Publicitat
Publicitat

El president despullat

És l’última derrota que François Hollande intentava evitar. Obrir la porta de Matignon a l’ambició de Manuel Valls és gairebé una claudicació. La grisor del president corre el risc de quedar definitivament eclipsada. El nou primer ministre era el preferit del carrer, no del partit. Per aquells que deien que l’únic viratge possible era recuperar l’esquerra, l’aposta per Valls és un cop dur. François Hollande, l’home que reconeix no tenir amics, ha sacrificat la lleialtat del germanòfil Jean-Marc Ayrault per jugar la carta de l’autoritat. Aquesta autoritat que li falta al president amb l’índex de popularitat més baix en la història recent de França.

“El president va despullat”, titulava ahir un dels analistes del diari Liberátion. Sense electors, sense resultats econòmics i sense una majoria, que se li ha desfet a les mans.

La credibilitat d’Hollande com a líder dels socialistes francesos es va fer gran a cop d’estendre i reforçar el poder municipal i regional del PS. I és en unes eleccions municipals on ha enterrat definitivament el seu primer govern. El president es deu haver recordat, una vegada més, del seu primer mentor, François Miterrand. Ell també va patir una debacle en les primeres municipals de la seva presidència, castigat per la crisi econòmica, i hi va respondre optant pel “rigor”.

Hollande no ho tindrà fàcil. El partit ha quedat tocat i dividit. Canvi de cares, canvi d’estil i canvi de polítiques a només un mes i mig de les europees és una aposta arriscada. La desfeta electoral ha deixat consternació al partit, i una certa remor de revolta, sobretot entre els electes municipals que ahir protestaven per haver hagut de pagar la factura de la desorientació governamental. El front més esquerranós reclama relaxar el pacte d’estabilitat. El sector reformista, accelerar les reformes econòmiques que l’executiu d’Ayrault tenia pràcticament enllestides i negociades amb Brussel·les. La ràpida remodelació del govern anunciada per Hollande potser comprarà una mica de temps però el calendari electoral li juga en contra.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF