Una herència complicada en el port de Palma

La gestió d’Alberto Pons a l’Autoritat Portuària deixa un seguit de projectes polèmics i conflictes oberts

Joan Gual de Torrella assumí divendres la presidència de l’Autoritat Portuària de les Illes Balears (APB) amb la publicació del seu nomenament al Butlletí Oficial de l’Estat. Més enllà de certa polèmica que ha envoltat el nomenament, sobretot per les crítiques de Podem, Gual de Torrella rep una hèrència complicada del seu antecessor, Alberto Pons, nomenat pel Govern de José Ramón Bauzá el setembre de 2013. La seva gestió deixa un seguit de projectes polèmics i conflictes oberts en el port de Palma, fruit de directrius polítiques desenvolupistes que han deixat palesos els forts interessos inversors sobre el front marítim de la ciutat.

Alberto Pons deixa un avanç del nou pla director del port de Palma -el planejament que ha de marcar el seu futur, que no agrada a ningú-, ha donat suport a projectes amb un fort rebuig social, com l’ampliació del port del Molinar, i ha impulsat autoritzacions de concessions dins el domini públic ara enlaire o fallides, com el chill-out del baluard de Sant Carles, la remodelació del moll de pescadors i l’establiment d’un hotel. El gran increment del turisme de creuers amb aturada a Palma i l’arribada d’inversions han estat els principals arguments de la seva gestió.

Ampliació desmesurada

Marina de luxe davant la Seu, centre comercial i nou dic a l’Oest

El projecte estrella d’Alberto Pons ha estat la presentació d’un avanç del nou pla director del port de Palma, el planejament per definir els usos del port en el futur. De tot d’una el pla va ser observat com a desmesurat, amb una inversió prevista d’uns 1.000 milions d’euros, més de la meitat dels quals haurien de ser doblers públics.

Amb més detall, es comprovà que es considerava destinar el moll Vell a un centre comercial i d’oci nocturn en una superfície de gairebé 200.000 metres quadrats, i on arribarien els creuers. L’activitat comercial que ara hi ha al moll Vell es traslladaria a un nou dic a l’oest, de nova construcció i guanyant més terreny a la mar. Entre d’altres noves instal·lacions, també es preveia la construcció d’una marina per a iots de luxe davant la Seu. El planejament va ser rebutjat d’entrada per tots els sectors -arquitectes, empresaris, comerciants...- i també es trobà amb els emperons de l’Ajuntament de Palma. L’avanç del pla director s’haurà de refer.

Conflicte amb Cort

Advertí a Isern que no interferís en els usos al moll Vell

L’organisme presidit per Alberto Pons ha mantingut un conflicte de competències amb l’Ajuntament de Palma. Sota la norma que l’organisme és competent sobre tot allò que siguin usos portuaris de les instal·lacions en el domini públic, ha intentat evitar la tutela urbanística de Cort i la seva intromissió en els planejaments que afectassin la zona del port.

Després que el novembre passat l’equip de govern de Mateu Isern aprovàs un avanç de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) que preveia un gran espai d’oci al moll Vell, l’endemà l’Autoritat Portuària va emetre un dur comunicat en què recordà que ja havia remès un escrit al Consistori en el qual li advertia que en la revisió del PGOU “s’inclouen determinacions que suposen una interferència o pertorbació en l’exercici de les competències d’explotació portuària”. L’organisme presidit per Pons defensava sobretot la seva competència a la zona compresa entre el passeig de la Riba, del moll Vell i del camí de l’Escullera, que Cort vol recuperar per a l’accés dels ciutadans. El conflicte ha fet que tampoc es resolgui el traspàs a l’Ajuntament de les competències sobre els serveis del passeig Marítim, una qüestió que s’arrossega des de fa anys.

El ‘chill out’ de Sant Carles

Autoritzà l’establiment sense cap permís municipal ni de Patrimoni

L’Autoritat Portuària atorgà una concessió per a un establiment d’oci al baluard de Sant Carles sense que el projecte disposàs de cap permís municipal, ni llicència d’obra ni d’activitat, ni tampoc de l’autorització del Ministeri de Cultura, pel fet de tractar-se d’un patrimoni protegit en domini públic.

Una vegada que el nou equip de govern de l’Ajuntament de Palma fou advertit de l’obertura irregular de l’establiment i anuncià mesures per tancar-lo, l’organisme que Pons ja presidia en funcions contestà que la concessió estava dins la seva competència i que la resta de les administracions no s’hi havien oposat durant la tramitació. Cort contestà que, quan no es tracta d’usos exclusivament portuaris, és obligatori l’atorgament de llicències municipals. La situació ha desembocat en el fet que els adjudicataris han burlat de moment l’ordre de tancament amb un recurs contenciós, entre d’altres tràmits.

L’ampliació del Molinar

Impulsà i tramità el projecte malgrat el rebuig social

El projecte d’ampliació del port del Molinar va ser impulsat i tramitat per l’Autoritat Portuària malgrat el rebuig social i la forta oposició que trobà des de diferents sectors, i que obligà els promotors -la junta directiva del Club Marítim del Molinar- a refer el projecte original i presentar-ne un de modificat. Pons avalà públicament el projecte fins i tot quan l’Ajuntament de Palma mostrà rebuig a les primeres intencions, per desmesurades. El projecte s’ha continuat tramitant al Ministeri de Foment, a l’espera d’un informe d’impacte ambiental per al qual ja ha passat el termini. Els nous responsables municipals han avançat que una de les primeres qüestions que plantejaran a Gual de Torrella és que retiri aquesta tramitació.

Un hotel a l’Escullera

Un projecte després del 24-M que finalment no dugué al consell

Pons pretenia dur al consell d’administració de l’Autoritat Portuària, el mes de juny, després de les eleccions del 24-M, un acord per enviar a Ports de l’Estat una proposta per iniciar els tràmits necessaris perquè el Consell de Ministres aixecàs la prohibició d’instal·lació d’un hotel en els espais de domini públic portuari. L’aixecament de la prohibició d’instal·lació d’un hotel afectaria una parcel·la d’uns 3.300 metres quadrats de superfície situada al moll Vell, al camí de l’Escullera del port de Palma. L’advertiment de la situació pels nous responsables polítics a les institucions va fer que Pons finalment renunciàs a presentar aquest acord.

Relleus en el càrrec amb polèmica

Alberto Pons va accedir a la presidència de l’Autoritat Portuària de de les Illes Balears el setembre de 2013. Va ser nomenat en el càrrec enmig de la legislatura pel Govern de José Ramón Bauzá per substituir a qui l’havia ocupat fins aquell moment, José María Urrutia. En el seu moment aquest relleu ja va estar envoltat de polèmica perquè el canvi es va entendre com una mostra que l’Executiu de Bauzá es doblegava a les exigències del clubs esportius, que havien criticat la gestió d’Urrutia. Pons, en canvi, provenia d’aquest sector. Quan va ser nomenat com a president de l’Autoritat Portuària, ocupava la direcció del port de Portals i només un any abans havia deixat la gerència del Reial Club Nàutic de Palma, càrrec que va ocupar durant quinze anys.

El nomenament de Joan Gual de Torrella per part del nou Executiu de Francina Armengol (PSIB) també ha estat polèmic. De manera especial ha estat criticat per Podem, que dóna suport parlamentari al Govern. El secretari general de la formació, Alberto Jarabo, manifestà que considerava que la designació de l’expresident de la Cambra de Comerç com a responsable dels ports públics suposava una manera de satisfer la “casta oligàrgica”, i fins i tot recordà que la seva empresa presentà fa poc un concurs de creditors amb el qual “va deixar molta gent en el carrer”.

Cort adverteix que és “imprescindible redefinir la relació"

Després del conflicte per l’obertura del ‘chill out’ del baluard de Sant Carles, una concessió atorgada per l’Autoritat Portuària sense disposar de llicències municipals, el tinent de batle d’Urbanisme i Model de Ciutat, Antoni Noguera (MÉS), considerà “imprescindible redefinir la relació entre l’Ajuntament de Palma i l’Autoritat Portuària” per evitar conflictes com aquest, i per això avançà que demanarà una reunió amb el nou responsable, Joan Gual de Torrella, tan aviat com sigui possible després del seu nomenament. Encara que la zona de domini públic del port és competència de l’Autoritat Portuària, en els usos que no són estrictament portuaris l’Ajuntament manté la tutela urbanística sobre qualsevol actuació. Això també és així per a grans actuacions, com el pla director del port de Palma, pel qual l’expresident Alberto Pons presentà un avanç que suposava una gran ampliació. En el seu moment, els anteriors responsables municipals del PP també advertiren que Cort té la darrera paraula sobre els paràmetres urbanístics amb l’aprovació d’un pla especial.

 

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF