LA MODA ES REIVINDICA
Dossier 03/02/2018

A la contemporaneïtat per mitjà de la tradició

Les sabates Pla abracen la universalitat mitjançant la via de la condició local

Marina P. De Cabo
3 min
A la contemporaneïtat per mitjà de la tradició

PalmaSwing en directe, paradetes on venen menjar i beure, transeünts que compren i, lluint com a llangardaixos, prenen el sol a les terrasses en aquest càlid febrer: avui, a Sineu, és dia de mercat. Entr al centre neuràlgic de Pla, ubicat a la plaça de l’Església d’aquest poble del pla de Mallorca. Irene Peukes em rep i em saluda. Tot seguit, assenyala amb el dit cap a les meves sabates. “Aquestes sabates les vaig dissenyar jo quan feia feina a Camper”. Per als curiosos, indic que es tracta d’uns PEU negres. De pare alemany i mare espanyola, Peukes, nascuda a Krefeld, va estudiar a Barcelona i es va establir a Mallorca el 1999; va fer, així, el camí que va fer la seva mare de manera inversa. Aquest moviment migratori completa un cercle familiar.

Com sorgeix la firma de sabates Pla?

Després de fer feina com a dissenyadora al departament d’innovació de Camper durant vuit anys, el 2012 vaig començar a centrar-me en la meva pròpia marca, juntament amb la dissenyadora i publicista Araceli Iranzo, amb qui vaig associar-me durant tres anys. Des de llavors, després de deu col·leccions, camín tota sola, ja que Araceli ha creat la seva firma: Antic Mallorca.

Per què, sabates?

Les sabates són una peça necessària, ja que vesteixen i protegeixen els peus, que sostenen tota la resta del cos. Em permeten mantenir-me fidel a la meva filosofia, que s’inclina cap a la comoditat per mitjà de materials saludables. De totes maneres, des de fa uns anys, com podeu veure, també faig roba.

Què té Pla d’universal i què té de local?

Pla permet la creació d’un diàleg que transcendeix fronteres i crea un aprenentatge mutu, ja que la idea sorgeix de mi, que residesc a Mallorca, però es desenvolupa, es torna objecte, a Bangla Desh, en el cas de la roba, on faig feina amb dones artesanes que permeten, a la vegada, mantenir la via del comerç just, i tornar a la tradició, a fer feina amb les mans. La roba que faig es teixeix i es cus a mà. Quant a les sabates, en la nova línia de sandàlies he col·laborat amb dones artesanes de Guatemala. Avui dia hi ha massa mecanització, massa industrialització i poc contacte tàctil amb el producte i amb els materials. I és un problema, perquè hi ha tota una forma de treball -l’artesana- que es perdrà irremeiablement si no se’n fomenta la conservació. Respecte de la qüestió local, crec que la senzillesa de les peces i els materials remeten a Mallorca. Però, al cap i a la fi, el teixit és teixit, igual que els estampats i els materials: per molt que canviïn d’un lloc a l’altre, l’essència es manté.

Quin és el mode operatiu que segueix Pla? Com feis feina?

És producte d’anys d’experiència, d’anar polint detalls. Tenc uns patrons bàsics amb els quals faig feina, de manera que no és necessari crear-ne de nous per a cada peça en cada col·lecció. Respecte dels colors, les teles i el disseny de les peces, deix que la intuïció em guiï. Amb les dones que cusen i teixeixen, hi estic en contacte des de fa anys, i hem après a entendre’ns i a complementar-nos.

Això sembla, Irene, si es mira amb deteniment qualsevol de les vostres creacions. La seva senzillesa amaga, per exemple, detalls en un subtil punt mallorquí o canvis de patró quant a disseny de brodats. Quins materials feis servir?

La roba està feta de cotó. El calçat, de jute trenat. A la darrera línia de sandàlies, he fet servir fusta per a les soles.

A part de la vostra base comercial -la botiga de Sineu que duu el mateix nom que la firma-, on podem trobar els vostres darrers dissenys de sabates i roba? De quins altres punts de venda disposau?

És possible adquirir les sabates de Pla a la meva web (www.pla.org.es). La roba es podrà trobar d’aquí a poc. Darrerament, tenc bastants compradors dels Estats Units i del Japó.

stats