perdut un 30% del seu valor en borsa.

Podem té Bankia en el punt de mira. El seu programa per al 10-N inclou l’elecció d’un nou president del banc “que sí que sigui capaç d’entendre el rol que ha de tenir la banca pública en la millora del país”. A més, demana que el banc atengui “funcions socials que altres entitats descuiden, com caixers a l’Espanya buida o inversions en habitatge social”. I també explicita que vol “impedir la imminent privatització de Bankia”.

El que pugui passar amb una operació que sobre el paper té sentit dependrà molt dels acords de govern que es puguin forjar entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Però de moment la situació és justament la que els bancs volien evitar per intentar lligar l’operació.

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF