Publicitat
Publicitat

“Pons insistí perquè firmàs fins i tot després del 24-M”

El patró major dels pescadors explica les pressions perquè acceptassin abandonar el seu moll històric

L’Autoritat Portuària presidida per Alberto Pons ha pretès fins al darrer moment una remodelació de l’històric moll de pescadors del port de Palma per convertir-lo en una nova zona d’amarrament per a les companyies d’embarcacions de lloguer. Amb aquesta actuació, Pons volia compensar aquestes empreses després que recorreguessin una ampliació de la concessió al Reial Club Nàutic, per sentir-se perjudicades i considerar que s’hauria aprovat de manera irregular per part de l’organisme competent sobre la gestió del port.

Per tirar endavant aquesta remodelació, però, Pons necessitava el vistiplau de la Confraria de Pescadors de Palma, perquè renunciàs a la seva autorització per ocupar l’antic moll i acceptàs desplaçar-se a un de nova construcció que es comprometia a sufragar amb doblers públics. “No em va convèncer perquè no ho veia gens clar”, explica Rafel Mas, patró major dels pescadors, i afirma que les pressions de Pons perquè acceptàs l’acord, a través de la signatura d’un conveni, continuaren fins i tot quan aquest estava ja en funcions en el seu càrrec. “El conveni que volia que firmàs era un poc estrany, per dir-ho d’alguna manera, però [Pons] volia deixar-ho tancat i hi insistí fins i tot després de les eleccions”, afirma Mas. “No podia acceptar”, assegura, “entre d’altres coses perquè era evident que només es volia fer servir per resoldre un problema creat amb una tercera part, les empreses xàrter”.

Aquest problema al qual es refereix el patró major dels pescadors de Palma és l’ampliació de la concessió al Reial Club Nàutic de Palma amb 10.779 metres quadrats i que incloïa el moll de Sant Pere, fins aquell moment domini públic gestionat per l’Autoritat Portuària i ocupat per empreses de lloguer i particulars. El procediment per ampliar aquesta concessió s’inicià el 23 d’octubre de l’any passat, només tres setmanes després que el president del Reial Club Nàutic, Javier Sanz, ho sol·licitàs a Alberto Pons, que fou gerent d’aquesta entitat fins a un any abans d’accedir al seu càrrec públic, a través d’un instància i referint-se a “les darreres converses mantingudes”. L’ampliació de la concessió s’aprovà de manera definitiva abans de les eleccions i amb un informe extern a l’administració dictaminant que no era necessari un estudi d’impacte ambiental.

De domini públic a concessió

Les empreses xàrter i particulars que ocupaven el moll de Sant Pere es queixen que una vegada que el seu lloc d’amarrament passà de trobar-se dins domini públic a fer-ho en una concessió privada del Reial Club Nàutic, aquesta entitat els anuncià una noves taxes que multiplicaven les del preu públic. A partir d’aquí, el grup d’empreses recorregué l’acord de l’Autoritat Portuària per a l’ampliació de la concessió, principalment per considerar que s’hauria d’haver justificat per l’interès públic i, en tot cas, haver-se fet mitjançant un concurs. També apuntaren a una possible incompatibilitat en l’actuació de Pons.

A partir d’aquí el ja expresident de l’Autoritat Portuària intentà compensar les companyies de lloguer oferint el moll històric de pescadors, malgrat tractar-se d’un lloc patrimoni de la ciutat i sobre el qual una intervenció hauria necessitat l’autorització de l’Ajuntament de Palma.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF