Economia 23/11/2018

Les Illes, una comunitat sense indústria d’armament

La majoria d’empreses se situen a Madrid i Catalunya

C. Tudurí
2 min
Les Illes, una comunitat sense indústria d’armament

PalmaLes Illes Balears, Cantàbria i les Illes Canàries són les úniques tres comunitats espanyoles que no tenen cap empresa de fabricació d’armes de les prop de 200 empreses que el Centre d’Estudis per la Pau Delàs identifica, tot i que només presenta dades d’unes 50. Del total, 143 s’ubiquen a la comunitat de Madrid, 37 a Catalunya, 25 a Andalusia i 23 al País Basc.

El 2017 el sector va facturar a Espanya 8.286 milions d’euros, 1.176 milions dels quals varen ser vendes a Defensa. La principal empresa dedicada a la fabricació armamentista és Airbus Group, amb unes vendes a Defensa de 5.040 milions, segons dades de 2015. Darrere es col·loquen Navantia (654 milions), Indra (326 milions), Expal (284), Industria Turbo Propulsor (188), Aeronova (131 milions) i General Dynamics (102), que són les set úniques empreses que superen els 100 milions de facturació.

Oligopoli especialitzat

Segons explica Pere Ortega, president de l’esmentat centre, el sector de la fabriació d’armes a Espanya està compost per un oligopoli de quatre empreses, cada una de les quals especialitzada en un sector concret.

Airbus, que va absorbir l’empresa espanyola CASA, s’encarrega de la fabricació d’avions; Navantia, antiga Bazán, construeix vaixells de guerra, mentre que Santa Bárbara Sistemas/Expal està especialitzada en l’exèrcit de terra. L’electrònica de totes elles la fabrica Indra, que era propietat de Bankia, però va ser adquirida per l’empresa Sociedad Estatal de Participaciones Industriales. Es parla que pot tornar a ser privatitzada.

Segons Ortega, aquestes empreses facturen el 84% del sector, però n’hi ha també un nombre important de petites que tenen lligams amb els bancs. BanCaixa, per exemple, té participacions destacades en les empreses que controlen els principals satèl·lits militars espanyols, mentre que el banc basc Kutxa és accionista de Sener, companyia que fabrica els sistemes de guia de míssils.

La participació en defensa d’aquestes empreses varia molt de l’una a l’altra. Per exemple, es calcula que Indra factura només el 17% dins el segment de defensa, mentre que Airbus (80%), Navantia (95%) i General Dynamics (99%) es dediquen en gran mesura a aquest tipus de producció. El 2016 la facturació total va ser de 7.788 milions d’euros, tot i que aquestes mateixes empreses sumaren 23.746 milions en vendes.

Indra és una de les empreses clau dins el conglomerat militar, segons explica Odri Esnault, de bancaarmada.org, ja que, a més de ser un destacat fabricant, exerceix una tasca de lobby molt important dins Europa. “Malgrat que és una empresa que fa feina tant dins l’àmbit civil com militar, fa molta pressió perquè els estats i la comunitat europea apostin per una major militarització de les fronteres i l’increment de tasques de vigilància, perquè ells són proveïdors d’aquesta mena de tecnologia”, explica.

Segons Ortega, aquesta estructura és hereva del franquisme, ja que la dictadura necessitava certa seguretat per no dependre d’altres països, per la qual cosa va optar per crear una empresa especialitzada per a cada àmbit de l’exèrcit: terra, aire i mar.

Les empreses que dominen el sector internacionalment són Loockheed Martin, Boeing (Divisió de Defensa, Espai i Seguretat), BAE Systems, Raytheon i Northrop Grumman.

stats