INDÚSTRIA

Alcoa, la història d’un fracàs que va signar Aznar

Un ERO amenaça l’empresa d’alumini estatal que va privatitzar el govern del PP

Si l’empresa no es fa enrere o arriba a un acord amb els treballadors, Alcoa -la multinacional nord-americana de fabricació d’alumini- tancarà en les pròximes setmanes dues de les tres plantes que queden a Espanya, les de la Corunya i Avilés (Astúries), fàbriques que donen feina directa a 700 persones. És, pràcticament, el capítol final d’un fracàs que va començar als anys 90, quan el govern de José María Aznar va impulsar una onada de privatitzacions d’empreses públiques. Alcoa va comprar Inespal (Indústria Espanyola d’Alumini) a l’Estat el 1998.

Aquell any va ser l’inici del declivi de l’empresa: quan la multinacional va comprar la companyia estatal, Inespal comptava amb 13 fàbriques a tot Espanya -incloses les de Valls, Rubí i Sant Cugat Sesgarrigues- i més de 4.500 treballadors. Avui només queden tres plantes, les dues que vol tancar i una tercera a San Cibrao (Lugo), i no arriba als 2.000 empleats. Algunes de les fàbriques van ser venudes a altres empreses, com la de taps de plàstic de Sant Cugat Sesgarrigues -que va passar a mans de Closure Systems International (CSI), una filial d’Alcoa-, però d’altres van tancar.

Alcoa va comprar Inespal a la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) a un preu molt avantatjós, amb unes condicions molt favorables i en un moment en què la companyia tenia beneficis, tot i que anys enrere havia necessitat injeccions de diner públic per modernitzar les instal·lacions. La multinacional va pagar 383 milions d’euros, però se li van descomptar 170 milions pel pagament d’alguns deutes que havia d’abonar lligats a l’actualització d’algunes plantes. Amb tot, el preu real que va pagar va ser de poc més de 200 milions, una xifra que els treballadors qualifiquen de “ganga”.

Però el govern d’Aznar no només va privatitzar una empresa estatal que produïa beneficis. Amb la venda, l’Estat va negociar un preu especial per al consum elèctric -la producció d’alumini requereix un consum d’energia molt elevat, que suposa prop del 40% dels costos de producció- i va incloure una clàusula per compensar econòmicament Alcoa si el preu de l’energia pujava durant els 15 anys posteriors a la venda.

Compensacions milionàries

Després que la Unió Europea declarés il·legals aquests ajuts perquè suposaven un avantatge competitiu davant la resta d’empreses, i després que Alcoa amenacés amb tancar fàbriques, el govern espanyol va canviar el sistema de compensar la multinacional, que va seguir rebent subvencions milionàries per reduir la seva factura elèctrica. No hi ha xifres oficials de quants diners ha hagut d’abonar l’Estat a Alcoa en compensacions pel preu de l’electricitat, però els sindicats asseguren que les ajudes han igualat el preu de venda. Ras i curt, que el govern del PP va regalar Inespal.

Alcoa al·lega ara que ha de tancar els centres de la Corunya i Avilés per l’augment del preu de l’electricitat, per les instal·lacions obsoletes i l’elevat cost de la primera matèria de l’alumini, l’alúmina. A finals del 2018 va notificar un ERO col·lectiu que afectava la plantilla de les dues fàbriques. Els treballadors van demanar negociar amb l’empresa per evitar el tancament i Alcoa va donar de marge fins demà per trobar una solució, amb la mediació del govern espanyol, que eviti el tancament.

Els sindicats acusen l’empresa de no haver fet les inversions necessàries per impulsar la modernització tecnològica necessària malgrat ser una multinacional amb beneficis a escala mundial, i el govern espanyol, de no defensar els treballadors. “El de l’alumini és un sector productiu i ens han posat en mans d’una multinacional que ha vingut a destrossar les nostres plantes. Estem cansats, necessitem un govern valent que es posi a tirar de la indústria”, reclama el president del comitè d’empresa d’Alcoa a la Corunya, Juan Carlos López Corbacho.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF