EL SEXE, EN FEMENÍ
Dossier 26/05/2017

Prejudicis, silencis i tabús: la sexualitat oculta

El plaer femení és encara una realitat desconeguda, fins i tot per a moltes dones, que reivindiquen el gaudi i la llibertat sexual amb el risc de ser jutjades o patologitzades

Carmen Buades
3 min

PalmaLa sexualitat femenina ha estat, durant segles, un tema tabú. Dimonitzada o patologitzada per a aquelles que reivindicaven el seu dret al plaer, sotmesa i restringida per a aquelles que encaixaven millor dins les estructures d’una societat de dominació masculina. Ara, en canvi, “trobam la sexualitat a tots els discursos”. Són paraules de Meritxell Esquirol, experta en Feminismes i Comunicació. Si bé aquesta nova època d’alliberament sexual introdueix la sexualitat femenina als mitjans, la literatura o la música, Esquirol creu que “encara en xerram seguint estereotips que neixen d’una cultura masculinitzada”.

“Ara hem de demostrar que som subjectes sexuals actius, però és una realitat molt encotillada: no valen totes les sexualitats, només aquelles autoritzades per la veu mediàtica”. Així, en queden fora, per exemple, totes les sexualitats no normatives. S’han tombat parets sobre qüestions com la masturbació, però la imatge que ven la indústria cultural, “fins i tot quan es masturba ella, és per al plaer d’ell”.

Aquesta és una idea compartida per Jimena Jiménez, metgessa especialitzada en dones, qui considera que encara “som un instrument de gaudi dels homes”, perquè “la sexualitat femenina no s’ha viscut mai en primera persona; ens hem centrat a seduir o a ser seduïdes”.

El coitocentrisme és un altre dels enemics a esbucar per reivindicar el plaer femení. Leticia Calle és sexòloga i critica que se centri el debat sobre la sexualitat en el coit, sobretot pel que fa al jovent. “Tenim pressa per llevar-nos de damunt el pes de la virginitat”, explica, “però tendim a donar-nos a conèixer abans de portes a fora que de portes endins”.

Conèixer el propi cos

Calle considera que actualment es “frivolitza” la sexualitat i hi ha “més interès a dir tot allò que has fet que en la qualitat de la pràctica sexual en si”. Per això, fa una crida a les dones perquè explorin i coneguin el seu cos “des de la llibertat”, ja que “si creus que tens dret a sentir plaer, no tens per què viure la sexualitat des de la culpa o el sotmetiment”.

També insisteix en la idea del consentiment i recorda que “sempre tenim dret a rectificar, a arribar a determinat punt i a no voler anar més enllà o tornar enrere”. Afirma que el consentiment està molt relacionat amb el poder i, de fet, Esquirol considera que la sexualitat avui dia forma part d’un binomi inseparable amb la violència, que ve pactada des del discurs masculí i reforçada, per exemple, amb la cultura de la violació. “És encara una qüestió molt latent”, defensa: “Des de la masculinitat s’ha patologitzat la sexualitat femenina fins al punt d’arribar a les violacions terapèutiques -amb, per exemple, les pràctiques mèdiques contra la histè- ria-, que no són més que envair, desdibuixar i dir a una dona com ha de viure la seva sexualitat per ser feliç, perquè la sexualitat no s’entén des del seu punt de vista”.

Per Esquirol, la violència és visible en altres aspectes de la sexualitat, com la prostitució, ja que “dins aquesta democratització sexual s’està normalitzant anar de putes com a iniciació sexual”. La doctora en feminismes critica que “no ens plantegem d’on ve el discurs que justifica l’activitat en què el sexe és el comerç i les dones són el 90% de qui exerceix la prostitució”.

En qualsevol cas, dominar els discursos és fonamental. En aquest sentit, Esquirol creu que “la idea de sexualitat femenina ha estat institucionalitzada aprofitant-se del canvi social que han impulsat les dones”, i que s’ha passat a incorporar les dones al discurs de la sexualitat des de la perspectiva masculina. I tot això, “en una època molt pornogràfica que construeix la hipersexualització”.

Per Calle, s’ha avançat des d’aquell moment en què “s’arribava a culpabilitzar el plaer perquè se l’associava amb el vici”, però encara queda camí per recórrer. “Tendim a acostar-nos a allò que ens genera plaer i a allunyar-nos d’allò que ens genera dolor. Per què és tan fàcil veure això amb tot i no ho aplicam al sexe? Per què t’interesses per saber què li agrada o no menjar a la teva parella però amb la sexualitat hi ha preguntes que no es fan?”. Generar-les i respondre-les és, segons la sexòloga, una passa clau en les relacions sexuals i afectives igualitàries.

stats