Les Balears, entre les regions de la UE més vulnerables a l'impacte econòmic del covid-19

Aquest dilluns el president del Comitè Europeu de les Regions, Apostolos Tzitzikostas, ha presentat el Baròmetre Regional i Local 

Les Illes Balears, juntament amb Andalusia, Castella i Lleó, Madrid i València, són una de les regions de la Unió Europea més vulnerables a l'impacte econòmic del covid-19. Segons el Baròmetre Regional i Local que ha presentat aquest dilluns el president del Comitè Europeu de les Regions, Apostolos Tzitzikostas, la disminució dels ingressos i l'augment de les despeses posen en perill les finances públiques dels municipis, ciutats i regions de la UE.

El baròmetre destaca que un 90% de les regions i municipis d'Europa espera una forta caiguda d'ingressos, estableix un vincle entre salut i economia i avalua el possible impacte que han tingut els confinaments que s'han establert per poder frenar el virus.

En aquest sentit, asseguren que les restriccions de viatge, les aturades i els tancaments de fronteres han fet que el turisme, el principal sector econòmic de les Illes, es convertís en el més afectat, amb una caiguda d'entre un 60% i un 80% a l'àmbit internacional. A més d'aquestes regions d'Espanya, la ciutat de París, Itàlia, una part de Croàcia, l'est de Bulgària i Grècia també estan entre les zones més afectades. 

L'informe remarca que les autoritats locals i regionals d'Europa han estat a l'avantguarda de la gestió de la crisi sanitària i això ha tingut un impacte significatiu en els seus pressupostos, ja que són responsables de més de la meitat de la inversió pública. El baròmetre destaca que a Espanya i Itàlia, dos dels països amb més contagis d'Europa, les entitats regionals carreguen amb més del 90% de la despesa sanitària. 

L'augment de la despesa en el sector sanitari s'ha unit a la caiguda d'ingressos derivats de la reducció de l'activitat econòmica i ha fet que els comptes dels governs locals i regionals es deteriorassin ràpidament. Segons una enquesta elaborada entre els mesos de juny i juliol, un 42% de les autoritats locals afirmava que la falta de recursos financers és "molt problemàtica" per gestionar la crisi sanitària. 

Els més afectats

L'informe també ha avaluat la proporció dels llocs de feina que estan en risc i confirma que els autònoms, els treballadors amb contractes de durada determinada i els treballadors a temps parcial són els més afectats. Això implica, segons el baròmetre, que els més joves es mostren "especialment vulnerables" als efectes de la pandèmia en el treball. A més, destaquen que es pot córrer el risc de "tenir una generació perduda pel covid-19 en termes d'accés a l'educació digital i a les oportunitats de treball".  

L'estudi determina que els joves són els més vulnerables a causa de la bretxa digital que hi ha entre els països de la Unió Europea. En total, només sis estats membres poden oferir una educació escolar altament digitalitzada al 80% o més dels seus estudiants. Aquesta bretxa digital també pot afectar al teletreball, ja que s'ha enregistrat una bretxa entre les zones rurals i urbanes. 

Un dels punts que també han analitzat ha estat la violència contra les dones i les nines durant el confinament i han determinat que hi ha nombroses proves que determinen que ha crescut. 

Nova geografia del covid-19 

La pandèmia del coronavirus ha tingut efectes molt diferents a les regions europees i aquesta circumstància ha fet que hi hagi "una nova geografia del covid-19, que posa de manifest les grans disparitats que existeixen tant en matèria d'assistència sanitària com en la capacitat d'oferir serveis". Asseguren que aquestes diferències fan necessàries respostes adaptades a cada lloc.

Durant el mes de setembre van fer una nova enquesta entre més de 26.300 persones de tots els Estats i, es va determinar que la majoria dels europeus creu que, de totes les àrees polítiques en les quals intervenen entitats locals i regionals, la salut és la prioritat número u. 

La pandèmia augmenta una desigualtat que ja anava creixent

 

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF