Publicitat
Publicitat

REVOLTA CONTRA AL-ASSAD COMBATS

Síria, de la revolució a la guerra sense guanyadors

Els fronts s'estanquen i no hi ha base per al diàleg entre el règim i l'oposició

Síria es dessagna en una guerra civil que no té un final pròxim. Dos anys i dos mesos després, la revolta popular pacífica contra Baixar al-Assad, que va arrencar amb l'escalfor de l'onada de canvi al món àrab, s'ha convertit en un conflicte armat cruent que traspassa les fronteres del país, i la sortida política sembla cada dia més llunyana.

1. Els fronts s'encallen i la guerra s'allarga

Ni el règim ni l'oposició estan aconseguint avenços significatius sobre el terreny. Els rebels han pogut avançar en zones rurals on la presència de l'exèrcit era limitada i fins ara no han pogut prendre cap gran ciutat, tot i que tenen el control de barris populars d'Alep, de Homs i de la perifèria de Damasc. Però també retrocedeixen en zones que suposadament havien estat alliberades: la intervenció de Hezbol·lah, la milícia xiïta libanesa a la ciutat de Qusair, que fa dos mesos que resisteix un setge ferotge, n'és l'exemple més clar. Cap dels dos bàndols arriba a imposar-se: el règim s'ha fet fort a Damasc i a la costa i l'oposició al nord-est, a la frontera amb Turquia.

A més, la guerra pren cada dia que passa un caire més sectari. Com explica Sami Naïr, director del Centro Mediterráneo Andalusí, "Baixar al-Assad es va voler protegir darrere un enfrontament ètnic i confessional entre alauites i sunnites. A l'inici això era fals, però ha aconseguit homogeneïtzar un sector que se sent amenaçat". Ja s'han vist episodis de neteja ètnica, com la massacre de Baniyas, i s'especula amb un procés de balcanització.

2. El joc d'ingerències internacionals

"M'entristeix que la nostra revolució de carrer s'hagi convertit en una guerra civil que ara sembla més un conflicte internacional", explica per Skype Mousab Alhamadee, portaveu de la Coordinadora de Comitès Locals. Síria és en un teatre d'operacions internacional: Rússia i l'Iran continuen sent els grans aliats del règim, i l'entrada en guerra de Hezbol·lah exacerba les tensions regionals entre xiïtes i sunnites. Qatar i l'Aràbia Saudita han enviat armes a algunes faccions dels rebels, una intervenció que ara Europa -que acaba d'aixecar l'embargament a Síria- podria compensar armant grups seculars. També Israel ha entrat en el joc, per assegurar-se la frontera nord i el control del territori ocupat dels alts del Golan.

Naomi Ramírez, especialista en Síria de la Universitat Autònoma de Madrid, recorda: "Ningú volia que el règim de Damasc caigués: ni els Estats Units, ni la UE, ni Israel ni Rússia. Tots apostaven per l'estabilitat. Amb el règim molt debilitat per la revolució, ara l'estratègia ha canviat: cal evitar el caos". I Sami Naïr assegura: "Al-Assad continuarà al poder mentre tingui el suport de Rússia: Moscou no vol perdre el port de Tartús, que és l'únic que li queda al Mediterrani. I això és el que s'està negociant".

3. Una oposició dividida i sense interlocutor

L'oposició a Al-Assad està dividida tant en el terreny polític com en el militar. I bona part de la responsabilitat d'això també recau a l'exterior. Al principi de l'alçament, els Estats Units, França i la Gran Bretanya van reclamar la formació del consell nacional sirià (seguint l'exemple de Líbia) a partir de figures a l'exili i amb poc pes a l'interior. Els Germans Musulmans en van monopolitzar la representació i Washington i París van reclamar que s'escollís un consell més ampli. "Els qatarians només donen suport als Germans Musulmans, i s'ha confiat en uns personatges que feia molts anys que havien anat a viure a Europa o als Estats Units i que no tenien res a veure amb la revolució", explica Mousab Alhamadee. Les disputes i canvis de lideratge dins la nova Coalició Nacional Siriana són constants: aquesta setmana cinc grups de l'interior van denunciar que la coalició no els representava.

Tampoc els kurds, que s'han enfrontat al règim durant anys, s'hi senten representats."Els kurds hem vist com les nostres reivindicacions no han estat assumides per l'oposició, que té una visió arabista: hem alliberat el nostre territori i volem que a la Síria post-Assad es tinguin en compte els nostres drets ", explica Mohamed Hassan, portaveu a Europa del moviment kurd.

La infiltració de grups islamistes, finançats per l'Aràbia Saudita i amb lligams més o menys estrets amb Al-Qaida, ha causat tensions, també militars, amb l'Exèrcit Sirià Lliure, que és més una marca que un comandament centralitzat.

4. Una negociació poc probable

La pressió internacional busca una transició pactada: els Estats Units i Israel han impulsat una conferència de pau que s'hauria de celebrar a Ginebra al juny. L'únic punt de fricció és si ha de ser amb Al-Assad o sense. Però un acord entre el règim i l'oposició sembla impossible: Damasc mai ha estat disposat a negociar. I l'oposició ha convertit en un principi estratègic que qualsevol acord passi perquè Al-Assad abandoni el poder: aquesta setmana han anunciat que no aniran a la conferència. És molt probable que la cimera s'hagi d'endarrerir. El 2014 s'haurien de celebrar eleccions.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF