Aragonès anuncia que portarà l'Estat als tribunals pels impagaments i convida la resta d'autonomies a sumar-s'hi

El vicepresident es reunirà amb els grups al setembre per parlar dels pressupostos del 2020

El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha assegurat aquest dimarts durant la comissió d'Economia al Parlament que portarà l'Estat als tribunals per l'impagament de l'actualització de les bestretes del model de finançament autonòmic. Concretament, demanarà a la reunió de Govern de dimarts vinent que l'autoritzi a presentar un recurs contenciós-administratiu per reclamar aquesta quantitat.

"Són diners dels ciutadans de Catalunya i que ens corresponen per llei", ha reivindicat Aragonès i ha alertat que el govern espanyol està retenint aquests ingressos "de manera irregular", sota el seu punt de vista. A més, el vicepresident ha ofert a les altres comunitats autònomes afectades per aquesta situació a fer el mateix i portin el govern espanyol als tribunals per recuperar els impagaments.

Aquesta setmana la Generalitat ja va avisar de l'"ofec econòmic" provocat per l'Estat i li va reclamar 1.300 milions d'euros en concepte de l'actualització de les bestretes i de la liquidació de l'IVA. El número dos de l'executiu català ha recordat que els recursos que reclamen al govern espanyol ja han estat recaptats i, per tant, es podrien transferir de forma immediata.

6% Retallada de la despesa

La retallada pressupostària de les conselleries se situarà al voltant del 6% sense afectar els serveis socials

"La nostra resposta és marcar prioritats de gestió pressupostària fins a finals d'any i defensar aquests recursos que són nostres", ha insistit el vicepresident. La retallada, al voltant del 6%, no afectarà els serveis socials, ha remarcat Aragonès. "Queden protegides les nòmines, el pagament de la renda garantida de ciutadania, la contractació ja licitada, les subvencions ja publicades i les despeses finalistes, com per exemple els fons de la Unió Europea per a l'àmbit agrari", ha enumerat.

Les comunitats autònomes, ofegades per la inacció de l’Estat

Aquesta situació de tensió financera amb  l'Estat afecta totes les comunitats autònomes (excepte el País Basc i Navarra), que no compten amb els ingressos que havien previst per dues raons. En primer lloc, no han pogut liquidar l'ajustament de l'IVA per la reforma que va fer Cristóbal Montoro quan era ministre d'Hisenda amb el govern del PP. A més, tampoc s'han actualitzat les bestretes que reben les comunitats pel model de finançament.

A això cal afegir-hi que Catalunya no té pressupostos i actualment funciona amb una pròrroga dels últims comptes aprovats pel Parlament. De fet, fa uns mesos ja es va aprovar un suplement de crèdit per poder pagar un augment de les despeses de 800 milions d'euros, però aleshores es comptava amb uns ingressos (l'actualització de les bestretes) que encara no han arribat.

Negociacions per als pressupostos del 2020

El problema ha provocat que la Generalitat ja hagi tancat el pressupost per no desviar-se de l'objectiu de dèficit –l'any passat ho va fer a l'octubre–, que aquest any se situa en el 0,1% del PIB. És el que s'anomena tancament de caixes (o pressupostari) i, encara que s'hauria de fer al novembre, enguany s'ha avançat de manera inusual al mes d'agost.

Ara bé, el vicepresident ha alertat aquest dimecres que la situació es podria tornar insostenible no ja si el govern espanyol no canvia la seva actitud, sinó si la Generalitat és incapaç de tenir pressupostos l'any que ve. Seria la tercera pròrroga consecutiva. "Continuar en pròrroga l'any vinent seria insostenible per als serveis públics del país", ha subratllat.

Per intentar evitar aquest "ofec financer", el vicepresident del Govern ha anunciat que la primera setmana de setembre començarà una ronda de contactes amb tots els grups parlamentaris per començar a parlar dels comptes de l'any que ve. I, per intentar convèncer els comuns, la CUP i el PSC, Aragonès s'ha mostrat disposat a estudiar una "reforma fiscal".

