“Tot el que sigui riure i gaudir és un benefici”

Palma“A la meva època, fins i tot pensar en el sexe era pecat”, explica Laura Martínez (nom fictici), nascuda el 1946. No obstant això, en el primer minut del seu relat, Martínez apaga amb les paraules el prejudici dominant que la tercera edat i la sexualitat són dues idees oposades. “Ja et menjaven el cap des d’abans de fer la comunió”, recorda Martínez, i confessa que aquesta mentalitat l’acabà atrapant: “En aquestes circumstàncies, era molt difícil entregar-se al plaer”.

El pecat a la pell

Anys després de casar-se, conta que va haver d’anar al ginecòleg, que també la va assistir durant els seus quatre parts, perquè considerava que li havien arrencat la llibertat en un àmbit important de la seva vida: “No sabia si els meus problemes es devien a una causa física o mental”, assegura. El metge, explica, li recomanà comprar un llibre del psiquiatre López Ibor, que considera que va ser “una ment avançada en aquella època”, perquè aborda la sexualitat des de la perspectiva de diferents cultures. La lectura li resultà “molt enriquidora”, diu. A més, el ginecòleg li receptà un tractament mèdic, però no l’ajudà. En aquell temps encara no es parlava de sexologia, assenyala.

Foren els anys i la confiança en el seu marit els factors que varen anar rebaixant les conseqüències d’allò que Martínez ha viscut com un “trauma”: “pensava que no tenia sensibilitat!”. Martínez explica que va voler treballar per recuperar la capacitat d’experimentar plaer que se li va negar. Ho va fer pel seu marit i no tant per ella: “No he pensat mai només en mi; si no donava al meu home l’al·licient, jo tampoc el rebia”, assegura. Recorda que des que va practicar-se un lligament de trompes de Fal·lopi, després d’haver tingut els fills, va perdre gran part dels temors que la frenaven: “Després he viscut molt millor que abans i guanyes molta llibertat”.“La vergonya, el decòrum, la por de despullar-se... són moltes coses que qui no ho ha viscut no ho pot entendre”, afirma. Amb tot, Martínez creu que tampoc es tracta que la joventut s’entregui completament al “lliure arbitri”, perquè “pot haver-hi conseqüències negatives”, comenta, fent referència a “embarassos no desitjats, malalties o fins i tot confondre el sexe amb l’amor”.

La por d’entregar-se

Martínez també destaca que la societat dels anys seixanta -quan va iniciar-se en el terreny de la sexualitat- tractava de manera molt diferent homes i dones. Recorda que la seva mare li deia que no era motiu de queixa que el seu marit “volgués passar-s’ho” bé més enllà del matrimoni. Mentrestant, quan era ella la que volia gaudir, la gent que l’envoltava li feia entendre, quasi sense dir res, que aquesta era la intenció pròpia d’una “puta”. Martínez considera que aquesta relació desigual de gèneres ha tingut una gran influència en la manera de viure la sexualitat de la societat de fa uns anys. També creu que s’ha avançat molt en aquest terreny, malgrat que queden “molts prejudicis i tabús” per suprimir. Per exemple, explica que durant els viatges de la tercera edat, moltes persones “censuren les dones majors que expressen el seu desig de conèixer altres homes”. He sentit també homes joves que, davant d’aquesta situació, diuen: “Mira la calentorra aquella!”, si bé al mateix temps critiquen les “frígides o les tímides”.

Viure el plaer

Però viure el plaer “no fa mal a ningú” i “completa molt les persones”, diu, i afegeix que “no poder fer-ho lleva llibertat i capacitat de contactar amb els altres”. “Si Déu ha posat aquesta sensibilitat en les persones, és per alguna cosa, no per tenir-la reprimida”. “Tot el que sigui riure i gaudir és un benefici, per què no fer-ho?”, assenyala. El que falta, per Martínez, és “informació completa”: “Si saps que tens unes parts del cos sensitives, aleshores ja saps què cal fer, però si no ho saps, tot es complica, sobretot si tens el cap menjat”.

Confessa que no ha parlat mai amb ningú de les pràctiques sexuals que han tingut lloc sempre amb el seu marit, tot i que afirma que “entre dues persones saludables no calen límits”. Preguntada per la masturbació femenina -sens dubte, un dels grans tabús que queden per enderrocar-, diu que “en el seu cas no s’ha donat”, i ho relaciona amb la mentalitat d’una societat en què “tot és per a ell”. De tota manera, pensa que no hi ha cap motiu “per frenar ningú”.