2017: L'ANY QUE CAIGUEREN LES MÀSCARES: SETEMBRE

Els hereus de Bauzá tornen a l’ofensiva: l’escola “adoctrina”

C’s, de la mà de Pericay, i el PP ataquen la comunitat educativa de lesIlles, Catalunya i el País Valencià amb el suport de l’ultradretà Círculo Balear

El conseller Martí March, al Parlament en un moment de la seva intervenció. / ISAAC BUJ

Quan el popular José Ramón Bauzá va voler posar la mà damunt l’educació, la resposta de la comunitat educativa va ser clara: més de 100.000 persones varen sortir als carrers de les quatre illes per denunciar aquell cop d’efecte que el PP va voler executar. El trilingüisme, a través del TIL, i prohibir símbols varen ser les primeres passes per dissenyar un atac a la llengua i a la cultura catalanes. La decisió va generar un fort rebuig i la caiguda política de Bauzá es va fer evident.

A final d’enguany, ha estat Ciutadans i el mateix PP els que han volgut repetir la jugada. La fórmula, una altra. Les crítiques s’han dirigit, de manera directa, des del TIL i els símbols a una paraula: adoctrinament. I la paraula ha anat acompanyada de denúncies de l’entitat d’ultradreta Círculo Balear i alguns mitjans de comunicació afins que han mediatitzat el seu discurs.

“A diversos centres públics obliguen menors a participar en actes reivindicatius a favor del referèndum de Catalunya i en contra de l’actuació del govern”, entonava el portaveu de C’s a les Balears, Xavier Pericay, qui n’és també responsable de la part educativa a escala estatal. De fet, varen defensar al Congrés que Alta Inspecció Educativa i la Fiscalia treballin per garantir la “neutralitat ideològica i política”dels centres educatius. La proposta no va tirar endavant, ja que varen quedar tots sols.

Al Parlament balear, les interpel·lacions fetes al conseller d’Educació, Martí March, respecte del tema han estat constants. La resposta és clara. A final del mes passat, March va mostrar-se contundent: “Jo som fill d’un adoctrinament. Vaig ser educat en els principis del Movimiento Nacional, el nacionalcatolicisme, i només en castellà”. Amés a més, el discurs de la Conselleria d’Educació s’ha dirigit a un aspecte fonamental, ja que pensen que C’s i PP usen l’educació de manera política per guanyar vots. De fet, ha estat el mateix March qui ha arribat a advertir que el pacte educatiu que se cerca a l’Estat perilla davant l’ofensiva de la dreta: “No som optimista. Haurem d’esperar per veure si aquesta crispació comença a tranquil·litzar-se”.

Català

“Per alguns, adoctrinament només té una paraula: català”, assegurava March també al novembre. De fet, el Govern va insistir que no s’ha rebut cap denúncia sobre adoctrinament als centres balears. Fins i tot, Inspecció Educativa ha arribat a elaborar informes dels centres en els quals determinats mitjans han posat el focus perquè els han acusat d’adoctrinar els alumnes. En aquests informes no s’han detectat casos d’adoctrinament.

La resposta dels docents, des de sindicats fins a l’Assemblea, va ser igualment unànime. S’hi va afegir la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Mallorca.

Ciutadans, però, fa el sord i continua intentant treure rèdit d’aquests moviments. En aquest sentit, Pericay va decidir enviar una denúncia de casos al Defensor del Poble de l’Estat, Francisco Fernández Marugán. El document es basava, fonamentalment, en denúncies realitzades per l’entitat ultraespanyolista Círculo Balear i també en les notícies dels mitjans que els han donat veu.

Pericay considera que les protestes que varen realitzar alguns alumnes en contra de la repressió policial viscuda el dia del referèndum a Catalunya es tracta d’“apostar políticament pel referèndum [...] dissimulant-ho amb eufemismes d’atac a drets i llibertats”. Cal recordar que la violència de l’actuació policial va causar grans desperfectes, precisament, a centres educatius de tot Catalunya. El Govern va insistir que “són acusacions sense fonament”.

C’s també es basa en la xerrada que va fer el raper Valtonyc –condemnat per enaltiment al terrorisme– a l’IES Santa Margalida. L’institut assegurà que va ser convidat per “criteris periodístics”. L’Executiu i la comunitat docent han recalcat la necessitat de fer debats a classe per reforçar l’aprenentatge. Per C’s –s’interpreta–, la llibertat d’expressió és adoctrinament.e

EDICIÓ PAPER 24/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF