2017: L'ANY QUE CAIGUEREN LES MÀSCARES: FEBRER

La germana del rei, absolta; però el gendre, condemnat

La vista de mesures cautelars va encendre l’amenaça de presó immediata per a Urdangarin

El fiscal del cas Nóos, Pedro Horrach, intentant atendre els mitjans a l’Audiència. / ISAAC BUJ

Sota el sol tènue de l’alba, més de mig centenar de periodistes acreditats de tot l’Estat es congregaven a les portes de l’Audiència de Palma, el 17 de febrer. Arribava la data històrica que tancava la causa de corrupció més mediàtica dels darrers temps: la sentència del cas Nóos era imminent. L’espera, llarga i freda, va veure desfilar davant la mirada atenta dels professionals de la informació les magistrades del dictamen judicial, els cèlebres fiscals d’Anticorrupció Pedro Horrach i Ana Lamas i algunes defenses dels 18 que havien segut al banc dels acusats.

A les 12.20 h tocades, es confirmava públicament la salvació de la infanta. Uns instants abans, el seu advocat, Jaume Riutort, ja ho havia presagiat davant les càmeres. Les constants evasives que la filla del rei emèrit havia exhibit durant el judici havien convençut el tribunal, tot i que hauria de pagar 265.088 euros com a responsable civil, tenint en compte que s’havia lucrat amb les irregularitats del seu espòs. Les magistrades Samantha Romero, Rocío Nobelda i Eleonor Moyá, però, imposaven una pena de 6 anys i 3 mesos de presó per a Iñaki Urdangarin. S’hi sumaven 7 anys d’inhabilitació, un mes d’inhabilitació especial, una multa de més de mig milió d’euros i un càstig social que perduraria durant molt més temps. El soci del gendre del rei i vicepresident de l’Institut Nóos, Diego Torres, era condemnat a 8 anys i 6 mesos de presó. Felip VI i Letícia, mentrestant, arribaven somrient al Museu Thyssen-Bornemisza per inaugurar una exposició.

L’amenaça de la presó immediata

El fiscal Horrach s’afanyà a demanar una vista de mesures cautelars per a Urdangarin i Torres. La insòlita imatge d’un membre de la monarquia ingressant de manera imminent a la presó guanyava versemblança per moments. El 23 de febrer, Urdangarin i Torres viatjaven a Palma. Van entrar a l’Audiència Provincial amb el rostre seriós, però en sortiren pel seu propi peu, en llibertat i amb mig somriure. Urdangarin podria continuar vivint tranquil·lament a Suïssa, lluny dels crits de l’opinió pública. L’Audiència de Palma considerà que tenia “arrelament suficient”. No va tenir la mateixa sort Diego Torres, a qui li retiraren el passaport.

L’expresident de les Balears Jaume Matas també havia estat condemnat a 3 anys i 8 mesos de presó. L’exdirector general d’Esports, Pepote Ballester; l’exgerent de la Fundació Illesport, Gonzalo Bernal; l’exdirector gerent d’Ibatur, Juan Carlos Alía; l’excap del departament jurídic d’Ibatur, Miguel Ángel Bonet, també eren condemnats a penes més modestes. El sindicat Manos Limpias, per una altra banda, hauria de pagar totes les despeses judicials per a la infanta. Per contra, l’esposa de Diego Torres i la responsable de Recursos Humans de Nóos, Ana María Tejeiro, i el seu germà i comptable de Nóos, Marco Antonio Tejeiro, n’eren absolts, com l’assessor fiscal de l’Institut Nóos, Salvador Trinxet.

Els cinc ex-alts càrrecs valencians jutjats en el cas Nóos, entre els quals hi havia l’exsecretari de Turisme del País Valencià, Luís Lobón, també eren exculpats pel tribunal. El Suprem, però, tindrà la darrera paraula d’aquest litigi històric.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF