2017: L'ANY QUE CAIGUEREN LES MÀSCARES: OCTUBRE

Urnes contra armes: resposta pacífica de les Illes a la repressió de l’Estat durant l’1-O

Més de 3.000 persones surten al carrer per demanar al govern central que deixi votar els ciutadans de Catalunya en un referèndum

Concentració a la plaça de Cort per donar suport al poble català davant la repressió de l’Estat el dia 1 d’octubre. / ISAAC BUJ

Al voltant d’un miler de ferits. Piulet ho vigila des de la mar. Porres. Córrer. Murs humans de força. Pilotes de goma, malgrat que estan prohibides. El resultat?Evidències de cada bàndol. La lluita era clara: urnes contra armes, vots contra porres, llibertat contra repressió. L’1 d’octubre passarà a ser una altra de les dades clau a tenir en compte per entendre què passa a Catalunya. El referèndum d’independència va ser una mostra de la força que tenen els moviments populars, ja que tot i els serveis d’intel·ligència de l’Estat i el pla de la Policia, la gent va poder esquivar les amenaces i va dur les urnes als col·legis electorals.

Madrid avisava. Les dretes espanyoles –i una part de les esquerres– titllaven d’error i horror el fet que Catalunya pogués votar. Sobretot, Ciutadans i el PP seguien amb el convenciment que la votació no tenia cap valor, que era il·legal –la paraula de moda a diversos mitjans i a les boques dels líders antiseparatistes. Ijust a primera hora del matí, començaren les primeres càrregues, ordenades pel govern central. Mariano Rajoy veia que les intencions dels catalans, a qui anys enrere no havien pres seriosament, s’estaven fent realitat. Havia d’actuar: vidres d’escoles trencats, gent per terra i lesions. Un home de 38 anys va haver de ser intervingut d’una reconstrucció ocular a l’Hospital de Sant Pau, sense saber si recuperaria la visió. La pilota de goma va ser la resposta al seu vot.

Reaccions

La repressió viscuda va tenir una resposta pacífica no només a Catalunya. Davant l’Ajuntament, a Palma, unes 2.500 persones van omplir la plaça de Cort per demostrar la seva solidaritat amb el poble català. A les 19 h, l’hora en què havia de començar la concentració, ja se sentia el primer miler de persones cridar “Llibertat!” i “Catalunya, no estàs sola”. També el clam més popular: “Els carrers seran sempre nostres!”. El manifest llegit exigí que el poble català pogués votar en pau i que cessàs la repressió del PP.

Tot i així, un grup d’ultres va convocar una contramanifestació amb l’objectiu de boicotar els clams democràtics. No se’n van comptar ni deu.

Pocs dies abans, però, –en concret, el 29–, un clam unànime deixava sords els carrers de Ciutat: “Deixau votar el poble català!”. Més de 3.000 persones van marxar des de la plaça d’Espanya fins al passeig del Born. Hi havia estelades, però també banderes republicanes. En aquestes concentracions no es tractava de cridar per la independència, sinó perquè la gent tingués dret a exercir el seu paper democràtic.

Les manifestacions, però, no aturaven. Dia 4 de novembre, Cort tornava a estar a vessar contra la repressió estatal. Balears s’erigia com un dels territoris que més suport donaven al sobiranisme. En aquesta data també es tenien al cap els presos polítics catalans: la meitat del Govern de la Generalitat i els portaveus de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Eleccions

Una altra de les dates clau ha estat el dia de les eleccions passades, el dia 21 d’aquest mes, i convocades per mitjà de l’aplicació de l’article 155 per part del Govern. Després de la victòria d’Inés Arrimades (C’s), però, el manteniment de la majoria absoluta independentista amb Junts per Catalunya, ERC i la CUP, va fer que l’escenari es mantingués segons algunes expectatives. La portaveu del Govern balear, Pilar Costa, va mantenir el dia després la posició que l’executiu havia mostrat fins al moment: “Més que mai és necessari el diàleg”.

Qui va treure més pit, però, va ser el portaveu balear de Ciutadans, Xavier Pericay. Va reivindicar uns resultats “espectaculars” que, segons ell, anaven “més enllà de Catalunya”. De fet, les seves expectatives amb vista al 2019 a Balears han crescut: “anirem a guanyar les eleccions”, va detallar.
Una de les davallades més contundents la va protagonitzar el PP. El seu portaveu, Llorenç Galmés, va considerar Ciutadans com “el vertader guanyador d’aquestes eleccions”, però va lamentar que “el votant constitucionalista ha fet vot útil”en favor del partit taronja.

Ara bé, una visió molt més allunyada és la que va donar el portaveu del PSIB, Iago Negueruela, qui creu que els resultats del PP haurien “d’obligar a dimitir” el candidat Xavier Garcia-Albiol. A més, va assenyalar el grup popular com un dels principals responsables de la situació i va recordar que “passa a ser un partit marginal”.

Per la seva banda, el coportaveu de MÉSper Mallorca, David Abril, va dir, el mateix dia de conèixer els resultats de les eleccions catalanes, que “s’hauria d’aixecar el 155 i l’estat d’excepció”de manera immediata i, així mateix, alliberar els presos i “deixar que tornin Puigdemont i els consellers que estan a l’exili”. En aquesta direcció, considerà que s’havia “desligitimat per la via de les urnes” l’actuació del Partit Popular.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF