2017: L'ANY QUE CAIGUEREN LES MÀSCARES: NOVEMBRE

Les fosses s’obren mentre les ferides es tanquen

La darrera exhumació de l’any que es va fer a les Balears va ser la del cementeri de Sant Ferran, a Formentera
Les fosses s’obren mentre les ferides Es tanquen

Fer justícia, reparar el dany, dignificar-ne la memòria. Són els objectius que es persegueixen quan s’obren les fosses on estan enterrades les víctimes del franquisme. Des que es va aprovar la Llei de fosses a les Balears, ja se n’han obertes tres, dues de les quals a Mallorca i l’altra a Formentera. Aquesta va ser també la darrera de l’any i és on s’haurien d’haver trobat les restes de les cinc persones afusellades l’1 d’abril de 1937 contra el mur del cementeri de Sant Ferran.

“A la fi ha arribat el dia de començar a cercar-los”, va dir el president de l’associació Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera el dia que es varen començar les tasques d’exhumació. Per la seva banda, la consellera de Cultura, Fanny Tur, va voler destacar la raó per la qual varen decidir donar prioritat a la fossa del cementeri de Sant Ferran: “Encara hi ha familiars directes de primera generació vius i aquesta és una de les prioritats de la Comissió de Fosses” . La presidenta del Govern, Francina Armengol, també va ser-hi el dia de l’obertura i va posar èmfasi que s’ha de “dignificar tota aquella gent que fou assassinada de manera injusta, precisament per defensar la democràcia”.

Més enllà de la feina que s’ha fet des de les institucions, cal recordar que sense la que es du a terme des de les associacions, com el Fòrum a les Pitiüses i Memòria de Mallorca, la tasca de localitzar les fosses i les possibles víctimes enterrades hauria estat molt més complicada.

Les tasques d’exhumació

Va ser el 29 de novembre quan es varen posar en marxa les feines d’obertura i exhumació de la fossa de Sant Ferran. Esperaven trobar-hi les restes de Jaume de na Morna, Pep de Baix, Joan de can Pep Damià, Jaume de can Mariano d’en Corda i Vicent de can Fumeral. Després de vuit dies de feina, no varen aparèixer les restes dels cossos dels afusellats, però l’exhumació va servir per poder crear un “relat històric sòlid” -en paraules de Fòrum per a la Memòria- sobre què va passar abans de l’afusellament i què va passar després d’aquell primer d’abril de 1937.

Durant les tasques, el que sí que es va trobar va ser un fragment d’húmer i dos de crani que presentaven una erosió causada per arma de foc. En saber-ho, hi va haver una mica de decepció, ja que “és molt probable que no puguem identificar les víctimes i no les puguem tornar als seus familiars”, varen anunciar des del Fòrum. Així i tot, es varen trobar quatre projectils a la paret de migjorn del cementeri que, juntament amb les proves de compatibilitat d’ADN que es poden realitzar entre les restes i els familiars vius, poden ajudar a comprovar el relat històric des de l’assassinat fins al moment actual.

De tota manera, a Formentera encara queden més fosses per obrir: una al cementeri dels Pujols, on hi hauria les restes de cinc represaliats més; unes altres dues on es creu que hi ha un cadàver a cadascuna, a la pujada al far de la Mola i al cementeri vell de Sant Francesc. També queda per obrir la més grossa de totes, la del cementeri vell de Sant Francesc, on es trobarien les restes dels presos de la Colònia Penitenciària de la Savina. A aquestes, s’hi sumen les que es troben a la major de les Pitüses, ubicades al cementeri vell d’Eivissa i a ses Figueretes.

L’excavació a Montuïri

La fossa de Formentera no ha estat l’única que s’ha obert aquest any. Durant l’octubre es varen dur a terme les tasques d’exhumació per trobar les restes de quatre veïns de Campos: Bartomeu Ballester Roig, Miquel Mascaró Ballester, Joan Vidal Sansó i Jaume Puig Puigserver. Després d’onze dies de feina, l’únic que va sortir a la llum varen ser restes d’enterraments ordinaris, la majoria del segle XIX.

La societat científica Aranzadi, integrada per experts en la localització de fosses comunes, no va poder trobar l’indret on foren enterrats els quatre campaners que la tardor de 1936, després d’estar empresonats diversos dies a Campos, foren traslladats al cementeri de Porreres, primer, i, després, a Montuïri, amb la intenció de fer-los desaparèixer. D’aquella fossa, no n’ha quedat cap document escrit, cap registre d’enterrament: ja només queda el testimoni de familiars i de fonts orals que han assenyalat fins a tres punts diferents d’on pogueren ser sepultats, després de l’escomesa criminal dels falangistes.

Una altra de les tasques que es va engegar, però, finalment no va poder tirar endavant: va ser la de la segona fase de la fossa de Porreres, ja que s’havien d’aixecar sepultures que estaven damunt la fossa comuna. Algunes de les famílies no varen voler autoritzar el desmuntatge i la reconstrucció posterior dels llocs d’enterrament.

A tot això s’hi suma la identificació de catorze de les persones enterrades a la fossa de Porreres, cosa que dona llum i esperança al fet que el passat es pot recuperar i que encara hi ha temps per dignificar aquelles persones que foren assassinades per la repressió.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF