Economia 23/01/2020

El BCE manté els tipus mínims però es replanteja tota la seva estratègia

L'organisme monetari deixa sense canvis la seva política per la baixa inflació

Leandre Ibar
4 min
Christine Lagarde, presidenta del BCE, en una imatge d'arxiu.

BarcelonaEl Banc Central Europeu ha anunciat que manté sense canvis els tipus d'interès en mínims històrics i que continuarà amb el programa de compra massiva de deute públic. Així mateix, el consell de govern del BCE ha aprovat iniciar un procés de revisió de l'estratègia de l'organisme, tal com ja havia anunciat Lagarde el desembre passat.

La institució presidida per Christine Lagarde no veu un increment dels preus a la zona euro, per la qual cosa continuarà amb les polítiques expansives, sense data d'acabament. Els tipus bàsic es mantindrà al 0%, mentre que l'interès per a préstecs a la banca a curt termini i el de dipòsit de les entitats seguiran inalterats al 0,25% i al -0,5%, respectivament.

La compra de bons, la mesura més controvertida de l'ens monetari i a la qual destina 20.000 milions d'euros mensuals, també es manté sense canvis i sense una data de finalització. Segons Lagarde, el programa d'adquisicions de títols de deute continuarà fins que la inflació no repunti. Així mateix, els ingressos obtinguts d'aquests bons es reinvertiran en el mateix programa, en aquest cas fins i tot més enllà d'una possible futura pujada de tipus.

De fet, la continuïtat de les polítiques del BCE es justifiquen per la baixa inflació a la zona euro. La institució presidida per Christine Lagarde considera que els preus creixen a un ritme massa baix i no preveu que pugin a curt termini. En aquest sentit, la inflació del conjunt dels 19 estats de l'eurozona va ser de l'1,3% el desembre passat, lluny encara de l'objectiu oficial de "propera però inferior al 2%" que marca la normativa interna del banc.

Com en la seva primera roda de premsa, i igual com va fer el seu predecessor, Mario Draghi, durant anys abans que ella, Lagarde ha indicat que la baixa inflació es deu, principalment, al baix creixement econòmic, causat per les tensions comercials internacionals, especialment per la guerra aranzelària entre la Xina i els Estats Units, i pel Brexit. No obstant, la presidenta del BCE creu que "els riscos" per a la zona euro són "menys pronunciats, ja que la incertesa s'està reduint". Com a exemple, ha esmentat l'acord entre els governs xinès i nord-americà.

Malgrat això, Lagarde ha mantingut la crida –també heretada de Draghi– als governs estatals de la zona euro perquè diferenciïn les seves polítiques fiscals. Per al BCE, els països més endeutats haurien de mantenir polítiques destinades a reduir el dèficit, mentre que aquells estats amb més marge haurien de dur a terme baixades d'impostos o increments de la despesa pública per afavorir el creixement econòmic, que alhora tindria efectes alcistes sobre la inflació.

De fet, la banquera s'ha mostrat optimista que l'Eurogrup –l'organisme que agrupa els ministres d'economia dels 19 països de l'euro– s'hagi fet seva també la idea que els estats han d'actuar en funció de la seva situació financera. "Dos països que tenen marge fiscal estan estudiant seriosament com expandir els seus pressupostos, de manera que estem progressant", ha comentat.

Revisió de l'estratègia

A banda de la decisió sobre els tipus, el BCE ha anunciat oficialment el llançament d'un procés de revisió de la seva estratègia de política monetària. Aquest procés –que no es du a terme des del 2003– durarà aproximadament un any, segons un comunicat de l'organisme, i inclourà consultes amb la resta d'institucions europees, governs, agents socials i altres actors econòmics. "La revisió serà sobre com complim, com mesurem i com comuniquen les decisions i les publicacions", ha indicat Lagarde.

Però la revisió té un fort component polític, perquè obre la porta a hipotètics canvis que fins fa uns anys semblaven impensables en una institució com el BCE. "Les tendències de creixement a la baixa, l'alentiment de la productivitat i una població envellida, així com el llegat de la crisi financera, han fet caure els tipus d'interès i han reduït el marge del BCE i altres bancs centrals per dur a terme les seves polítiques de manera convencional", ha justificat el banc en un comunicat. És a dir, la institució considera que la situació econòmica ha variat tant arran de la crisi que cal revisar tota la seva operativa per assegurar-se que pot continuar fent la seva feina de manera eficient.

Segons Xavier Freixas, catedràtic d'economia financera a la UPF, té sentit "repensar" l'estratègia del banc. Actualment els països nòrdics veuen amb mals ulls les compres de deute públic, que consideren negatives a llarg termini per al BCE i injustes, ja que consideren que serveixen per finançar els estats del sud. No obstant, Freixas veu "legítima" la preocupació del BCE per la baixa inflació i el fet que serveixi per justificar les mesures expansives del banc que tant molesten al nord d'Europa.

"No podem operar com al 2003. Això no vol dir que hàgim de canviar una cosa o una altra, però hem de tenir una visió completa sobre l'efectivitat de la nostra política monetària", ha declarat Lagarde sobre la necessitat d'aquesta revisió. Una opinió que coincideix amb Freixas, que considera lògic que, en aquest context, el BCE es replantegi la seva política. No queda clar, però, que serveixi per trobar una estratègia que satisfaci tant els estats del nord com els del sud.

La reavaluació ha de servir també per analitzar noves mesures possibles. Lagarde ja va assegurar l'any passat que es tindran en compte possibles noves eines, cosa que inclou l'anomenada helicopter money, un sistema pel qual el Banc Central dona diners als ciutadans a canvi de res, com una renda bàsica. La presidenta del BCE vol que la institució reguladora tingui una relació més estreta amb la ciutadania: "Escoltarem les expectatives de la gent per entendre millor les seves preocupacions", ha dit.

El perfil polític de Lagarde com a presidenta de la institució més tecnocràtica de la UE es va fer evident des del primer moment. Tot i així, la francesa manté el seu compromís amb la independència de la institució i amb l'autonomia del consell de govern. "No soc una presidenta dèspota, tots els punts de vista són benvinguts", ha dit.

stats