SANT ANTONI 2018

Sant Antoni a Muro, el batec d’un poble

Els Dimonis de sa Pedrera són els encarregats de donar el sus a la Nit Bruixa
A Muro solen comptar amb diferents colles de dimonis convidats. / M. A. TORTELL

La festa de Sant Antoni de Muro no s’entendria sense la implicació popular. Així, des dels xeremiers i la Revetla d’Algebelí, passant pels gegants i dimonis -tradicionals i de correfoc- fins a les associacions i els grups d’amics, tothom, d’una manera o una altra, participa en aquestes festes, que marquen un punt d’inflexió en el calendari anual.

Cada any, les festes de Sant Antoni comencen més prest a Muro. De fet, el grup de glosadors que s’ha muntat enguany va fer el primer fogueró dia 5 de desembre. Però quan veritablement s’encalenteixen els motors és el dissabte abans de Sant Antoni, amb l’aniversari dels xeremiers de Muro, Es Reguinyol, que enguany celebren 14 anys amb la companyia de l’Escola de Música Tradicional La Xafigà, de Muro d’Alcoi, poble amb el qual s’ha agermanat fa poc Muro, el de Mallorca.

Les escoles tremolen

Quan arriben dia 15 i dia 16, les escoles ja tremolen amb la visita dels dimonis. Tant els dimonis tradicionals dels tres tombs com els Dimonis de sa Pedrera visiten, des de les guarderies fins a l’institut, tots els centres educatius.

I és que la figura dels dimonis a Muro és una de les senyes del poble i d’aquestes festes en concret. Per una banda, entre els tradicionals hi ha els denominats dimonis dels Tres Tombs (Kake Portas, 2005), encarregats de fer el ball ritual previ a l’encesa dels foguerons; després de saber el guanyador del concurs dels foguerons, el pal de paller de la bauxa. Per una altra banda, els deu dimonis tradicionals restants són els responsables d’obrir camí i entretenir al pas de les beneïdes. Es passegen amb graneres curtes i juguen amb grans i menuts. Aquests deu dimonis són obra de tres artistes diferents: Fluixà, 2 (1985); Pujol, 2 (1987) i Figuera, 6 (1987). Van ser impulsats durant la IV Dimoniada del 1987 i han estat restaurats fa pocs anys pels Dimonis de sa Pedrera.

Són precisament aquests darrers, els Dimonis de sa Pedrera (2006), els encarregats de donar el sus a la Nit Bruixa amb un correfoc i l’encesa dels foguerons. Solen comptar amb colles convidades -enguany, les Bruixes de Mallorca i els Dimonis Trabucats- i sempre presenten qualque novetat provocadora, a part dels versots punyents sobre l’actualitat social i política. Enguany, la torre del campanar, es pot dir, tindrà cert protagonisme...

I arriba dia 17 de gener, Sant Antoni, quan tot Mallorca dorm la ressaca de la Nit Bruixa, Muro bull amb els darrers preparatius per a les beneïdes, un dels punts d’inflexió de l’any. No debades, les festes de Sant Antoni de Muro són conegudes sobretot per les beneïdes multitudinàries de dia 17. A més dels animals de companyia i les mascotes més diverses, són nombroses i variades les bèsties que passegen aquest dia pel poble; especialment, les ovelles i els cavalls. I amb tot, cada vegada s’intenta contagiar que les persones que duguin animals a beneir ho facin vestides a l’ample, de pagesos i pageses.

Les carrosses

L’altre aspecte important d’aquestes beneïdes són les carrosses -tradicionals i lliures- que pretenen sorprendre els espectadors. Per això, les associacions i els grups d’amics del poble solen treballar durant mesos per poder enllestir una carrossa digna de menció. Entre les més tradicionals, a part de les acostumades, que emulen aspectes antics de la vida quotidiana -feines, aficions-, hi trobam les reproduccions a escala -veritables maquetes- dels edificis i espais més emblemàtics del municipi (s’ha fet la plaça de toros, Son Sant Martí, Son Jeroni...). Per una altra banda, hi ha les de tema lliure, aquest que inquieta altres municipis més tradiconalistes i que, de tant en tant, genera controvèrsies fins i tot dins el poble mateix. En aquest sentit, habitualment, acostuma a sortir qualque carrossa de crítica o sàtira social, com la del golf a Son Bosc, un tema recurrent que ha acabat el recorregut just aquest 2017 passat.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF