SANT ANTONI GLORIÓS

Els caparrots, protagonistes de la Nit Bruixa

Els onze elegits per fer el ball dediquen les setmanes prèvies a Sant Antoni a assajar “Jo i un pastor”
Els caparrots de Sa Pobla.

Són un dels elements de les festes de Sant Antoni de sa Pobla més vistosos i coneguts. La colla d’onze caparrots i els onze caparrots minyons congreguen cada revetla de Sant Antoni milers de persones a la plaça Major, on fan el seu tradicional ball amb la música de Jo i un pastor (o Ball de Son Ferriol ), que va adaptar Gaspar Aguiló i que va arranjar el director de la banda de música, Joan Riera. Els caparrots ballen abans de l’espectacle piromusical del 16 de gener, la Nit Bruixa poblera, i repeteixen el ball el migdia de dia 17, Sant Antoni, en un ambient més proper i relaxat.

La colla de caparrots no és una tradició ancestral, sinó que és una invenció moderna del secretari de l’Ajuntament Alexandre Cuéllar, que els va introduir l’any 1952. Per això, els caparrots no representen figures de la cultura popular mallorquina ni de la mitologia santantoniana, sinó que són personatges de la cultura de masses de l’època. Entre els personatges que tenen un caparrot en honor seu en trobam tres dels germans Marx: Harpo, Chico i el caparrot més famós de tots, Groucho. Els altres vuit representen dos mims -el blanc i el negre-, Gepetto -el fuster del conte d’en Pinotxo-, un home negre i una dona negra, un turc i dos guardians. El secretari Cuéllar, d’origen olotí, va introduir els caparrots a sa Pobla i a Mallorca. Aquestes figures ja eren populars al Principat de Catalunya, on es coneixien i es continuen coneixent amb el nom de ‘capgrossos’.

Dels onze caparrots, se’n renoven cada anys tres. L’elecció dels caparrots és el darrer acte important de les festes de Sant Antoni de sa Pobla i se celebra cada 17 de gener al Consistori. Si fa unes dècades no hi havia candidats per fer de caparrots, avui en dia són figures tan importants que més d’una seixantena de pobleres i poblers proven sort en el sorteig amb l’esperança de ser escollits per fer el ball.

Font de debats

Com una de les principals figures del Sant Antoni pobler, els caparrots han estat font d’alguns conflictes i debats recents relacionats amb el seu paper a la festa.

Els darrers anys ha tingut lloc tota una polèmica sobre si els dimonis havien o no d’entrar a l’església durant les completes de la revetla de Sant Antoni. L’Obreria de Sant Antoni i la mateixa església defensaven que no, perquè es tractava de figures totalment laiques, paganes, que no formen part del vessant religiós de la celebració de Sant Antoni. Finalment, però, s’adoptà una decisió salomònica: des del 2015, els caparrots només entren a les completes per saludar els assistents amb una capada quan la Nit Bruixa cau en diumenge.

Paròdia

La rellevància dels caparrots és tal que fins i tot tenen diverses versions alternatives. A més a més dels caparrots minyons -la colla infantil que balla a la vegada que la de grans- hi ha els caparrots d’estiu i els ‘gatarrots’. Els caparrots d’estiu, totalment diferents dels de Sant Antoni, participen de manera més informal en algunes celebracions del poble i animen la festa com ho podria fer una xaranga o bé una colla de gegants.

Els gatarrots són una iniciativa recent, sortida de manera gairebé espontània per animar la matinada del 16 de gener. Es tracta d’una reinterpretació popular dels caparrots composta per persones que, sense cap, s’organitzen per fer un ball a la plaça i animar la revetla. Enguany, la celebració dels caparrots s’integrarà dins el fogueró i glosada popular de Sa Negreta, un col·lectiu de joves del poble que pretén animar les darreres hores de la nit i la matinada de la Nit Bruixa.

Assajos

L’encarregat des de fa dècades d’ensenyar el ball dels caparrots i de dirigir-ne els assajos és Jaume Caldés. El seu fill Tomeu ha estat caparrot durant tres dècades i exerceix d’ajudant i segon mestre. Segons explica Tomeu Caldés, la colla comença els assajos a finals d’octubre i assagen dos dies per setmana fins que arriba la Nit Bruixa, el 16 de gener. Segons explica, “no és el mateix l’assaig que posar-se el cap de caparrot i veure la plaça plena de gent”. Nerviosisme i emoció són els dos sentiments que solen experimentar els ballarins any rere any. “Jo en fa més de quaranta que hi particip d’una manera o d’una altra, i encara m’emocion cada vegada que sent la primera nota del pasdoble”, explica.

EDICIÓ PAPER 20/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF