ESPORT FEMENÍ? ESPORT!
Balears 04/03/2017

Els prejudicis contra els esports de contacte

Activitats com la lluita lliure olímpica són molt minoritàries entre les dones

C. Buades
2 min
Graciela Sánchez, a la dreta, durant un dels seus combats de lluita lliure olímpica.

PalmaGraciela Sánchez és campiona d’Espanya de lluita lliure olímpica en la categoria sub-23. Forma part de la selecció espanyola, a finals de mes participa en el campionat europeu i, probablement, és una gran desconeguda. “És habitual que la gent no sàpiga què és la lluita lliure, que desconegui totalment l’esport. Els al·lots encara en saben un poc més, però moltes vegades pensen que faig una cosa semblant al pressing catch ”, explica.

Va començar amb l’esport el 2012 i, dos anys més tard, s’estrenava al centre d’alt rendiment de Palma, on ara entrena sis dies a la setmana: “És un esport molt sacrificat. A més, és molt difícil compaginar l’alt rendiment amb els estudis universitaris”. Ella mateixa haurà de deixar alguns entrenaments durant una temporada per poder fer les pràctiques curriculars de la seva carrera.

Per Sánchez, “a la societat hi ha molts de prejudicis i estereotips que marquen els esports en funció del gènere”. Com a conseqüència, “es veu estrany que una dona faci esports de contacte, però són prejudici des del desconeixement que han de canviar”. Sánchez critica que hi ha països on es valora més aquest esport, s’hi destinen més recursos i, per tant, és més conegut.

La seva parella, Agustí López, va ser qui va iniciar-la en la lluita (de fet, ell va començar fent lluita grecoromana fa més de deu anys i Sánchez no coneixia l’esport abans de conèixer-lo a ell) i hi està totalment d’acord, ja que veu “una barrera a rompre amb les dones”, perquè hi ha “una percepció diferent en la societat entre el que poden fer els homes i les dones”.

López participa en un programa del Consell de Mallorca per donar a conèixer esports minoritaris a les escoles i creu que els estereotips perjudiquen la concepció que es té de l’esport. Provoquen que els pares se sentin insegurs i que les nines es facin enrere i no s’atreveixin a provar per por de fer-se mal o del que pensaran d’elles. “Jo els diria a totes aquestes persones que vinguin i ho provin”, afirma López.

“No és un esport agressiu. Ni pegues potades, ni provoques luxacions, ni te les fan tu... Els nostres cossos estan preparats per l’entrenament. Jo ho promocionaria com a activitat saludable, perquè és un esport molt complet, utilitzes tot el cos”, explica aquesta estudiant de quart d’Infermeria.

Sánchez considera necessari “arribar als pares” amb tota la informació sobre l’esport, ja que moltes vegades pensen que, “si una nina vol apuntar-se a lluita, la maçolaran”, tot i que en realitat és una qüestió “de l’educació diferenciada que han rebut nins i nines”.

Més enllà dels prejudicis i dels beneficis per al cos, aquesta lluitadora troba essencial el que l’esport li ha aportat en matèria de valors: “Després els treus de la lluita i els acabes aplicant a la vida en general. Aprens a encaixar una derrota, a tenir disciplina, a concentrar-te...”.

Malgrat que és un esport individual, Sánchez creu que la lluita lliure també li ha aportat lliçons de companyonia, perquè “durant els entrenaments i les competicions tens molts alts i baixos emocionals. Per això és important tenir un entrenador i un equip que et facin costat. De vegades, amb una mirada d’ànim n’hi ha prou”.

stats