Alerta per les poques sortides laborals per al comerç i l'hostaleria

El Banc d'Espanya destaca que només sanitaris i sector primari van sumar ocupació tot i el covid-19

La crisi del covid-19 s'ha acarnissat amb l'hostaleria, el turisme, el comerç i la restauració. Els seus treballadors són els que han patit bona part dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) i també els que ho tindran més difícil per encaixar al mercat laboral postpandèmia. El Banc d'Espanya alerta en un informe publicat aquest dimecres que els canvis en la demanda de treballadors i la fallida d'empreses complicaran que moltes persones amb probabilitat de perdre la feina puguin canviar de sector.

Per a l'organisme, la solució passa per posar en marxa programes de formació perquè els "potencials aturats" puguin aprendre noves habilitats i reincorporar-se en un altre sector. Insisteix que els problemes d'ocupabilitat generats pel covid-19 són una altra senyal "urgent" de la necessitat de reforçar el sistema públic de treball. "Existeix bastant consens sobre l'impacte positiu que tindria l'orientació individualitzada com a política activa", suggereix el mateix document.

Amb el pas del covid-19 només dos grups d'activitat s'han salvat de perdre ocupats. Els serveis sanitaris i socials i el sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) van notar un lleu increment dels afiliats a la Seguretat Social entre el 28 de febrer i el 30 d'abril. L'altra cara de la moneda són les activitats artístiques i recreatives, amb una caiguda de gairebé el 12%, i l'hostaleria, amb un 10%.

 

La possibilitat de canviar de feina després de la desescalada dependrà, en bona mesura, de les noves tecnologies. "L'excepció serien els treballadors de les empreses en què les TIC fossin rellevants", indica l'estudi. Per exemple, l'ens confia que els empleats en allotjaments turístics puguin trobar feina en activitats de telecomunicacions, ja que tindrien un coneixement de la informàtica més ampli. En canvi, els sectors amb més punts de perdre ocupació puntuen baix en capacitats com la lectura, l'escriptura o la numèrica i es recolzen més en l'esforç físic.

L'estudi incideix en el fet que sectors com el turisme, la restauració o l'oci de masses patiran una demanda "dèbil" pel distanciament social quan s'acabi el confinament i fins que existeixi un tractament eficaç contra el covid-19. Per tant, ara per ara les seves opcions de trobar feina són "escasses". Un dels pocs salvavides que esmenta l'ens és, precisament, la cistella de la compra. "Si el comerç alimentari adquirís més importància podria atreure professionals de l'hostaleria", afirma.

3,75 M

Els sectors en què pot caure la demanda donen feina a 3,75 milions de persones, segons dades del 2018

Malgrat les limitacions a la mobilitat dels últims mesos, el Banc d'Espanya es mostra més confiat pel que fa als treballadors del transport –tant el terrestre com el marítim i l'aeri– i considera que "en general" comptarien amb més alternatives de futur. També destaca que sectors vinculats a la venda per internet, com el transport de mercaderies o la logística, poden sortir beneficiats d'aquesta crisi. Cal tenir en compte, però, que el 2018 aquestes branques de l'economia donaven feina a 1,4 milions de persones –amb prou feines un 7% de la força laboral–, en comparació amb els 3,75 milions del turisme, l'hostaleria i la restauració, gairebé el 20%.

Pitjor per a les dones, joves i col·lectius vulnerables

L'anàlisi per sexes aporta més pistes sobre els grans castigats del forat que la pandèmia ha deixat al mercat de treball. Les dones suposen la meitat dels llocs de feina en els sectors en què es destruirà més ocupació, mentre que en els afortunats que viuran un augment de vacants representen un 26%. El mateix efecte es repeteix amb els joves. Els menors de 25 anys són l'11% a les feines més afectades, però tan sols un 5% en les que generaran nova ocupació a partir d'ara. A això s'hi suma que les persones amb les cotitzacions més baixes cobreixen tres quartes parts dels llocs de feina a l'hostaleria.

EDICIÓ PAPER 06/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF