El PSOE i UPyD beneeixen el cop de porta de Rajoy al referèndum
IU furga en el federalisme de Rubalcaba perquè no reconeix el dret a decidir
BarcelonaMariano Rajoy no va deixar ni una escletxa oberta a acordar la consulta. Alfredo Pérez Rubalcaba, tampoc. Els partits catalans que defensen la consulta del 9-N no van trobar comprensió en el líder de l’oposició al Congrés, que va fer pinya amb el PP en la defensa de la sobirania espanyola. L’única oferta que van trobar del PSOE és la reforma federal de la Constitució, però sense el dret a decidir. Justament el retret que li va fer IU, que ahir es va erigir com l’únic partit d’àmbit estatal que avala la consulta.
Pel líder socialista, que va deixar clar d’entrada que parlava també en nom del PSC, el compliment de la legalitat és “inexorable i ineludible” i, en tot cas, davant del problema de convivència que admet que tenen Catalunya i Espanya el que cal és reformar la carta magna. El camí, el que ja fa mesos que proclama a petició de Pere Navarro: la via federal. Un nou marc de convivència que, segons Rubalcaba, ha de donar resposta a les “aspiracions i singularitats” catalanes. Un federalisme, però, que no admet la consulta ni la cessió de la competència per convocar referèndums.
“A la Constitució no hi cap un referèndum autonòmic amb una pregunta que afecti tots els espanyols”, va sentenciar ras i curt Rubalcaba, que també va voler deixar clar que el seu partit no acceptarà el dret a l’autodeterminació perquè és “un dret concebut per marxar” que no té cabuda a la Constitució. “Nosaltres volem votar per seguir junts”, va advertir.
IU es reivindica davant del PSOE
Esquerra Unida, per boca del diputat d’ICV Joan Coscubiela, va lamentar que el PSOE s’hagi vist arrossegat pel PP a l’hora de barrar el pas a una reivindicació que té l’aval del 80% dels catalans i que, al seu parer, és una concreció del dret constitucional de la participació dels ciutadans. De fet, va denunciar la falta de cultura democràtica dels dos grans partits espanyols i que tant Rajoy com Rubalcaba equiparin la consulta “amb un resultat”, és a dir, amb la independència. “Si creuen que amb el no tanquen la porta a tot, s’equivoquen, les aigües democràtiques tenen molta força, i es poden estancar o trencar tots els dics”, va advertir Coscubiela.
I és que el cop de porta a la consulta va ser tan sonor que el mateix portaveu de CiU al Congrés, Josep A. Duran i Lleida, va retreure a Rajoy que hagués tancat “totes les portes al diàleg”. De fet, el líder d’Unió va implorar al govern espanyol que donés una sortida al conflicte català.
La falta de diàleg, en canvi, no preocupa la líder d’UPyD, Rosa Díez, que ho va justificar passant a l’atac i criminalitzant el dret a decidir. “Vinc d’una terra [Euskadi] on s’ha matat molt per les identitats”, va recordar, i implícitament va equiparar el conflicte basc amb el procés català, ja que va defensar que “els ciutadans no nacionalistes de Catalunya viuen oprimits”. Fins i tot va afirmar que el franquisme no va perseguir la cultura catalana.
El cop de porta al diàleg no va sorprendre ERC i la CUP, que van avisar que el procés seguiria per una altra via, encara que no sigui pactada. “L’únic lloc on es pot decidir el procés és a les urnes”, va afirmar el portaveu dels republicans a Madrid, Alfred Bosch. Des del Parlament, el cap de files de la CUP, David Fernàndez, va subscriure que el procés seguirà i va constatar que el Congrés havia convertit “la consulta per la independència en una consulta per la mera democràcia”.
El suport basc
Però el cop de porta de les dues principals forces estatals va quedar matisat pels suports d’altres partits nacionalistes, com el BNG, Compromís, Geroa Bai, Nueva Canarias o, sobretot, els bascos del PNB i Amaiur. El portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, va avisar Rajoy que té “dues patates calentes, la catalana i l’ euskalpatata ”. Mikel Errekondo (Amaiur) ho va aprofitar per reclamar-li un acord en matèria de dret a decidir amb l’esquerra abertzale que el govern basc de moment es nega a abordar.