En aquesta pugna pel finançament, la defensa de l'equip de Pedro Sánchez és que el seu govern està en funcions i això no li permet complir amb el pagament de les bestretes del 2019. "Estan en funcions per transferir-nos aquest diners, però no per aprovar nous contractes d'armament militar", ha criticat Aragonès durant la comissió d'Economia. Segons el seu parer, el fet de retenir recursos de les comunitats autònomes permet al govern espanyol "dir que l'administració general de l'Estat va molt bé".

Crítiques al Govern

Si Aragonès ha defensat el "rigor" amb què el Govern ha gestionat els comptes públics i ha responsabilitzat l'Estat de les retallades sobrevingudes, l'oposició n'ha discrepat apuntant l'executiu català com el principal responsable. Ho han fet els comuns, un dels socis principals amb qui JxCat i ERC pretenen acordar els pressupostos del 2020. El diputat David Cid ha subratllat que la manca de pressupostos a Catalunya (en pròrroga des del 2018) ha impedit aconseguir nous ingressos per evitar les retallades.

Cid també ha acusat els partits independentistes d'haver tombat els pressupostos de l'Estat, que haurien frenat les retallades. "Vostè és el conseller d'Economia que compta en nous escons per al seu grup en unes futures eleccions i no pas en euros", ha apuntat tot denunciant "l'electoralisme" amb què assegura que actua el conseller. En declaracions als mitjans després de la comissió, Cid ha assegurat que el seu grup reclamarà demà els plans de contingència de les empreses públiques "per saber què es retalla" i poder conèixer l'abast real de les mesures.

El PSC s'ha sumat als arguments dels comuns. La diputada Alícia Romero ha destacat que la retallada del 6% s'explica eminentment perquè Catalunya no té pressupostos. "No culpi els grups parlamentaris, perquè nosaltres no vam ni poder debatre els comptes", ha criticat Romero, que ha recordat que la Generalitat ni tan sols va portar el projecte de llei al Parlament. La diputada socialista també ha criticat el vicepresident per opta per la "judicialització de la política" que tant critica.

A tots dos Aragonès els ha recordat que els recursos retinguts pel govern espanyol no depenen d'un  pressupost en concret, sinó que han de ser transferits per llei a les autonomies. "Si no, de què serveix la Lofca [llei orgànica de finançament autonòmic]?", ha qüestionat.

Aquesta judicialització no és més que "un anunci incendiari", segons el president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández. El diputat popular ha recordat que, quan era president, Artur Mas ja va "amenaçar" amb recórrer als tribunals i que "mai ho va fer". "El 2013 es va presentar el recurs contra l'impagament de la disposició addicional tercera de l'Estatut", l'ha corregit Aragonès. A més, Fernández s'ha mostrat sorprès perquè, mentre ERC manté "la teoria de l'ofec i l'asfixia", intenta investir Pedro Sánchez, "el suposat ofegador". "O bé la teoria és mentida o bé és masoquista i li agrada que li peguin", ha expressat.

Des de Cs, José María Cano ha preferit fer una crítica general al Govern i, aprofitant les paraules del president de la Generalitat, Quim Torra, des de Prada, li ha preguntat a Aragonès si, a diferència de Torra, ell sí que està per gestionar una comunitat autònoma. "Són un Govern que trenca famílies i crea inseguretat jurídica, i enlloc de fer autocrítica continua amb l'«Espanya ens roba». Aquest és el veritable problema i el motiu de les retallades", ha remarcat.

Per últim, la CUP, l'altre soci potencial per als pressupostos, ha qüestionat el paper del Govern assumint les retallades que imposa Madrid. "¿L'Estat es nega a transferir els recursos que els ciutadans ja han pagat i vostès es preocupen per complir les injustes regles d'estabilitat i l'objectiu de dèficit? ¿Ens vol fer creure que serem més independents i que així l'Estat no ens intervindrà?", ha preguntat retòricament la diputada Maria Sirvent, partidària de desobeir els objectius de dèficit per acabar amb les retallades. "El dia que un ajuntament de la CUP se salti els objectius de dèficit en parlem", li ha respost el vicepresident, que també li ha recordat que aquest any no hi haurà retallades sinó un increment de la despesa pública de 1.000 milions d'euros.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF