De quan a la crítica al model turístic li varen dir turismofòbia
Arran de diverses accions de denúncia, es va obrir el debat sobre el terme
PalmaTurismofòbia ha estat la candidata a paraula de l’any per la Fundació Fundeu, qui la defineix com “una reacció d’una part de la ciutadania a l’efecte que els Airbnb, els lloguers turístics i altres formes d’atreure visitants a qualsevol preu han causat a les seves localitats”. La definició dista molt de la que va fer el ministre d’Energia i Turisme, Álvaro Nadal, quan el mes d’agost va dir que eren “atacs al sector turístic” lligats a “qüestions polítiques de radicalitat”.
Aquesta definició va ser la que varen fer seva la resta de partits de dretes i altres de conservadors, com la Unió del Poble Navarrès i El Pi, a més de la paraula adoptada per alguns diaris per parlar de les accions contra la turistització que es varen dur a terme durant aquest estiu, sobretot a Palma i a Barcelona, però també al País Basc. El terme, però, no és nou. Fa deu anys que un professor de Geografia de la Universitat de Girona, José Antonio Donaire, va parlar d’“ofensiva turismofòbica” en diversos àmbits de la societat i l’acadèmia. De la mateixa manera, Donaire el va utilitzar amb la definició que ja als anys 70 l’economista britànic George Victor Doxey va donar per parlar de “fase d’antagonisme”, és a dir, d’allò que provocava qualsevol procés turístic una vegada que havia arribat al màxim de desenvolupament.
Tanmateix, el fet que durant un període molt curt de temps coincidissin diverses accions organitzades arreu del territori, juntament amb les denúncies de massificació de les Illes -avalades per unes xifres que constataven els rècords- ha provocat que el tema de l’estiu fos ‘allò’, la turismofòbia.
L’inici de tot
L’inici de tot
A finals de juliol, l’organització juvenil de l’esquerra independentista, Arran, va començar a Palma la campanya ‘L’organització és la clau de la victòria’ amb una acció en què varen desplegar diverses pancartes i varen obrir un pot de fum de colors en un conegut local del port de Palma. Aquesta campanya, varen explicar, s’estructurava al voltant de deu eixos i es duia a terme a tots els Països Catalans. De fet, pocs dies després, l’organització va realitzar una altra acció, aquest cop a Barcelona, en què varen foradar una roda a un bus turístic i el varen pintar tot. A Mallorca també aferraren diversos adhesius a cotxes de lloguer, en els quals es llegia ‘Aquest cotxe sobra’.
Les reaccions institucionals a les Illes es varen desfermar quan Arran va fer públic el vídeo de la primera acció. PP i Ciutadans varen condemnar-ho de manera immediata, ja fos a través de comunicats o dels seus portaveus. Els populars varen emetre una nota en què mostraven el “rebuig frontal a les conductes violentes i als atacs rebuts en establiments amb gran afluència de turistes per part de grups radicals”.
La delegada del govern central, Maria Salom, també va condemnar-ho “de manera taxativa” i va assegurar que la Policia Nacional investigaria els fets. La investigació va acabar amb la proposta de 1.200 euros de multa al responsable de l’acció realitzada en el port de Palma.
Per la seva banda, des del Govern les condemnes varen venir per part de l’exdirectora general de Turisme, Pilar Carbonell, que va parlar en nom de l’Executiu autonòmic a l’hora de rebutjar-ho i va assegurar que era “perfectament legítim” expressar crítiques, però no “posant en risc les persones i els béns materials d’altres”. L’exvicepresident Biel Barceló va sumar-se a les condemnes amb un discurs similar al de Carbonell, al qual va afegir que “no podem jugar amb el turisme, és la nostra principal activitat econòmica. Tots som turistes en un moment donat”.
La resposta de l’Estat
La resposta de l’Estat
Les accions de denúncia no només es varen dur a terme a Palma i a Barcelona, sinó que les joventuts de Sortu anunciaren que començarien una campanya per queixar-se de la turistització al País Basc. La resposta per part de l’estat espanyol, en cap dels casos, es va fer esperar.
El ministre d’Energia i Turisme, Álvaro Nadal, va arribar a interrompre les seves vacances d’estiu per fer declaracions sobre totes les protestes contra el model turístic. Va assegurar que “el sector turístic espanyol és el millor del món i ha de continuar així, no pot quedar entelat per l’actuació d’uns quants radicals”. I hi va afegir que en cap cas no impedirien que es tornassin a batre rècords històrics d’arribada de turistes. I així va ser: les Balears varen rebre de gener a octubre més visitants que durant tot l’any anterior: un total de 13,5 milions.
Així mateix, Nadal va arribar a afirmar que actuarien “amb la màxima contundència” i que des del Ministeri de l’Interior i el de Justícia començarien a actuar per “perseguir cadascuna de les actuacions que s’han anat realitzant i les que es puguin realitzar”.
El coordinador general del PP en l’àmbit estatal, Fernando Martínez Maíllo, va anar més enllà i va afirmar que “es comença tirant confeti com a les Balears i s’acaben cremant busos com a la kale borroka”. El mateix dia, el diputat de la Unió del Poble Navarrés, Carlos Salvador, va piular que “si el vandalisme antiturisme vol reproduir el model d’assetjament terrorista, als seus atacs caldria aplicar-hi la legislació antiterrorista”.
En cap dels casos, es va posar el focus sobre la crítica al model turístic que intentaven traslladar amb les accions, al contrari. Es va dir que les crítiques anaven contra els turistes en concret i es llevà pes al debat que hi havia al darrere i a la definició primera de turismofòbia.
