L'opinió dels experts

Les preguntes

1. El que ha fet el govern dels EUA és inconstitucional?
2. Fins a quin punt amenaça la privacitat?
3. Què pot fer el govern dels EUA al jove que ha filtrat els documents?
4. És similar al cas de Manning, de Wikileaks?

Richard H. Fallon

Professor de Harvard, les seves publicacions subratllen les múltiples interpretacions d'una Constitució com la nord-americana. Ja anticipa que Snowden serà jutjat.

1. Per la informació que tenim ara per ara, les accions del govern no semblen inconstitucionals. L'administració nord-americana tenia una autorització legal i, en alguns casos, autorització judicial per realitzar aquest tipus de registres.
2. La privacitat es pot veure afectada de dues maneres. En primer lloc, la mera recopilació d'informació entra dins de la privacitat de les persones en un sentit: han estat vigilades. En segon lloc, cal veure què es fa amb la informació que es compila. Alguns usos podrien potencialment afectar la privacitat en un futur, com per exemple si es difon una informació que els ciutadans no haurien volgut difondre o bé si es faciliten nous registres i recopilacions de dades.
3. Difonent informació classificada, Eduard Snowden ha violat un cert nombre d'estatuts nord-americans. Crec que l'administració Obama emprendrà aviat accions legals per la via penal.
4. Tot i que hi ha algunes diferències, en tots dos casos estem parlant de gent que va difondre informació classificada a la qual tenia accés per feina, tot i que havien promès que no la traurien a la llum. I tots dos també van difondre-la no per un guany personal, sinó perquè pensaven que servien l'interès públic. Manning està sent processat i anticipo que Snowden també serà jutjat.

Johann Binninge

Johan Binninge és el responsable de drets civils de Rättssäkerhetsorganisationen, una de les ONG que més s'ha oposat a Suècia a la petició d'extradició de Julian Assange, fundador de Wikileaks.

1. L'administració nord-americana no té dret a interceptar i llegir els correus electrònics ni cap altra informació personal de ciutadans dels Estats Units, sense un motiu objectiu de seguretat i sense una ordre judicial que ho autoritzi. En canvi, sí que pot espiar les comunicacions privades de ciutadans que no siguin nord-americans, perquè, en aquest cas, no estan limitats per la Constitució.
2. El dilema entre privacitat i seguretat és fals. Aquestes polítiques de control, aplicades de manera indiscriminada, no necessàriament fan un món més segur: depèn de qui ho fa i amb quin objectiu. Però el cas és que ho poden saber tot de qualsevol persona, en qualsevol lloc del món i en temps real.
3. Poden fer-ho si aconsegueixen portar-lo a territori nord-americà. Pot ser que acabi enfrontant-se a una cadena perpètua o a la pena de mort.
4. Efectivament, crec que són dos casos molt comparables. Perquè tant amb Snowden com amb Manning l'administració pot argumentar que són ciutadans que s'han aprofitat de la seva posició per posar en perill la seguretat dels Estats Units.