PalmaVuit curtmetratges, dos llargmetratges i més de 150 premis internacionals formen el currículum d’un dels cineastes amb més projecció de les Balears. Toni Bestard, nascut a Bunyola i format en Direcció Cinematogràfica i Realització de Televisió a Madrid, s’inicià en el món audiovisual en la petita pantalla, alhora que començava a fer les primeres passes dins el sector del curt. “Un curtmetratge és un camp de proves extraordinari, un gènere en el qual pots explorar sempre. A mi m’ha donat molta experiència i confiança a l’hora de fer treballs llargs”, afirmava en una entrevista recent amb aquest diari.
El 2002 s’estrenà amb El viaje, rodat a Madrid i amb el qual guanyà una quarantena de premis. La història dels dos infants que protagonitzen la cinta és el punt de partida per al darrer projecte en el qual està embarcat el director, una pel·lícula que té com a escenari el rerefons de la Mallorca turística.
Bestard és, sobretot, un contador d’històries, capaç de personificar conceptes de manera que no només els actors i actrius que participen en les seves trames adquireixen el grau de personatge, sinó que atorga protagonisme a idees immaterials, com és el cas del mateix cinema. “Som mitòman i som cinèfil, així que moltes vegades em trob fent homenatges al cine des del mateix cine. També entr sovint en el metacinema, quan el cine es converteix en un actor més, en un element dins la mateixa pel·lícula”, confessa.
El seu nom va lligat al d’un altre dels directors de cinema més prolífics de les Illes com és Marcos Cabotá. Ambdós van codirigir i coescriure el llargmetratge documental I am your father, estrenat el 2015 sobre l’actor que interpretà Darth Vader en les primeres pel·lícules d’ Star Wars. Aconseguiren nominacions a premis prestigiosos del sector com el José María Forqué i els Goya.
Bestard, però, no era un estrany en les llistes dels Goya, ja que hi havia estat nominat en dues ocasions: una el 2007 a millor curt de ficció per Equipajes i l’altra l’any següent a millor curt documental per El anónimo Caronte. El darrer tracta d’un dels temes predilectes de Bestard, el dels desconeguts del cinema, qüestió que tornà a tractar en el primer llarg, El perfecto desconocido.
