Barcelona.El mitjà que primer va treure a la llum l'afer d'espionatge que assenyala l'administració Obama va ser el britànic The Guardian , un diari que el 2007 va intentar sense èxit tenir una edició en paper als Estats Units i que, des del 2011, ha tornat a intentar fer forat al país americà, ara amb una versió exclusivament online . A l'abril va rebre la gens menyspreable xifra de 13 milions d'usuaris únics, un nombre que ara amb les filtracions publicades probablement es multiplicarà.
I tot amb una redacció ben petita: 57 treballadors, dels quals només 29 pertanyen a l'àrea de continguts. Amb aquesta estructura lleugera ha aconseguit passar davant dels grans mitjans del país. Per la directora de la branca del Guardian als EUA, en declaracions recollides pel Huffington Post , "en el conjunt dels mitjans americans hi ha falta d'escepticisme sobre la seguretat nacional", i això ha facilitat que el cas s'hagi publicat primer a la seva web. "Hi ha la sensació que és antipatriota qüestionar el paper que tenen els serveis de seguretat".
El diari, en aquest cas, va jugar la carta de l'agilitat: l'extreballador de la NSA que va filtrar els documents va posar-se en contacte primer amb The Washington Post , que no va satisfer alguna de les seves demandes, com ara comprometre's a publicar la informació en un termini determinat. Al final, per poques hores, el Guardian va disparar primer.
No és el primer cop que el mitjà britànic publica exclusives de valor i passa davant de les primeres marques mundials. El diari es va apuntar un èxit el 2011, quan va publicar que Raymond Davies -un detingut a qui els mitjans identificaven com un contractista- era en realitat un agent de la CIA.
El mes passat la capçalera va fitxar Spencer Ackerman com a director de l'àrea de seguretat nacional per a l'edició dels EUA. Procedent de la revista Wired , el 2012 va guanyar un premi National Magazine per un reportatge sobre material islamòfob usat per l'FBI en la instrucció dels seus agents.
