Reserva Marina de Menorca: de l’èxit a l’oblit

MaóAl juny de 1999 es creà la Reserva Marina del nord de Menorca, un atractiu que, avui dia -asseguren els protagonistes que van promoure la iniciativa-, ha quedat oblidat per les principals administracions públiques. El GOB Menorca començà a posar fil a l’agulla amb els processos de reflexió, que tenien com a repte conservar el territori compatibilitzant-lo amb l’activitat. El GOB va mantenir contactes amb tot tipus d’entitats relacionades amb aquest projecte. La presidenta del GOB era l’actual alcaldessa de Maó, Conxa Juanola, qui en recorda els inicis: “Tots teníem alguna cosa a guanyar, vam fer de mediadors i, després de més de dos anys de reunions, vam aconseguir la implicació dels sectors”. Un cop redactat el projecte, el GOB el traslladà al Consell de Menorca per rebre l’aprovació de l’estament polític. De tota manera, fou la Conselleria balear d’Agricultura i Pesca, que en tenia les competències, la que autoritzà la Reserva Marina del nord de Menorca.

Però hi ha una persona que va empènyer un sector clau: el pesquer. Aleix Riera era el patró major de la Confraria de Pescadors de Fornells, on s’aixeca la Reserva. Riera fa memòria d’aquells anys en què “el diàleg i el consens estaven per damunt de tot”. I és curiós que “en un primer moment els pescadors no estaven per la feina, però a poc a poc anaren canviant d’opinió”, afegeix Aleix Riera. El pescador forneller recorda que “érem una trentena a la Confraria i la xerrada de Conxa Juanola va ser decisiva”.

La Reserva té una extensió de 5.120 hectàrees marines i comprèn de la badia de Fornells al cap Gros. La Reserva es divideix en tres àrees amb diferents nivells de protecció: una primera de protecció màxima, on està prohibida qualsevol activitat; una segona on solament es pot autoritzar la pesca professional d’arts menors a l’hivern; i, finalment, una tercera àrea on es permet la pesca professional i el busseig esportiu, amb autorització de la Direcció General de Pesca del Govern específica, i la pesca recreativa. Però amb el pas dels anys aquestes restriccions han quedat, pràcticament, en res. Aleix Riera lamenta “l’abandonament de les administracions; Consell i Govern no li han donat la importància que mereix una reserva i és una llàstima”. Riera remarca que “vam fer molta feina per tirar endavant el projecte, fins i tot vam passar satisfactòriament un contenciós interposat per una federació de pescadors recreatius perquè consideraven que es restringia la pesca en aquesta zona”.

Seguretat de la Reserva

En referència a la seguretat de la Reserva, l’expatró major de la Confraria de Fornells té clar que “ara tenim constància d’activitats il·lícites; és necessària mà dura, però els recursos amb què es fan les tasques de vigilància són irrisoris”. I és que són tres els encarregats de vetllar per les bones pràctiques. Aquests vigilants depenen del Consell i només un té el títol de patró. Aleix Riera assegura que “estan descoordinats i la seva figura no és legalment la més adequada”. Alhora, Riera recorda que “al principi venia una embarcació del Govern amb set o vuit biòlegs i una Comissió de Seguiment cada any. Doncs bé, podem dir que l’embarcació fa deu anys que no se l’ha vista i en els darrers sis anys sols s’ha convocat en una ocasió la Comissió”. I és que els protagonistes que van promoure la Reserva Marina tenen present l’esforç fet amb més de dos anys de reunions per convèncer-ne els sectors afectats.

Un altre dels aspectes en què ha fallat l’administració és la difusió que s’ha fet sobre les potencialitats d’aquest espai. Aleix Riera creu que “mentre que fa anys hi venia cada estiu una escola de Barcelona, ara ni els nostres estudiants saben què hi ha exactament allà”. Per tot plegat, Riera seria partidari d’“instal·lar-hi un centre d’interpretació; hauria estat una bona sortida”.

La Reserva Marina del nord de Menorca és avui dia un espai on s’han multiplicat les espècies, però els professionals pesquers assenyalen que les captures han disminuït. Malgrat tot, el projecte simbolitza la feina de persones anònimes que van aconseguir amb la seva persistència un llegat per a tots els temps.