Les Balears lideren la caiguda del PIB turístic amb més de 13.000 milions d'euros

El descens estatal del 69,9% suposa un retrocés de 25 anys en la història del sector turístic 

Les Illes Balears tancaran l'any 2020 amb la major caiguda del PIB turístic de l'Estat. Així ho ha determinat Exceltur a l'informe que ha presentat aquest dimecres, on es mostren les primeres estimacions per al quart trimestre. Concretament, l'entitat preveu que les xifres caiguin un 82,6%, cosa que suposa una pèrdua de més de 13.000 milions d'euros en comparació amb l'any 2019. 

En el conjunt estatal l'informe preveu que hi hagi una caiguda d'un 69,9%, un percentatge que suposa una caiguda de fins a 43.431 milions d'euros. Així, la caiguda de l'activitat turística es concentra a les Balears, amb un 82,6%; Catalunya, amb un 74,8%; Madrid, amb un 72%, i el País Valencià, amb un 67,2%.

L'informe també determina que Mallorca, després de Madrid i Barcelona, ha estat la destinació on han caigut més les vendes, amb un descens d'un 85%. Aquestes xifres estatals són equivalents a les de fa 25 anys. En aquest sentit, el vicepresident executiu d'Exceltur, José Luis Zoreda, ha remarcat que s'ha de tenir en compte que l'oferta i la capacitat del sector turístic espanyol era menor el 1995, per la qual cosa l'impacte d'aquesta caiguda "és molt més dolorosa i greu". 

L'enfonsament de l'activitat turística anticipa l'inici d'un procés de destrucció massiva d'ocupació, cosa que posa en joc 750.000 llocs de treball a final de l'exercici, segons ha advertit Zoreda. L'ocupació en el sector és "el més danyat i el de més lenta recuperació", amb encara 595.000 treballadors afectats fins el setembre.

Aquesta quantitat correspon a 281.000 afiliats menys a la Seguretat Social i 315.000 afectats encara per expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), i suposa una pèrdua de llocs de treball d'un 28,5% respecte de fa un any, molt per sobre de la caiguda de la resta de l'economia (3,6%).

La dificultat de tornar als nivells d'activitat turística del 2019, que no es preveu que es recuperi abans de la segona meitat del 2022, apunta a la necessitat d'arbitrar esquemes que incorporin no només l'extensió dels ERTO fins almenys l'inici del pròxim estiu, sinó també que en permetin l'ajust estructural, segons ha apuntat Zoreda.

Pla de rescat 

El vicepresident executiu d'Exceltur, José Luis Zoreda, ha explicat que davant aquestes "dramàtiques" perspectives és urgent el disseny i, sobretot, la ràpida implementació, "sense dilació", d'un gran pla de rescat i consolidació competitiva de les empreses turístiques viables, que al seu torn faciliti la sortida gradual de les no viables.

Aquest pla ha de preveure "mesures realment específiques i ajudes directes" per al sector, enfront de les generals per a tota l'economia que ha impulsat fins al moment el Govern i de les quals el turisme s'ha afavorit bàsicament en la part alíquota, segons el seu pes en el PIB, ha indicat.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF