Publicitat
Publicitat

MENORS INFRACTORS I VÍCTIMES: UNA FRONTERA DIFUSA

Nayara: La dificultat per diferenciar bo i dolent, origen d’alguns casos de delinqüència

Una de les causes que duu els menors a cometre infraccions són les ‘males companyies’ que, sovint, els exposen a situacions delictives que normalitzen en la vida quotidiana.

Una de les causes que duu els menors a cometre infraccions són les ‘males companyies’ que, sovint, els exposen a situacions delictives que normalitzen en la vida quotidiana. És el cas de Nayara. Fa quatre anys que passa per centres de menors: primer a Es Pinaret; després, Es Fusteret, i ara viu a Es Mussol, d’on sortirà aviat.

S’asseu devora Neus, l’educadora, en qui confia i que li proporciona seguretat. Sobretot vol insistir que els centres “t’ajuden i et donen suport, et posen objectius perquè facis les coses d’una manera o d’una altra”. Parla fluixet, amb timidesa, i explica que va fer robatoris dels 12 als 16 anys. “En realitat, jo no necessitava res, però ho feia pels meus capritxos, les meves ximpleries, pensava a anar a la platja, a la piscina... volia divertir-me”.

Nayara reconeix que començà a delinquir quan conegué uns amics que li varen ensenyar com es feia. “Fins a aquell moment no havia fet res de dolent. Em varen enganxar a fer delictes, em deien ‘fica’t això a la butxaca, fica-t’hi allò”, i jo ho feia. Si no me n’hagués anat amb aquella gent, hauria tingut una vida normal”, afegeix. Neus confirma el bon caràcter de Nayara: “És molt bona companya, té molta empatia i compassió; si alguna nina es troba malament, ella li dona suport emocional”.

Sovint els menors es troben amb una manca de valors i amb dificultat per identificar el que és bo i el que és dolent. Quan passa això, és fàcil caure en una situació delictiva, si arriba l’ocasió. Nayara robava en botigues, “però no pensava que fos dolent, perquè hi havia molta roba i moltes coses”.

El moment clau és quan agafen els menors en la comissió d’un delicte i entren en el sistema de justícia juvenil. “A mi m’agafaren al C&A robant amb una amiga. Ens varen dur al centre; d’allà ens vàrem escapar i ens vàrem continuar ficant en problemes”, explica.

Acabà a Es Pinaret, on ho va passar molt malament fins a acceptar la seva situació. Ara és major d’edat i té clar que no tornarà a delinquir. Pensa en una amiga que es va escapar d’Es Pinaret i que ara és a la presó. “A la presó, t’hi jugues la vida”, diu convençuda.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/04/2018

Consultar aquesta edició en PDF