A la caça del vot sense descans

PalmaCorregudes d’un lloc a l’altre, els mòbils fent fum, les agendes sense buits per omplir i els candidats dels diferents partits que desitjarien arribar ja al 24-M si no fos perquè saben que el que vindrà després no serà menys esgotador. És l’altra cara de la campanya: el que hi ha darrere del que es veu als mitjans de comunicació: allà on els candidats són menys polítics i es veu la persona que s’hi amaga.

Una escena descriu millor que qualsevol altra el ritme que duen els candidats: Biel Barceló ajagut en un sofà del backstage del Trui Teatre a menys d’una hora de pujar a l’escenari per a l’acte central de la campanya de MÉS. “No sé ni com m’he de col·locar”, diu, “necessit alguna beguda estimulant”. Està més que justificat: són les 18h i durant el dia ha agafat dos avions per anar i tornar de Menorca, ha passat ràpidament per ca seva per canviar-se i des que ha arribat al lloc no ha fet més que assajar. Serà l’acte més multitudinari del partit en la campanya.

Els actes multitudinaris no abunden. Les campanyes han canviat. La gent no es mou tant. Per això els partits tracten d’arribar a la gent mitjançant les xarxes. L’exemple és Francina Armengol, que organitza un esdeveniment per rebre preguntes a Twitter. Al lloc no hi ha més que els seus més fidels, no més d’una vintena, però per les xarxes en mou molts més.

Tot just sortir d’allà, furgoneta cap a Marratxí. “Quilòmetres de socialisme”, en diuen. Després quedarà Sóller i l’endemà Formentera. “I amb la calor que fa i no podré anar a la platja”, lamenta Armengol, que descriu la pitiüsa menor com un paradís. En arribar, aprofita el temps per descansar i maquillar-se un poc: “Amb aquesta calor... Els candidats homes no tenen aquest problema”.

A les xarxes i al carrer

I, efectivament, no el tenen. Per això les altes temperatures no eviten que José Ramón Bauzá no desaprofiti la visita del president del govern central, Mariano Rajoy, per dur-lo a passejar pels carrers de Palma. L’acte vol ser proper, però el blindatge policial per evitar que s’hi acostin els més enfadats dificulta també que s’hi acostin aquells que just volen fer-s’hi una fotografia. Quan arriben a lloc segur es mostren més relaxats. Bauzá riu quan Rajoy bromeja amb els periodistes: “Haurem de fer un decret per abaixar la temperatura a Palma”. Més propera és la visita del president del Govern a Sóller. S’atura a cada paradeta del mercat sense evitar el contacte físic amb la gent, que s’hi acosta o que fins i tot li regala bunyols de vent. Com la resta, agenda plena: el mateix dia toca Son Servera, Capdepera i sopar a la finca de Binicomprat.

Pel carrer també aposta el candidat de Podem. Alberto Jarabo ha arribat juts a temps a una entrevista. Després toca atendre en una paradeta. En el trajecte amb el cotxe, el protagonisme el té el mòbil: cridades, WhatsApp i xarxes. En arribar, la gent se li acosta i hi xerra. Li plantegen els seus dubtes per acabar de decidir el seu vot. “Sigueu exigents”, els demana.

Jaume Font, d’El Pi, aposta pel mateix. Encara que sempre és més senzill amb els més fidels, aquells que s’impliquen en els actes de campanya. Allà és on Jaume Font triomfa. En el dinar del partit a Lloseta no deixa ningú sense saludar. Aprofita per explicar les seves propostes de manera planera. Quan li toca fer el discurs, que ha preparat amb quatre idees escrites en un torcaboques, s’entrega amb una allau d’energia amb què es guanya el públic. Després toca dinar més relaxat. Això sí, ha d’aprofitar el temps per anar quadrant agendes. Després continua la ruta.

Els denominadors comuns, marcats per una agenda que no dóna treva, estan clars. Però hi ha grans diferències: la proximitat, la capacitat d’arribar o el domini dels canals per fer-ho. I també, com no, el caràcter de la persona. Tot juga amb vista al pròxim 24-M.