MERCAT LABORAL

Andorra descobreix el carrer

L’empobriment de la classe mitjana porta a una protesta sense precedents

En una mobilització amb pocs precedents al país, un miler de persones van desafiar el fred dilluns passat per sortir al carrer i reclamar una “Andorra més social” i una “Andorra de tots”. Malgrat que la xifra pugui semblar irrisòria si es compara amb les manifestacions que hi ha a Catalunya, és molt poc habitual i trenca en certa mesura l’oasi de tranquil·litat estètica que viu el país, almenys a l’hora d’ocupar els carrers. Dificultats econòmiques, retallades de drets socials i un cansament de la població per la política del govern han sigut el còctel que ha capgirat la tendència andorrana.

En un primer moment la concentració, que es va fer a Andorra la Vella, volia mostrar el rebuig a les lleis laborals i sindicals aprovades recentment pel Consell General -el Parlament andorrà- perquè, entre d’altres coses, abarateixen l’acomiadament. Però va acabar derivant en un clam divers per reivindicar canvis i mancances socials com la precarietat laboral i la falta de representació sindical, les baixes pensions, els elevats preus del lloguer, un cost de la vida a l’alça, el dret dels residents a votar, la despenalització de l’avortament...

De fet, la concentració va ser organitzada per diversos sindicats, entitats socials i partits de centreesquerra (des dels socialdemòcrates fins a Podem Andorra). “Per fi Andorra surt al carrer”, celebrava durant la concentració el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach. El sindicalista va denunciar: “Ja n’hi ha prou que ens trepitgin d’aquesta manera i que ens diguin que amb mil euros es viu de conya”.

Algunes consignes van apuntar directament a Demòcrates per Andorra (DA), el partit de centredreta que governa amb majoria absoluta des del 2011. Vuit anys que per a Ubach han sigut “una dictadura”. L’executiu “ha aixafat la classe treballadora” cedint davant “els grans empresaris i les grans fortunes”, segons va assenyalar el secretari general del Sindicat d’Ensenyament Públic (SEP), David Garcia. Per al conseller socialdemòcrata i de l’oposició Pere López la mobilització va ser “un exemple claríssim de l’estat de fractura social i econòmica”.

Escoltar però no compartir

Tot i estar lluny de validar aquesta visió, el síndic general, Vicenç Mateu -l’equivalent al president del Parlament-, ha alertat del “progressiu empobriment de les classes mitjanes” i ha apuntat que cal redreçar el país cap al lloc d’oportunitats que era abans. La classe política ha reaccionat a la protesta sense girar-hi l’esquena ni minimitzar-la. El cap de Govern, Antoni Martí, va voler mostrar el seu “màxim respecte” per la protesta però va recordar que no havia fet “polítiques de retallades”. Martí es va escudar en les grans reformes fiscals que ha hagut d’afrontar l’executiu, sobretot arran de l’afer BPA. “Ara ve una pròxima legislatura de menys canvis i d’estar molt més atents a les desigualtats que hi ha”, va dir.

Però a l’horitzó hi ha una nova mobilització del funcionariat, el 17 de gener, que es podria convertir en vaga, la segona en pocs mesos. En aquest cas per protestar contra la nova llei de la funció pública. I a finals de març hi haurà eleccions generals. De moment, la concentració ha sigut una mostra del malestar d’una part de la ciutadania. Ara caldrà veure si tot això es pot vehicular políticament, perquè la majoria de la població que resideix a Andorra no té la nacionalitat ni, per tant, dret de vot.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF