La massificació ja no és exclusiva del sol i platja
Toc d’alerta dels professionals que dediquen cada dia a vetlar per la preservació del medi ambient
Valldemossa/alcúdiaAquest diumenge se celebra el Dia mundial del medi ambient. A l’ARA Balears, hem decidit dedicar aquesta jornada als professionals per als qui cada dia és un Dia mundial del medi ambient. Són agents forestals, vigilants, gestors ambientals, biòlegs o agricultors, persones que fan una tasca decisiva en la conservació de la ‘postal’ que posteriorment s’utilitza per atreure els turistes, principal font d’ingressos de la Comunitat. Molts d’aquests professionals adverteixen que, els darrers temps, el medi natural comença a patir la massificació que ja fa temps es percep a la costa. La natura està de moda i, si no es gestiona bé, pot acabar degradant-se de manera irremeiable.
El jardiner de la Serra
No es considera pagès, ni ramader, ni caçador, ni gestor forestal, però fa totes aquestes funcions en una. Es defineix com a gestor ambiental i enumera la quantitat de tasques a què ha de fer front com qui recita de manera rutinària la llista de la compra: reforestacions, control de plagues forestals, sembres, tancaments, marges, rehabilitació de patrimoni cultural... “És ser capaç d’arribar a un espai, detectar-ne les necessitats i proposar les solucions”, explica Joan Juan mentre mostra, orgullós, els avenços assolits amb les oliveres de la finca de Vistamar, a Valldemossa. “Quan vam arribar, ni ens podíem aferrar als arbres de les bardisses que hi havia. Som els jardiners de la Serra”, diu, somrient.
Juan va gestionar durant 22 anys una de les finques emblemàtiques de la Serra, la Trapa, propietat del GOB. “Vaig començar l’any 93 i vaig començar malament perquè just el 94 es va cremar tota”, recorda. Ara, la seva veu i els seus diagnòstics sobre la salut de la Serra són dels més respectats. I xerra clar: “Hi ha una amenaça: l’ús massificat de la Tramuntana. I no s’hi està fent res. No hi podem traslladar el model de masses de la costa”. Juan assegura que algunes finques estan rebent 45.000 visites anuals. “Quan jo era a la Trapa, consideràvem que 15.000 ja era molt”, assegura.
Aquesta massificació creixent contribueix a la degradació del medi. En aquest sentit, Juan alerta que “la major part dels propietaris no tenen capacitat de restaurar el patrimoni natural o les marjades, que donen aquesta fesomia” tan apreciada. Tot i que, afirma, queda molta feina per fer, considera que alguna cosa ja està canviant. “Darrerament, ha sorgit un concepte que són les excursions de qualitat. Un paratge net, amb el patrimoni natural en condicions i amb poca afluència”, explica. “Amb la Federació d’Excursionistes i les empreses ja hem pogut consensuar que recomanin grups d’entre 12 i 15 persones”. Són, però, petites passes que no permeten abaixar la guàrdia. “La natura té una capacitat de càrrega i no podem mirar cap a una altra banda. És el moment d’asseure’ns”, sentencia.
Els ulls de l’Albufera
La massificació dels espais naturals no afecta només les finques privades, sinó també els parcs naturals. L’Albufera, per exemple, va rebre 100.000 visitants l’any passat. “S’ha de definir el límit perquè ja estam en unes línies importants”, explica Toni Ferriol, un dels dos vigilants que s’encarreguen de vetllar per un espai protegit que abraça 1.700 hectàrees. “Ara, el problema són els esportistes, especialment les bicicletes. I molta gent que hi entra a córrer”, informa, amb xifres a la mà. “Hem fet 380 actuacions aquest primer trimestre, 60 de les quals contra ciclistes, i amb 15 d’ells hem tingut problemes”, conta. “També hem hagut de cridar l’atenció a 230 corredors. Ha crescut molt”, afegeix. Els esportistes no només fan un mal ús de l’espai públic, sinó que foragiten les aus amb els seus vestits llampants i la velocitat. Són els nous ‘enemics’ dels vigilants, una categoria fins ara protagonitzada pels pescadors furtius. Enguany, ja hi han actuat 60 vegades, però és molt complicat fer-hi front. “Ells solen venir cap al vespre perquè ja coneixen els nostres horaris”, reconeix.
La vigilància ha patit una reducció notable d’efectius. “L’any 98, n’hi havia cinc, ara només som un i mig”, diu. A Ferriol se li acaba el contracte el mes de febrer i és conscient que la seva és “una plaça a extingir”. Resignat, alerta que, amb només un vigilant i l’augment de l’afluència, el parc es pot anar degradant. “Cada dia hem de cridar l’atenció a unes 60 persones que hi entren fora d’horari”, adverteix. A més, el tècnic que quedaria no té exclusivitat al parc: “A l’estiu, si hi ha un incendi se n’ha d’anar a extingir-lo. El parc pot quedar tot sol”.
Sense notícies dels hotelers
Ferriol i Juan assenyalen la manca d’implicació del sector hoteler en la preservació del medi ambient com un dels factors que ens porten a la situació actual. “Podrien fer una tasca de sensibilització amb els seus clients ciclistes”, diu Ferriol. “Estaria bé que aquestes grans empreses que porten tants milers de persones i que estan tan orgulloses de promocionar aquesta postal vinguessin algun dia a dir: Podem fer res?”, afegeix Juan, qui assegura que van trobar a faltar un gest després de l’incendi de 2013 a Andratx.
