ELECCIONS
Dossier 10/05/2015

Les municipals posen en joc el poder territorial

El PP, que té la majoria de batles, és qui més pot perdre en un 24-M en què Palma, Eivissa o Maó estan en disputa oberta

Quim Torres
5 min
Illes Balears

PalmaEclipsades per les autonòmiques i insulars, les eleccions municipals queden relegades a ser una mena de segon plat, una qualificació que no es mereixen uns comicis en els quals es decideix la política més propera als ciutadans. Les decisions que prendran els 67 consistoris elegits el 24-M a Balears seran les que afectaran més els habitants dels respectius municipis. Les urnes, a més, distrubuiran el poder territorial de les formacions, un element important en clau interna dels partits.

En un context de canvis, poques places semblen consolidades, i manco entre les més importants. Palma és el principal bastió en joc, però la ciutat d’Eivissa o Maó també mostren panorames oberts. En les tres ha governat el PP i en les tres podrien perdre la majoria. Ara la taca de poder municipal és blava. El desplegament dels populars és gairebé absolut. I, com passa en l’àmbit autonòmic i insular, també són els seus batles els qui més hi tenen a perdre.

Tot i que en les municipals, sobretot en els pobles petits, és més el candidat que les sigles qui arrossega el vot, també hi poden tenir incidència dinàmiques que mostren enquestes autonòmiques o generals, en les quals es percep una tendència a la baixa del PP. La proliferació de crisis internes en municipis importants, com Palma -amb el relleu del batle, Mateu Isern-, Eivissa -amb tres batlesses en quatre anys-, Ciutadella -on també va dimitir el batle- o Manacor -on malgrat guanyar per majoria absoluta, el batle i bona part dels regidors del PP es passaren a El Pi- fan preveure que els populars no podran corregir aquesta tendència. I més si s’hi sumen altres crisis locals i escissions, sobretot en municipis de la Part Forana de Mallorca.

A diferència de les autonòmiques o insulars, en què el PP confia en Ciutadans per mantenir-se en el poder sense majories absolutes, en l’àmbit local el partit d’Albert Rivera només es presenta a Palma, Calvià, Alcúdia i Son Servera. En la resta de casos, el PP només podria pactar per regla general amb El PI o amb formacions locals conservadores. Si no hi són, perdre la majoria absoluta pot ser sinònim de perdre el poder.

L’esquerra aspira a rellevar al PP en les places importants. Governava Palma, Eivissa i Maó fins fa quatre anys i preveu tornar-ho a fer amb pactes postelectorals. Els progressistes es presenten per separat a les ciutats més importants i reserven els pactes preelectorals per a municipis com Pollença, Alaior o Santa Margalida, amb participació del PSIB, partit que té en joc les dues úniques places on governa amb majoria absoluta: Algaida i Lloseta. Sense els socialistes, són més les coalicions progressistes amb components diversos.

La consolidació d’El PI, amb un fort desplegament sobretot a Mallorca i Menorca, i de MÉS, que opta més que abans per la seva marca, combinada amb l’aparició de llistes vinculades a Podem -amb diferents noms- o a la Guanyem, liderada per EU, encara obren més el panorama municipal.

Les diferències entre marques locals i autonòmiques o estatals, a la dreta i a l’esquerra; els efectes de dinàmiques estatals o autonòmiques, que mostren un desgast del PP; o les crisis internes del PP -i del PSOE a Lloseta- dibuixen escenaris incerts en l’àmbit local.

El PP es juga la batlia de Palma sense Mateu Isern

Palma estrenarà nou batle o batlessa, mantingui o no el PP el poder. A l’actual, Mateu Isern, no li deixa repetir el seu propi partit. Els populars es jugaran la majoria absoluta a Cort sense el qui era el seu principal actiu davant la ciutadania. La substituta, Marga Durán, ha de cercar la victòria a la seva ombra i fent equilibris en la brega entre Bauzá i Rodríguez. Hi haurà nou batle també perquè els altres partits estrenen candidats: el PSOE, José Hila, fill polític d’Aina Calvo; i MÉS, Antoni Noguera. Que puguin articular una alternativa al PP dependrà de l’esperada irrupció dels nous. A Palma, sobretot de Som i Ciutadans.

El municipi més gran d’Eivissa, Vila, acull un nou escenari

El municipi més gran d’Eivissa, Vila, registra nou candidats que opten a l’alcaldia, un batibull de partits amb l’objectiu d’arrabassar majories absolutes. Amb vista al 24 de maig, l’esquerra, a diferència de les eleccions anteriors, es presenta separada, amb l’objectiu de rascar algun regidor més. El PP ha format una llista amb persones reconegudes, com el president de la Pimeef, Joan Tur, o càrrecs d’altres institucions, com el conseller Àlex Minchiotti. Els populars volen oferir una imatge d’unió i consolidació, dos conceptes oblidats aquesta legislatura després de la dimissió de dues alcaldesses i una gestió de govern més que dubtosa.

Maó: repetirà el PP la majoria absoluta?

Maó encara les eleccions amb una pregunta: Serà capaç el PP d’Àgueda Reynés de repetir la majoria absoluta de fa quatre anys? Els populars aspiren a superar la barrera dels 11 regidors que els permetria governar en solitari (ara en tenen 13). Davant, quatre candidatures. La del PSOE, encapçalada pel secretari general del PSOE de Menorca i exbatle, Vicenç Tur, que s’ho juga tot en aquests comicis. La d’Ara Maó és la principal novetat a la ciutat: una candidatura ciutadana d’esquerres, a la qual donen suport partits com el PSM, Esquerra Unida i Podem. I El Pi i Ciutadans de Menorca aspiren a tenir representació al Consistori.

Manacor: plaça en joc, després de l’expulsió de Pastor del PP

La gran incògnita, després de l’expulsió de Pastor del PP i que hagi fet el salt a la política insular, és què passarà a Manacor. Amb un nou partit, El Pi, format amb “rebotats” del PP fidels a l’encara batle, com ara la número 2 Bel Febrer, però també persones provinents de l’entorn d’ALM-UM, i un candidat del PP, Pedro Rosselló, lluny del carisma de Pastor, l’escenari és molt obert. MÉS, que es presenta amb Esquerra, confia en una crescuda important, respecte dels 3 regidors actuals. AIPC, unit a S’illoters y Simpatizantes, podria tornar a tenir la clau per governar. No s’ha d’oblidar, però, l’aparició de Volem i de Guanyem.

Inca: la majoria del PP, a prova

Amb una llista pràcticament calcada a la de 2011, el PP de Rafel Torres posa a prova la majoria absoluta que fa quatre anys va aconseguir pels pèls, en els primers comicis en molts d’anys que no es presentava Pere Rotger. Variant Nord i teatre Principal poden influir en uns resultats que podrien desembocar en un panorama postelectoral format per més partits al consistori i en el qual les agrupacions amb poca representació podrien tenir la clau dels acords.

Formentera, entre els de sempre

Només quatre partits opten a guanyar la presidència del Consell de Formentera a diferència de l’auge de partits registrat a Eivissa. Així, hi haurà GxF, que opta al tercer mandat, amb Jaume Ferrer; el PP amb José Manuel Alcaraz; el PSOE, que presenta la diputada Margalida Font, i el recentment creat Compromís amb Cristina Costa. Per als diferents candidats aquesta situació amb únicament quatre candidatures és habitual a la pitiüsa menor i destaquen la dificultat a crear nous partits a l’illa.

stats